Els agents d’Informació de la Guàrdia Civil van esmerçar una quantitat ingent d’esforços en el que van considerar una veritable amenaça: “La Red de Redes“. Així es constata en un atestat de la Unitat Central Especial del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil aportat a la causa del Tsunami Democràtic, al qual ha tingut accés El Món, i que s’ha integrat a les diligències 85/99 del jutjat central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, en mans del magistrat Manuel García Castellón. La Red de Redes és una entitat que acusen, fins i tot, de fer “atacs contra el Whatsapp de diversos polítics”. Una organització tan misteriosa que mai no se n’havia sentit parlar fins a aquest atestat.
L’ofici del 16 de desembre del 2019 de la Guàrdia Civil es fonamenta en les intervencions telefòniques de l’exsenador i mà dreta de Carles Puigdemont Jordi Matamala, dels exdiputats de la CUP David Fernàndez i Quim Arrufat, de l’exdiputat de Podem Albano Dante Fachín, i dels activistes Martí Olivella, David Franquet, Xavier Vidal i Jordi Baylina. Una intervenció de les comunicacions a través d’una eina amb les mateixes característiques del programa Pegasus amb l’excusa d’una investigació per “terrorisme en el marc de l’actual situació de confrontació entre el moviment independentista català i l’Estat espanyol i l’augment de les tensions”.
En aquest atestat, signat pel comandant del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil L-04282-W, els investigadors arriben arran d’aquestes intervencions a altres telèfons que entenen que s’han implicat en la mobilització. De fet, consideren que els primers investigats formen part del Consell de la República, de Tsunami Democràtic, de Pic-Nic per la República i d’En Peu de Pau, però en el que anomenen el “diagrama” punxen comunicacions d’altres persones que apareixen en les converses dels primers investigats. Es tracta de Maria Àngels Vidal, Xavier Vidal, Jordi Frau i Jaume Padrós, tots empresaris, psicòlegs i càrrecs de la Generalitat. Tots ells integrarien un “estructura” que els investigadors consideren inquietant, que han batejat com a “Red de Redes” i que creien que feia d’intermediària amb Tsunami. Cap dels investigats ha resultat, finalment, processat.
“Cometre accions de més compromís”
Segons el criteri del comandant de la Guàrdia Civil, la Red de Redes consisteix en “una estructura coordinada i jerarquitzada per cometre accions de més compromís tendents a la consecució de la secessió del territori català de la resta d’Espanya”. De fet, la defineix com una “xarxa tancada” en què “els contactes formen un entramat de relacions entre si conformada per diferents empreses, corporacions, associacions, estaments públics, polítics i fins i tot, forces de seguretat, de protecció civil i emergència”. A més, els analistes de l’institut armat asseguren que els integrants són “persones rellevants per la seva posició, formació tècnica, acadèmica i professional”. Aquests dos elements fan, per a la Guàrdia Civil, que “la Red de Redes de manera clandestina aconsegueixi mobilitzar-se, organitzar-se i coordinar-se gestionant importants recursos humans, logístics i territorials”.
En aquest marc, insisteixen al jutge García Castellón que la “Red de Redes” col·labora amb “organitzacions de referència independentista” com els CDR i Tsunami per portar a terme “les diferents accions”. De fet, raonen que “serveix com un òrgan d’execució que apel·la obertament a la desobediència civil per a l’assoliment de la independència”. La persona que consideren clau pel treball clandestí entre la Red de Redes i Tsunami és Martí Olivella, un home “de referència en la lluita no violenta”. Curiosa percepció, en justificar la investigació i la intervenció de les comunicacions per delictes violents com terrorisme del capítol XXII del llibre segon del Codi Penal. De fet, Olivella, segons descriu l’atestat, va ser sotmès a seguiments i a una “activitat policial operativa” on se l’hauria vist “celebrant nombroses trobades i cites amb persones destacades de la Red de Redes presumptament per preparar accions futures”.
Tot i que la Guàrdia Civil embolica “Red de Redes” en els talls de l’AP-7, en les protestes d’Urquinaona o en l’ocupació de l’aeroport del Prat després de la sentència del Procés, l’octubre del 2019, en l’atestat el nom de la suposada organització ni tan sols apareix mai escrit en català, ni cap anagrama o imatge autèntica d’aquesta entitat. Un fet que fonts policials justifiquen per una “clandestinitat de la plataforma” que hauria impedit obtenir imatges o segells de l’organització. De fet, de l’informe policial es desprèn, a criteri dels agents d’informació, que la Red de Redes era l’elit de Tsunami Democràtic per preparar les accions més importants. Una d’aquestes accions que la policia més destaca és un suposat “atac contra les comunicacions de Whatsapp d’alguns polítics i periodistes contraris a la reivindicació independentista que, semblaria que va tenir lloc el 10 de novembre”. Cap altre punt del sumari fa referència a aquest suposat atac d’aquesta “organització” tan “clandestina”.
