Sense sorpreses. Tal com es va preveure a principis de juny, el sector progressista del Tribunal Constitucional s’ha imposat en el debat sobre la constitucionalitat de la llei d’amnistia del Procés. Després d’un plenari sense sorpreses que va començar aquest dilluns, aquest dijous s’ha votat sense cap sorpresa. Per sis vots a quatre, la llei supera el tràmit de la constitucionalitat amb només tres retocs d’interpretació. Una victòria per a la majoria del Congrés de Diputats que va fer costat a la llei de l’oblit penal i que està costat Déu i ajuda aplicar a molts dels encausats i condemnats pel Procés i, en canvi, ha beneficiat la gran majoria dels policies implicats en la lluita contra l’independentisme.
La constitucionalitat de la llei d’amnistia, però, no suposarà un retorn automàtic dels exiliats, ja que el Tribunal Suprem no aixecarà les ordres de detenció. Tampoc implicarà l’aixecament o la suspensió de la inhabilitació a la qual estan condemnats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. Ara bé, la resolució reforça els recursos d’emparament interposats per la inaplicació de l’amnistia o els que ja poden posar Antoni Comín i Carles Puigdemont després de la resolució definitiva del Tribunal Suprem, que ha rebutjat els seus incidents de nul·litat. D’aquesta manera la sentència, referma la “vigència de la doctrina sobre els límits de la potestat legislativa en un Estat de Dret, i conclou que l’amnistia no està prohibida per la Constitució i que la seva adopció, quan respon a una situació excepcional i a una finalitat legítima d’interès públic, pot resultar constitucionalment admissible”.
D’aquesta manera els sis magistrats progressistes han imposat el seu criteri després de setmanes de negociació entre ells i els conservadors. Els magistrats favorables a la constitucionalitat de l’amnistia són el president, Cándido Conde-Pumpido, la vicepresidenta i ponent, Inmaculada Montalbán, i els magistrats María Luisa Balaguer, Ramón Sáez Valcárcel, María Luisa Segoviano i Laura Díez. Per la seva banda, mantenen el seu rebuig a llei el sector conservador, en mans de Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa. No han participat en la votació ni el conservador José Maria Macías, apartat per ser l’autor d’un duríssim informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contra la llei, ni l’exministre socialista, Juan Carlos Campo, que va ser l’impulsor dels indults.
Una sentència detallista i treballada
La magistrada Montalbán va presentar el passat 9 de juny un esborrany que ha estat aprovat sense cap canvi destacable. La sentència argumenta que l’amnistia també ha d’incloure —per aplicació del principi d’igualtat— els que es van manifestar en contra del Procés. De fet, la seva aplicació per part dels tribunals ordinaris ja s’ha fet d’aquesta manera. També acota l’àmbit temporal de la seva aplicació entre l’1 de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023, perquè “no sigui una carta blanca de futur”, i alerta que el Tribunal de Comptes ha de donar audiència a les acusacions populars —com Societat Civil Catalana— abans de pronunciar-se sobre l’arxivament de les causes obertes. Són les tres modificacions que el TC fa a la llei, que no caldrà retocar sinó aplicar utilitzant aquest criteri: la fórmula ja emprada en la sentència de l’Estatut, que consisteix a establir com s’ha d’interpretar un determinat article perquè sigui constitucional.
Per altra banda, el text de la sentència recull els articles de la Constitució que refermen la validesa de la norma en el context del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). Una prevenció pensada per reforçar la posició del govern espanyol en els processos de les qüestions prejudicials presentades per diversos tribunals espanyols sobre la validesa de l’amnistia. El suport del CEDH és una palanca més per acabar de superar els tràmits o esculls que resten. En tot cas, la vista sobre les prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no serà fins al 16 de juliol, per tant, ja s’hi podrà aportar una resolució del Tribunal Constitucional favorable a la llei, un fet importantíssim en la tramitació davant la justícia europea. No serà fins a principis de novembre que l’advocat general del TJUE dirà la seva sobre les prejudicials i donarà pistes concloents sobre com es pot tancar el cas.
