Per feina. El Tribunal Constitucional ja ha posat a l’agenda la tramitació de l’aval constitucional de la llei d’amnistia. El plenari ha decidit començar a estudiar dimarts que ve, 10 de setembre i vigília de la Diada, la qüestió d’inconstitucionalitat sobre la llei de l’oblit penal que va presentar la sala penal del Tribunal Suprem, arran de la petició d’amnistia en un recurs d’un condemnat per delicte de desordres públics agreujats per uns fets ocorreguts a Girona l’octubre del 2019. La decisió s’ha pres afegint d’urgència un punt a l’ordre del dia del plenari previst per a la setmana entrant.
L’encarregat de fer la primera proposta “d’admissibilitat” de la qüestió, que signa el president de la sala Manuel Marchena, serà el magistrat conservador Ricardo Enríquez Sancho, que va ser un dels signants del vot particular que considerava vulneració de drets fonamentals que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears dictés sentències en català. El cas utilitzat era la via més ràpida per portar l’amnistia des del Tribunal Suprem al Constitucional, després de negar l’amnistia als condemnats i investigats en la causa del Procés.
Una primera deliberació important
En aquesta primera “deliberació” ja ha anunciat la seva abstenció el magistrat Juan Carlos Campo Moreno, exministre de Justícia amb Pedro Sánchez i encarregat de la tramitació dels indults. Campo s’ha abstingut d’aquesta qüestió per la possibilitat que fos recusat. En tot cas, el magistrat ponent haurà de proposar si s’admet a tràmit la qüestió d’inconstitucionalitat i fer un esbós de la interlocutòria de la primera deliberació. Una resolució que ha de justificar la rellevància constitucional de l’aclariment de la qüestió plantejada. Aquest procés incidirà directament en les resolucions dels diferents casos sobre l’amnistia que han quedat aturats, com el cas de l’operació Judes.
La qüestió d’inconstitucionalitat presentada per la sala penal, el tribunal sentenciador de la causa del Procés, planteja que l’aplicació de la llei vulneraria la Constitució. En concret, l’article 9.3, 14 i el 117 de la carta magna. És a dir, argüeix que “vulnera el dret constitucional a la igualtat davant la llei, així com els principis de seguretat jurídica i proscripció de l’arbitrarietat que la Constitució espanyola proclama”. Per altra banda, els togats consideren que la norma també vulnera el principi d’exclusivitat jurisdiccional.
