Duríssimes sentències de la sala de contenciós administratiu del Tribunal Suprem contra el ministeri de l’Interior i el de Defensa per no haver ascendit a general de brigada el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, el cap de l’operatiu policial contra el referèndum d’independència del Primer d’Octubre del 2017. Els magistrats han dictat dues noves sentències que donen la raó al coronel contra la negativa de l’administració d’atorgar-li el grau de general de brigada de l’institut armat. De fet, els magistrats, en segles resolucions, de les que han estat ponents Pablo Lucas Murillo i Luis Maria Díaz Picazo i a les quals ha tingut accés El Món, acusen la Moncloa de fer una “il·legalitat” per evitar l’ascens del coronel, que manté una viva batalla llarga contra l’actual govern espanyol.
El cas es va iniciar quan De los Cobos es va presentar a la promoció de general de brigada i, després de quedar primer a la llista de la terna de candidats per obtenir la graduació, que va elaborar el Consell Superior de la Guàrdia Civil, va ser rebaixat al tercer lloc i es va quedar sense opcions. El coronel va impugnar el canvi d’ordre i els nomenaments com a generals dels dos coronels que formaven la resta de la llista. De los Cobos entenia que la decisió no estava justificada i que, per tant, calia anul·lar els nous nomenaments.
Pérez de los Cobos considerava que les decisions del Consell de Ministres, a través del ministeri de Defensa i de la Direcció General de la Guàrdia Civil, que depèn del ministeri de l’Interior, no era res més que un “càstig” amb relació al seu cessament com cap de la Guàrdia Civil de Madrid, després d’obrir una investigació per la manifestació del 8 de març de 2020 arran de l’explosió de la pandèmia de Covid. Ara, el Suprem li dona la raó i anul·la els decrets de nomenament del general Francisco Javier Sánchez Gil i d’Arturo Pérez Bozec.
“No hi ha desviació de poder però sí il·legalitat”
Les sentències consideren que la decisió de relegar al darrer lloc de la llista, quan el Consell Superior de la Guàrdia Civil l’havia posat el primer i sense un raonament explícit i concret, “denota il·legalitat de l’actuació administrativa impugnada perquè no té la justificació imprescindible”. Ara bé, els togats no passen d’aquesta línia per no obrir un hipotètic cas penal i asseguren: “No advertim la desviació de poder”. “No s’han exercit potestats per a fins diferents d’aquells de les concedides a l’administració”, alerten. “Simplement, s’han exercit de manera il·legal”, sentencien.
En aquest sentit, interpreten que “relegar-lo” al darrer lloc de la llista sense cap raó de pes o clara, “no és una mera irregularitat de caràcter no invalidant”. En aquest sentit, consideren que és “un defecte essencial quan priva el recurrent de la posició preferent que, sense la modificació, hauria conservat i altera el sentit que s’ha de donar a l’informe del director de la Guàrdia Civil i, en aquest cas, el de la ministra de Defensa”.
El tribunal opina que si bé la prelació de la llista no vincula el director general de la Guàrdia Civil, perquè la pot variar, sí que ha de justificar perquè la canvia. “Si en comptes de proposar el coronel que l’encapçala, decideix separar-se d’aquest ordre i optar per un coronel que no sigui el primer”, detalla la resolució, “haurà d’oferir una motivació específica que justifiqui aquest apartament”. “Aquí torna a ser rellevant la manca d’explicació suficient de l’alteració procedimental que va convertir Pérez de los Cobos de número u en número tres”, remarquen. D’aquesta manera, els togats consideren que “confirma que la classificació efectuada pel Consell Superior de la Guàrdia Civil no és una mera formalitat sense transcendència real la insistència amb què l’advocat de l’Estat ens diu que el Coronel Sánchez Gil va ser el número u per subratllar la seva idoneïtat més gran”.
