Sumar ha presentat aquesta tarda un “dictamen tècnic sobre l’encaix jurídic i constitucional” elaborat per un grup de juristes experts a favor de l’amnistia en un acte públic celebrat a l’Ateneu Barcelonès amb el lema “Amnistia. Una oportunitat per avançar”. Després de dos mesos de treball, els experts recomanen incloure en una futura llei “el procés reivindicatiu del dret a decidir a Catalunya” des de l’1 de gener del 2013. També proposa excloure els policies espanyols que siguin susceptibles d’haver comès delictes de tortures, tot i que sí que serien amnistiats altres agents implicats en l’1-O però acusats només de delictes de lesions per un ús desproporcionat de la força. “L’amnistia és un pas natural, necessari, coherent per tenir un acord històric”, ha defensat el negociador de Sumar i coordinador del dictamen, Jaume Asens, i ha subratllat que és una “oportunitat per posar el marcador a zero i passar pàgina”.
El document presentat per Sumar, de 37 pàgines, i que segons Asens “no pretén ser un punt final de res perquè el que volem és contribuir al debat públic”, recomana fixar els límits de l’amnistia en totes les accions o omissions d’intencionalitat política vinculades a l’objectiu d’assolir l’autodeterminació de Catalunya que s’han dut a terme des de l’1 de gener del 2013 perquè és quan, segons ells, s’inicia “el procés reivindicatiu del dret a decidir a Catalunya”. Això inclou la consulta del 9-N del 2017 i el mateix referèndum del 2017, així com les protestes postsentència i els aldarulls, que siguin susceptibles de ser qualificades de delictes contra l’administració pública, contra l’administració de justícia, contra la constitució i contra l’ordre públic.
A més, proposa incloure els agents de policia que haguessin comès delictes de lesions per “ús desproporcionat de la força” en el marc del procés, però n’exclou aquelles actuacions “susceptibles de ser qualificades de delictes de tortures i contra la integritat moral o de detencions il·legals d’autoritat o funcionari públic”. En aquest sentit, el dictamen assenyala els tractats internacionals ratificats per Espanya, i per això sosté que “estem davant d’un delicte imprescriptible que no és amnistiable”.
Les actuacions policials van ocasionar unes 1.000 víctimes
En aquest sentit, el text recorda que les actuacions policials entre l’1 i el 4 d’octubre del 2017 “van ocasionar unes 1.000 víctimes de diversa gravetat” i destaca que hi ha 47 procediments penals oberts, entre els quals hi ha els cinc policies imputats per la pèrdua de Roger Espanyol. Per altra banda, també es ressalta que les protestes contra la sentència del Procés van deixar 438 lesionats i les manifestacions contra l’aplicació del 155, 117 ferits, un dels quals va perdre un testicle.
Una llei per fer “desaparèixer” la incriminació que pesa sobre Catalunya
El catedràtic de dret penal de la Universitat de Castella La Manxa, Nicolás García, ha estat l’encarregat de presentar el dictamen sobre l’amnistia perquè serveixi de “suport” per a una futura llei, “doctrinal si es vol, que pugui permetre que la societat espanyola arribi a la pacificació”. A més, ha subratllat que la futura llei té encaix constitucional si compleix quatre requisits: trobar un motiu legítim, elaborar una llei orgànica que requereix majoria absoluta, preservar igualtat entre tots i respectar els tractats internacionals sobre els drets humans perquè hi ha certs casos que no es poden amnistiar amb l’objectiu de fer “desaparèixer tota aquesta incriminació que pesa sobre Catalunya”. El dictamen, segons ha remarcat, ha tingut en compte els “treballs previs” de la plataforma Amnistia i Llibertat i la proposició de llei que les formacions van registrar al Congrés i va ser inadmesa per la Mesa.
Defensen la seva utilitat social
El document també recorda a l’Estat espanyol s’han produït amnisties de tipus no polític, com les fiscals perquè afloressin “diners negres”, però la “major utilitat social” cal atribuir-la a les “amnisties polítiques”, que solen dictar-se després d’un canvi de règim, com la Llei espanyola del 1997, o “superar un determinat conflicte polític sense que la Constitució hagi patit cap transformació”. En aquest últim cas, al·ludeix al cas de la normativa aprovada pel Parlament anglès relativa al conflicte nord-irlandès, els paràmetres del qual són “molt diferents” a l’amnistia que defensen promulgar a Catalunya, en al·lusió que el cas irlandès va implicar grups armats com la Força Voluntària de l’Úlster i l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA).
Blindar les negociacions d'”interessos partidistes”
Asens ha aprofitat l’acte a l’Ateneu Barcelonès per fer referència a les negociacions per a una eventual investidura del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i ha reclamat “blindar les negociacions dels interessos legítims, però particulars de cada partit” i ha fet una crida a estar per sobre d’aquells que s’han instal·lat “en la derrota i defensen una narrativa del tot o res”. El dirigent dels comuns ha conclòs advertint sobre la necessitat de construir un “dic de contenció” i no donar “una segona oportunitat” a la dreta i l’extrema dreta. “No podem menysprear l’amenaça que representa PP i Vox”, ha reblat.
La presentació del dictamen ha conclòs amb una taula rodona protagonitzada per Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional; Javier Pérez Royo, Catedràtic de Dret Constitucional; Mercedes García Arán, catedràtica de Dret Penal i Rosa Lluch, professora d’Història Medieval. L’acte ha comptat amb la presència de Yolanda Díaz, que no ha intervingut, i de la cúpula dels comuns. També hi ha assistit l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, però, en canvi, cap representant ni d’ERC ni del PSC ha fet acte de presència.
