Ja en porten tres. Enèsim cop de porta de la justícia suïssa a l’Audiència Nacional espanyola en la seva obsessió per detenir el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Les autoritats suïsses no s’han empassat la tesi del titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón– que ni la Fiscalia se la creu- que les protestes esperonades per Tsunami Democràtic es puguin considerar terrorisme. García Castellón va remetre una ordre internacional de localització per Rovira, exiliada a Suïssa des de fa sis anys.
Segons ha avançat El País, que ha tingut accés al document amb data del passat 22 de maig, el departament federal de Justícia de la Confederació Helvètica i la policia del país conclouen que els actes recollits en la comissió rogatòria enviada per García Castellón no es poden aplicar al Codi Penal suís. “La jurisprudència dels nostres tribunals ha considerat que les organitzacions criminals/terroristes inclouen, per exemple, les Brigades Roges italianes, l’ETA basca i la xarxa Al-Qaida, però no les organitzacions que, utilitzant mitjans que no són actes de violència criminal, lluiten pel poder polític al país”, remarquen. Per altra banda, les autoritats suïsses subratllen també que l’anàlisi de la petició d’auxili judicial s’ha fet a través d’experts en dret internacional.
Suïssa mai ha volgut ajudar Espanya
La resposta suïssa suposa un contundent entrebanc a la causa del Tsunami, ja que diversos processats es troben exiliats a Suïssa, i pot impedir l’execució d’ordres europees de detenció al president Carles Puigdemont, actualment a Brussel·les.
Les primeres peticions a la justícia suïssa es van fer el 23 de març del 2018 i el 14 d’octubre del 2019. En aquella ocasió, qui ho demanava era el jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, que empaitava Puigdemont i Rovira per sedició. Suïssa va respondre-hi amb un sonor cop de porta, en argumentar que els fets perseguits “semblen ser un delicte polític o un delicte relacionat amb un delicte polític”.
El novembre de 2023, l’Audiència Nacional també va tornar a demanar ajuda a la justícia espanyola. El passat mes de març, Suïssa va tornar a respondre, desestimant la col·laboració en entendre que els fets no es podien considerar un delicte de terrorisme i, per tant, es negaven a tramitar les peticions de García Castellón. En aquesta ocasió, Suïssa no s’està de criticar, en el seu escrit, els retrets que el jutge instructor de la causa del Tsunami va dedicar a les autoritats suïsses, com ara que contextualitzessin la petició en la tramitació de la llei d’amnistia o l’acusació de col·laborar amb el govern espanyol del PSOE.
