Terratrèmol a l’alt poder jurisdiccional espanyol. La poderosa Sala III del Tribunal Suprem, del Contenciós Administratiu, no se n’ha estat d’anul·lar un dels nomenaments estrella del fiscal general de l’Estat. En concret de Dolores Delgado, com a fiscal de sala de la Fiscalia del Tribunal Suprem. Una decisió que els magistrats consideren una “desviació de poder” per part del Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, amb l’ajuda imprescindible del Consell de Ministres, responsable final del nomenament.
La sentència, a la que ha tingut accés El Món, de la que n’ha estat ponent, el magistrat Luis Maria Díez-Picazo, estima en part el recurs contenciós administratiu interposat pel fiscal Luis Rueda García contra el Reial decret 907/2022, de 4 d’octubre, publica al BOE del 5 d’octubre de 2022. Un text amb el qual es va promoure a la categoria de fiscal de Sala a Dolores Delgado García, exfiscal general de l’Estat i que va deixar el càrrec per malaltia, i se la nomenava fiscal de Sala de la Fiscalia Togada del Tribunal Suprem, de la sala militar.
“Una desviació de poder”
La decisió va ser adoptada pel Consell de Ministres de Pedro Sánchez, després a proposta del fiscal general de l’Estat. Precisament, és en la proposta d’Álvaro García Ortiz on els magistrats conclouen que hi ha “desviació de poder”. En concret, que García Ortiz va “exercir potestats administratives per a finalitats diferents de les fixades per l’ordenament jurídic”.
En aquest cas, la sentència considera acreditat que la finalitat buscada pel Fiscal General de l’Estat va ser assegurar a Dolores Delgado, la seva promoció a la màxima categoria de la Carrera Fiscal, intentant dissimular una carència de la legislació en vigor. Això s’apartaria, pel tribunal, de la finalitat pròpia de la potestat de resoldre convocatòries per a places del Ministeri Fiscal, que quan hi ha vacants s’han de proveir fonamentalment d’acord amb el criteri del mèrit.
De fet, la sentència recull el debat que va existir al consell fiscal que havia d’informar sobre els dos aspirants: Delgado o Rueda Garcia. L’exfiscal general de l’Estat va obtenir cinc vots, i Rueda Garcia sis. Els vots favorables pel guanyador en vots, i ara del recurs, es van argüir pel seu coneixement del Dret Militar, havia format part en el Cos Jurídic Militar abans de la seva incorporació a la Carrera Fiscal, a més d’haver continuat escrivint i impartint conferències sobre aquesta branca específica de l’ordenament jurídic. Aquells que, per contra, es van inclinar a favor de la Delgado García van considerar més rellevant la seva dilatada experiència com a Fiscal en la jurisdicció penal, a més dels seus mèrits com a Ministra de Justícia i després com a Fiscal General de l’Estat.
Les paraules de l’actual Fiscal General
En aquesta sessió, Álvaro García, va insistir -seguint el relat de la resolució, va insistir que qui ha estat Fiscal General de l’Estat no hauria de tornar a la Carrera Fiscal en una categoria inferior a la més alta, és a dir, la de Fiscal de Sala; i que, si bé l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal no preveu una promoció automàtica en aquest sentit, ell “com a Fiscal General de l’Estat estava disposat a posar remei a aquesta situació, que va considerar com una llacuna a la llei”. De fet, va qualificar la situació d’una “prioritat en la gestió”.
La sentència acorda retrotreure les actuacions al moment anterior al d’elevar al Consell de Ministres la proposta del Fiscal General de l’Estat. En aquest sentit, ordena que se’n faci una altra de nova, tenint en compte tot el que detalla la sentència sobre els mèrits i les vacants per evitar donar validesa el que la sala titlla de “desviació de poder visible i innegable”.
