Tot allò que no està expressament prohibit està permès. Un principi general del dret a les democràcies liberals que el sector progressista del Tribunal Constitucional utilitza com argument per avalar la llei d’amnistia, poc més d’un any després d’haver-se aprovat. Aquesta és una de les conclusions de la segona jornada de debat en el plenari de l’alt tribunal celebrat aquest matí de dimarts. De fet, aquest raonament és un dels pilars de l’esborrany de sentència que ha escrit Inmaculada Montalbán, vicepresidenta i una de les representants de l’anomenat bloc progressista.
Per a la majoria dels magistrats la Carta Magna espanyola no prohibeix, i de fet permet, les lleis d’amnistia, de manera que el poder legislatiu té capacitat per aprovar-ne. En aquest sentit, els togats han debatut la figura jurídica de les lleis de l’oblit penal “en abstracte”, però sense entrar en concret en la llei encara per aplicar en bona part dels seus beneficiaris, els independentistes. D’aquesta manera, la majoria va perfilant l’argumentari exposat per Montalbán, sense cap votació, i després d’acumular gairebé set hores de debat en dues jornades. Els acords als quals s’han arribat entre les dues famílies del tribunal continuen per bastir una sentència que mantingui vigent la llei de l’oblit penal pels independentistes.
Demà podria dictar-se sentència
El ritme del debat i les deliberacions sorprèn fins i tot els magistrats que demà ja entraran en aspectes concrets del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP. Després, els togats han de detallar els tres aspectes que cal interpretar d’una determinada manera per evitar la inconstitucionalitat d’algun article. En aquest cas, tres punts: concretar el termini temporal, la legitimació al Tribunal de Comptes de l’acusació i que la llei també abasti els manifestants contra el Procés. Tot i que s’ha habilitat tota la setmana de plenari per debatre i aprovar la sentència, algunes fonts del TC apunten que entre dimecres i dijous es podria dictar. De fet, la resolució ja està pactada amb una votació de sis vots a favor de mantenir la llei com a constitucional, i 4 en contra.
