Dues querelles. Aquest és el balanç immediat, en només unes hores, de les conseqüències de la publicació dels whatsapps de l’expresident de l’Audiència Nacional José Ramon Navarro a José Luis Ábalos, aleshores ministre, per informar-lo de l’absolució del major dels Mossos d’Esquadra i actual director general de la policia, Josep Lluís Trapero, dos mesos abans que es publiqués la sentència. Els primers a presentar la querella han estat l’associació Hazte Oír. Però poques hores després s’hi ha afegit el parasindicat de funcionaris Manos Limpias.
Per part d’Hazte Oír, la querella s’ha presentat al repartiment dels jutjats d’instrucció de Madrid. En canvi, la de Manos Limpias, davant la sala segona del Tribunal Suprem. Tot perquè els primers consideren que no és aforat perquè Navarro ara es troba en excedència de la carrera judicial, i Manos Limpias considera que el magistrat manté l’aforament. La querella de l’associació ultra, de deu pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, planteja un delicte de revelació de secrets. Pel que fa a la de Manos Limpias, amplia l’acusació als delictes de suborn i tràfic d’influències. Demana inspeccionar el mòbil de Navarro i portar com a testimonis tant Pedro Sánchez com Ábalos.
“Un impacte polític”
Hazte Oír interpreta que Navarro hauria comès un delicte de revelació de secrets al “divulgar de manera anticipada i deliberada informació reservada relativa a una resolució jurisdiccional d’especial transcendència, vulnerant de manera directa el deure de cura imposat per la Llei Orgànica del Poder Judicial i pel principi d’independència judicial”. Tot plegat en el procediment que es dirigia per sedició contra Trapero i la cúpula del Departament d’Interior arran de la seva participació en el referèndum del Primer d’Octubre i durant les protestes del 20 de setembre en relació amb els escorcolls de la Guàrdia Civil.
Precisament, l’organització que signa la querella insisteix que aquest judici “tenia un impacte polític de primer ordre, ja que es produïa en paral·lel a les negociacions per a l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat per part de l’executiu de Pedro Sánchez, que depenien dels vots de forces sobiranistes com ERC i PDeCAT”. Per això, remarquen que en aquest context encara tenia més valor el caràcter “confidencial de la sentència”. “Era conscient d’estar incomplint el deure de reserva, i per tant per la seva condició de magistrat, era igualment conscient d’estar satisfent el tipus penal del qual s’acusa”, indica la querella d’Hazte Oír.
Per la seva banda, Manos Limpias no treballa amb la intensitat d’Hazte Oír i la querella ocupa tot just dues pàgines, en què s’argumenta que cap jutjat ni cap membre del ministeri públic s’ha activitat davant la “notitia criminis” de la informació apareguda a El Mundo. “La revelació ha causat un greu mal a la causa pública”, argumenta el parasindicat, que reclama començar la investigació.
