La guerra de desgast per part de bona part de l’alta magistratura espanyola contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, continua desacomplexadament. En aquesta ocasió, amb una de les qüestions que els togats fan batalla des de fa temps, i és amb els nomenaments i nous destins de Dolores Delgado, un cop es va reincorporar després d’exercir de ministre de Justícia i de fiscal general de l’Estat amb governs de Pedro Sánchez.
Aquest dimecres, la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa ha declarat la “nul·litat de l’execució” que va fer García Ortiz de la sentència, de 21 de novembre de 2023, que va anul·lar el nomenament de Delgado com a fiscal de Sala de la Fiscalia Togada del Tribunal Suprem. En la seva interlocutòria, de set pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, els magistrats consideren que el fiscal general va “contravenir la sentència” perquè va “retrotreure les actuacions administratives a un moment del procediment anterior al que s’havia establert en la resolució”. És a dir, l’acusen d’haver tirat pel dret i no haver tornat les actuacions al punt que el Suprem li havia ordenat –el moment anterior a la proposta– sinó a un de més antic, el de la celebració del Consell Fiscal.
L’aspirant va demanar l’anul·lació de l’execució
Aquest cas s’embolica arran d’un moviment d’un dels aspirants a la plaça, el fiscal Luis Rueda García, a qui el Suprem va donar la raó anul·lant el nomenament de Dolores Delgado en considerar que no s’havien complert els requisits. Rueda va presentar un incident d’execució de sentència en entendre que l’acte del fiscal general de l’Estat contravenia la decisió de la sentència, perquè en tornar-lo a un moment procedimental anterior a l’ordenat -Consell Fiscal- es reobrien tràmits del procediment administratiu que la sentència va considerar definitius.
Tot i la tancada defensa de l’advocat de l’Estat, que opinava que la decisió del fiscal general no contradeia la decisió, per a la Sala “no ofereix cap mena dubte que la resolució del fiscal general de l’Estat de 20 de maig de 2024 implica retroacció a un moment del procediment administratiu anterior a l’establert a la sentència”. “Que ho contravé és així d’evident”, addueix convençuda. També assenyala que aquesta retroacció “més enllà del que s’ha acordat per la sentència no és innòcua, ja que implica que el Consell Fiscal examini i valori de nou totes les candidatures, cosa que podria tenir influència -encara que no sigui vinculant- en la proposta que finalment elevi el fiscal general de l’Estat al Consell de Ministres”. En conclusió, els magistrats “presumeixen” que el fiscal García Ortiz volia eludir el compliment de la sentència.
