No ha arribat a exhaurir del tot el termini acordat per l’instructor de la causa del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Just l’endemà que a la Junta de Fiscals acordés demanar l’amnistia pels processats, investigats i condemnats arran del Procés, el president a l’exili Carles Puigdemont, ha registrat un interessant escrit on demana l’aplicació de l’amnistia en la causa oberta contra ell pel referèndum del Primer d’Octubre així com l’aixecament de les mesures cautelars. L’escrit, de 23 pàgines, al que ha tingut accés El Món i signat per Gonzalo Boye, demana al tribunal una “lectura reposada i desapassionada de la Llei Orgànica d’amnistia 1/2024” que “permet, manifestament, la seva aplicació els fets objecte del present procediment qualificats de delicte de malversació de cabals públics”.
L’escrit presentat detalla una exhaustiva anàlisi jurídica del concepte de la malversació amb relació a l’enriquiment injust i l’ànim de lucre. Dos elements claus per l’aplicabilitat de la norma. De fet, el document també recorda i contextualitza l’ànim del legislador amb aquesta llei. Així mateix, l’escrit aporta diverses resolucions i la mateixa sentència del Tribunal Suprem en la causa del Procés que neguen l’enriquiment injust per part dels condemnats. Una tesi que, de cop i volta, els quatre fiscals del Procés defensaven amb una interpretació extravagant de les exclusions de la llei. En concret, “la identificació del propòsit d’enriquiment amb l’ànim de lucre resultaria, a més, contrària a la jurisprudència inveterada d’aquesta Sala, que, des de fa dècades, subratlla la distinció entre el propòsit d’enriquiment i l’ànim de lucre”.
Una llei clara
L’escrit de Puigdemont detalla, explica i emfatitza al jutge Llarena que “únicament el propòsit d’enriquiment -i no el més ampli ànim de lucre- pot donar lloc a l’exclusió de l’aplicació de l’amnistia”. En aquesta línia, desmunta l’argument dels fiscals del Procés, contra amnistiar la malversació. Una opinió ja superada per la presentació aquest matí de l’escrit de la tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, amb què demana l’amnistia per tots els processats i condemnats arran de la causa del Procés.
De tota manera, la defensa de Puigdemont també ressalta que la llei d’amnistia “ha volgut aclarir” que “l’aplicació de fons públics a promoure o procurar la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017 de cap manera no es pot considerar aquest enriquiment, sempre que no hi hagués existit, a més, un benefici personal de caràcter patrimonial que, lògicament, com s’ha dit, no és possible identificar, sense caure en una interpretació manifestament arbitrària, il·lògica, absurda i irracional de la norma, amb la mateixa aplicació de fons públics a promoure o procurar la celebració del referèndum esmentat, que el legislador ha volgut excloure expressament del concepte d’enriquiment”.
En la mateixa línia, l’advocat Gonzalo Boye recorda tres interlocutòries amb les quals el mateix Suprem va negar aquest enriquiment injust. De fet, la mateixa sentència deixava en mans del Tribunal de Comptes, la responsabilitat patrimonial i es va estalviar de dictar cap mena de responsabilitat civil. Tot un precedent que facilita ara, amb un exercici de memòria, l’aplicació de la llei per aquests delictes. Comptat i debatut, la resolució queda en mans del Suprem i del criteri que pugui defensar Vox.
