Segon ple del Tribunal Constitucional sobre les recusacions per al debat de la llei d’amnistia i segon revés per al PP. El ple del TC ha inadmès per majoria la recusació presentada pels populars contra la magistrada catalana Laura Díez, del sector progressista, perquè no pogués participar de les deliberacions de la polèmica llei. La recusació, presentada per 50 diputats i 50 senadors del PP, pretenia apartar Díez del debat perquè havia sigut directora general d’Afers Constitucionals i Coordinació Jurídica del Ministeri de la Presidència del segon govern de Pedro Sánchez.
El TC ja va rebutjar la setmana passada una altra recusació del PP, en aquest cas contra el president del tribunal, el també progressista Cándido Conde-Pumpido, per unes declaracions del magistrat l’any 2017. Curiosament, els populars pretenien aprofitar que Conde-Pumpido es va apartar voluntàriament del debat sobre els recursos d’empara dels presos polítics contra la sentència del Tribunal Suprem per intentar que tampoc participés del debat dels recursos de la llei d’amnistia. El ple del tribunal va rebutjar la recusació per una àmplia majoria de 7 a 1.
Crítiques a la composició del ple del TC
La votació sobre la recusació de Laura Díez s’ha resolt amb 8 a favor i un en contra, el de la magistrada conservadora Concepció Espejel, que ha reconegut que no hi ha motiu per apartar la magistrada catalana, però que ha emès un vot contrari perquè no està d’acord amb la configuració del ple. En la mateixa línia, el magistrat conservador Enrique Arnaldo ha anunciat un vot concurrent perquè està coincideix a rebutjar la recusació de Díez, però critica la composició del ple. Conde-Pumpido va demanar als magistrats afectats per recusacions que no participessin de les deliberacions, amb la qual cosa el ple quedava empatat amb quatre magistrats progressistes i quatre conservadors i el vot de qualitat per al sector progressista.
La decisió del president del TC ha impedit que el mateix Conde-Pumpido, així com Laura Díez i José María Macías, així com ell mateix, participin dels plens que tracten les recusacions. Macías, exvocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i un dels magistrats més agressius contra la llei d’amnistia, va enviar un escrit de queixa a Conde-Pumpido on denunciava que la mecànica dels plens podria provocar —com ha acabarà passant— que tant el president del TC com Laura Díez participin del debat de la seva recusació mentre que ell no haurà pogut opinar de les altres.
Macías pretenia que el ple apliqués l’anomenada pauta Campo. En el cas de l’exministre de Justícia, el ple va aprovar l’abstenció voluntària en la primera carpeta que va arribar sobre l’amnistia —la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem— i després la va fer extensiva a la resta d’impugnacions. El president del TC va denegar la petició de Macías en considerar que cada incident de recusació era diferent i no compartien ni “identitat de subjectes ni d’objecte”. Així, Conde-Pumpio recorda que “dues d’elles es plantegen per la part recurrent i una altra per l’advocat de l’Estat i es refereixen a magistrats diferents en funció de causes de recusació diferents, amb motivacions manifestament diferents i fundades cadascuna d’elles, en fets també diferents”.
