La sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem (TS) ha dubtat i finalment ha tancat files per majoria, sense unanimitat, amb el magistrat instructor, Angel Hurtado, que instrueix la causa contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets. En una interlocutòria de 78 pàgines, a la qual ha tingut accés El Món, els magistrats Julián Sánchez Melgar i Eduardo de Porres han fet costat a Hurtado en la decisió de processar el fiscal general per la suposada filtració de part del sumari per delictes fiscals contra Alberto González, la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Les acusacions demanen fins a sis anys de presó. D’aquesta manera, els magistrats Sánchez Melgar i De Porres abonen la tesi que hi ha prou indicis per processar García Ortiz i tomben el recurs interposat per l’Advocacia de l’Estat, que porta la defensa del fiscal.
Vot particular en contra de la decisió
Una opinió que no comparteix el magistrat Palomo, que ha emès un vot particular força contundent. “No resulta possible amb el cabal indiciari acumulat, atribuir a l’investigat d’una manera mínimament justificada la filtració del correu del dia 2 de febrer; de manera que també correspondria acordar el sobreseïment lliure de les actuacions”, sentencia el togat que ha dissentit de la majoria. A més, indica que la simple proximitat temporal entre el correu, la nota informativa i la publicació de l’acord no és prou prova per processar ningú.
Per altra banda, la sala sí que arxiva el cas per a la fiscal provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, imputada fins a la resolució d’aquest recurs. Ara només cal la interlocutòria que permeti registrar els escrits d’acusació per posar data al judici oral. Per altra banda, la resolució aporta un detall força important i és que descarta, com intentaven algunes acusacions, implicar la presidència del govern espanyol en la filtració. Un fet que els magistrats no veuen acreditat. La resolució arriba en plena crisi del PSOE pel cas Koldo García i Santos Cerdán.
El mòbil buit, un indici
La resolució desestima els motius al·legats per la defensa. Especialment sucós és el raonament per descartar la indefensió al·legada per tenir el mòbil buit. La defensa del fiscal argumentava que la desaparició de la informació dels dispositius mòbils “no es va fer per caprici ni per l’existència d’aquest procediment, ja que si bé és cert que l’instructor no ha pogut accedir a determinada informació, la seva desaparició ha impedit defensar-se a l’investigat”. “És cridaner aquest argument final”, ironitza la sala.
“La desaparició de la informació dels dispositius mòbils i correus des de criteris de racionalitat elementals va tenir per finalitat ocultar la informació davant d’una possible investigació i no es pot queixar qui la va fer que ara té limitada la defensa“, repliquen els magistrats a l’Advocacia de l’Estat. En aquest sentit, consideren que “la desaparició intencionada de proves és un potent contra indici que s’utilitza habitualment per part dels tribunals”. “Si bé l’investigat no té cap obligació de col·laborar amb la investigació ni d’aportar proves i pot guardar silenci, aquesta inacció pot ser utilitzada per fonamentar una condemna”, argüeixen aportant una sentència del Tribunal Constitucional.
Informació reservada
Els dos magistrats, Sánchez Melgar i De Porres, insisteixen que el fiscal general va filtrar informació reservada, és a dir, el correu que es va difondre a la Cadena Ser amb els termes del pacte de la parella d’Ayuso amb la Fiscalia. La resolució indica que, abans, els diferents periodistes que cobrien el cas tenien, si de cas, alguna informació fragmentària, però no tenien notícia del contingut del correu de dos de març de 2024, que és precisament el que va ser filtrat.
“L’apreciació conjunta de tots aquests elements indiciaris permet concloure, de forma provisional i exclusivament als efectes propis d’aquesta resolució, que la filtració la nit del dia 13 de març de 2024 del correu de dos de març de 2024 a la premsa, que contenia informació reservada i que no s’havia de publicar, i la posterior inclusió a la nota informativa elaborada pel fiscal el 14 de març de 2024, va ser una actuació coordinada i impulsada personalment pel fiscal general de l’Estat, que havia reclamat el correu dues hores abans de la seva publicació a fi de difondre’l”, asseguren els magistrats.
