A poc a poc, la nova fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, ha començat a fer seva la poderosa institució de la Fiscalia General de l’Estat. Moviments curosos que cal emmarcar en el context d’una sentència que ha inhabilitat el seu antecessor en el càrrec, Álvaro García Ortiz, arran d’un polèmic afer sobre la informació relativa a un procediment que implica la parella d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta de Madrid i líder espiritual de bona part de la dreta extrema espanyola.
De fet, un dels primers canvis de comportament del ministeri públic ha estat la seva política de comunicació, que ha passat de certa obertura cap a la transparència a tornar a tancar les portes d’una informació general i generosa. Sia com sia, més enllà del seu equip tècnic, Peramato ha nomenat els 17 primers càrrecs o destinacions amb pes dins l’estructura jurisdiccional espanyola.
Una tria i nomenament que ha procurat no obrir batalles entre sectors, però tampoc premiar el sector més dur de la fiscalia, com els defensors de la inaplicació de l’amnistia. A més, dos dels nomenaments són importants per a la fiscalia destinada a Catalunya. La Fiscalia Superior de Catalunya que dirigeix l’etern Francisco Bañeres veu com fiscals formats en la seva jurisdicció assoleixen altes cotes de poder a l’alta judicatura espanyola.
Disset càrrecs d’altura
Així, al Consell Fiscal celebrat el passat divendres, Peramato va anunciar el nomenament de 17 càrrecs d’altura del ministeri fiscal, que proposarà al govern espanyol per tal que siguin confirmats. Uns noms que provenen de la tria entre els 86 candidats que s’hi van presentar. Teòricament, l’elecció s’ha fet sobre la base de criteris tècnics, de coneixement, experiència i dels plans d’actuació presentats per cada candidat i si s’alineaven amb el que es coneix com a “política criminal de la fiscalia”.
En primer terme, Peramato va nomenar com a fiscals de sala, caps de secció penal de la fiscalia al Tribunal Suprem. Uns dels llocs dels podis operatius dels fiscals més valorats. Els escollits han estat José Javier Huete Nogueras, fiscal des de 1981 i que coneix bé la sala Penal del Tribunal Suprem, on ha treballat des de 1997 fins ara, llevat dels cinc anys que va ser Fiscal de Sala Coordinador de Menors de la Fiscalia General de l’Estat, des del 2015 al 2020.
Un dels altres fiscals de sala en cap serà Ana Isabel García León, que va ingressar a la carrera fiscal el 1999 i el seu primer destí va ser la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’on va saltar al de Madrid i després a la Secretaria Tècnica de la Fiscalia, on ara exercia de fiscal de sala en cap. L’altra nomenament ha estat per María Farnés Martínez Frigola, fiscal des de 1986 que, després d’estrenar-se a la fiscalia de Donostia, va ser destinada a les Canàries, on ha desenvolupat tota la seva carrera a l’aguait de casos de corrupció. Entre els nomenaments d’especialització, Peramato ha triat com a fiscal de sala de delictes contra el medi ambient un especialista com Javier Rufino, que fins ara portava la secretaria tècnica d’aquesta matèria. I com a fiscal de sala de persones velles i discapacitades, María José Segarra, exfiscal general de l’Estat i una pionera en la matèria.
Més infanteria al Suprem i l’Audiència Nacional
Com a fiscals del Tribunal Suprem, Peramato ha elegit Antonio Colmenarejo, que és fiscal des de 1993 i fins ara també es prestava serveis a la Secretaria Tècnica de la Fiscalia. En aquest equip al Suprem també hi afegeix María Isabel Gómez López, que va ingressar a la carrera fiscal el 2002, especialitzada en delictes d’odi i discriminació i a l’ordre contenciós administratiu.
El tercer d’aquest equip serà Diego Villafañe Díez, que prové del planter català. Villafañe va ser nomenat fiscal el 2007 i el seu primer destí va ser Gavà. Després d’una estada a León, va tornar a Catalunya, a Badalona, i posteriorment a l’Hospitalet de Llobregat. Finalment es va integrar a la fiscalia de Barcelona, però el 2020 es va incorporar a la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General com a responsable de “doctrina”.
S’afegeix a la nòmina catalana dels ascensos a Beatriz López Pesquera, fiscal des del 2007 i que va tenir com a primer destí Mataró. Després va ser enllaç de delictes econòmics de la Fiscalia de Barcelona. El 2018 es va incorporar com a membre de la fiscalia de Barcelona i el 2020 també va ingressar en la Secretaria Tècnica, on coordinava el grup europeu de fiscalia.
TC i especialitzades
Per altra banda, Peramato també ha nomenat fiscals de les fiscalies especials Antidroga, com Marcelo Juan de Azcárrega, forjat en la persecució del narcotràfic a Galícia i actualment en comissió de serveis a la Fiscalia Especial Antidroga. Pel que fa la Fiscalia Especial contra la Corrupció, s’hi integra una altra fiscal amb full de serveis a Catalunya, Virna Maria Alonso Fernàndez, que en ingressar a la carrera fiscal el 1999 va ser enviada al TSJC. També es trobava en comissió de serveis en aquesta fiscalia.
Pel que fa al Tribunal Constitucional, Peramato ha proposat Raquel Muñoz Amanz, una fiscal amb diverses especialitzacions, així com Ignacio Rodríguez Fernández, que va exercir a l’Hospitalet abans de ser nomenat l’any 2014 lletrat del Tribunal Constitucional. Per altra banda, ha escollit Santiago Mena, que també va exercir a Catalunya, com a fiscal superior de Castella i Lleó, així com els fiscals en cap de Còrdova, Fernando Sobrón; de Palència, Arturo Cerrillo i de Guipúscoa, Mercedes Bautista.
