El darrer episodi de la instrucció del cas Cerdán també l’ha protagonitzat la Guàrdia Civil, amb una petició sorprenent. En concret, demanar a la direcció general d’Institucions Penitenciàries, que depèn del ministeri de l’Interior, el registre de les visites que rep al centre penitenciari de Soto del Real l’exnúmero tres del PSOE. De retruc, també l’UCO ha demanat que ser alertada del que qualifica de “visites imprevistes”, fins i tot del col·lectiu d’advocats. Una petició de la qual, el jutge instructor del cas, el magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, se’n renta les mans: deixarà que sigui el ministeri de l’Interior qui decideixi si fa o no lliurament del llistat de les visites.
La petició és polèmica perquè, segons els advocats, suposa una vulneració del dret de defensa de Cerdán. Un cas inèdit de sol·licitud d’informació que, segons fonts de l’alta magistratura de Madrid, podria significar que la Guàrdia Civil ja té el llistat de visites i ara el vol blanquejar per articular un atestat, informe o ofici on ampliï els membres de la suposada “organització criminal” en què estarien immersos els principals protagonistes del cas, l’exministre José Luis Ábalos, l’assessor Koldo Garcia i l’empresari Víctor de Aldama, als que s’afegirien noms de l’entorn que els hauria visitat, o fins i tot, lletrats que actuarien en el cercle de la seva defensa. Tot plegat, quan aquest dimarts se celebrarà una vista per decidir si Santos Cerdán continua o no a la presó.
Aquesta maniobra de la Guàrdia Civil i el posat equidistant del magistrat, davant l’estranyesa d’Institucions Penitenciàries, enterboleix encara més dos dels punts més foscos de la instrucció. En primer terme, les relacions de la Guàrdia Civil amb Víctor de Aldama i amb Koldo Garcia, que han fet posar en guàrdia el cap de la fiscalia anticorrupció, Alejandro Luzón, i han obligat el jutge a intentar de tallar de soca-rel que la investigació inclogui les feines que els dos principals delators de la causa han dut a terme per a diferents unitats d’elit de l’institut armat. En segon terme, el contingut total de les diligències prèvies 65/2023 de novembre del 2024, que segueix el titular del Jutjat Central d’Instrucció número dos de l’Audiència Nacional, Ismael Serrano. La causa que es continua instruint al marge de la que dirigeix Puente, tot i que neix de l’Audiència Nacional, i a la qual no permeten l’accés a la defensa de Cerdán.
Relacions sospitoses
El magistrat Puente fa el sord al que la defensa de Cerdán defineix com a “notòria la relació prèvia de col·laboració” entre Koldo García amb la Guàrdia Civil. Una relació que va culminar fins i tot amb la concessió el 2018 d’una medalla al mèrit policial per part de l’institut armat. En aquest context, els lletrats de l’exnúmero tres del PSOE van demanar al jutge que demanés a la Direcció General de la Guàrdia Civil una relació de totes les col·laboracions realitzades per Koldo García amb les diferents unitats de la Guàrdia Civil sigui amb “l’estatus que sigui”, entre el 2014 i el 2018, amb un inventari de fonts policials i als registres pertinents del Sistema Integrat de Gestió Operativa, Anàlisi i Seguretat Ciutadana (SIGO), el Sistema de Registre d’Investigacions del CITCO i el SINVES-Aquila i de si hi ha hagut contactes entre ell i membres de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil en el període descrit.
Això s’afegeix a la relació de De Aldama amb l’institut armat. En concret, l’atorgament de la medalla al Mèrit amb Distintiu Blanc que el 27 de setembre de 2022 va rebre l’empresari, delator de la trama que ha portat a la imputació de Cerdán i d’Ábalos, per haver obtingut informació d’empreses com Globalia, Huawei, Correus o empreses VTC. A més, De Aldama va ser un protagonista central de l‘operació Corso, un delicadíssim operatiu d’intel·ligència internacional contra el jihadisme on participava la Unitat Central Especial 2 del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil (UCE 2), que alimentava també l’UCE 3, dedicada a “moviments desestabilitzadors interns, com l’independentisme o l’anarquisme”.
Segons els informes de la Guàrdia Civil, en “l’operació Corso estava especialment interessada la Direcció General de Seguretat Interior Francesa”, la poderosa DGSI. “Gràcies a la intermediació de Víctor de Aldama, es va aconseguir un lloc de treball que s’adaptava al perfil de la font i a les necessitats de salari i horari durant l’any 2020 i 2021”, assegura el document que va justificar l’atorgament del guardó. “Fruit d’això, la Unitat i la DGSI francesa van obtenir una font important d’informació en el pla d’intel·ligència de rellevància en l’estratègia de l’operació”, conclou el cos. Aquesta col·laboració tan intensa podria fer pensar que De Aldama hauria participat en operacions encobertes de la Guàrdia Civil, com ara, investigacions contra el Procés, o fins i tot, que hagués finançat la guerra bruta política del PSOE contra líders independentistes.
El jutge fa el sord
En la seva interlocutòria del passat 17 de juliol, el magistrat Puente va decidir rebutjar la petició d’aquests informes qualificant-los d’instrument de l’estratègia de defensa. En aquest sentit, l’instructor admet que ja és conscient de la relació de Koldo García i De Aldama, els delators que han ajudat a obrir la investigació, i afegeix que “no troba cap raó per la qual hagi d’iniciar-se una mena de causa paral·lela” en el procediment, perquè creu que les diligències demanades “clarament excedeixen l’objecte de la causa”. Parla de peticions com ara la d’incorporar-hi els “actes concrets de col·laboració, de qualsevol naturalesa que fossin, que amb la Guàrdia Civil hauria pogut haver desenvolupat al llarg de quatre anys un dels investigats en aquest procediment”.
Per altra banda, Puente també descarta facilitar que la defensa de Cerdán sigui part en les diligències de l’Audiència Nacional on s’ha originat la seva causa. Són les diligències prèvies 65/2023 de novembre del 2024, que segueix el titular del Jutjat Central d’Instrucció número dos de l’Audiència Nacional, Ismael Serrano. L’instructor raona que són dos procediments que, encara que “presentin cert vincle” tenen “un objecte diferent”. Per això, considera que aportar les diligències “desendreçaria la causa” i, a sobre, “causaria dilacions”. És a dir, els dos forats més negres de la instrucció, de moment, no podran ser resolts per la defensa de Cerdán, per imposició del jutge instructor.
