Des que el passat 21 de març, el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, va anunciar a Elna que tornaria a Catalunya, tot han estat càbales. El retorn de Puigdemont fa temps que genera un grapat de plans i prospectives de treball, tant des del punt de vista logístic, com jurídic, com polític i, per descomptat, processal. Precisament, esbossant els diversos escenaris possibles que s’obrien a mesura que s’obrien (o es tancaven) camins polítics, legals i judicials. Tot plegat, amb un detall molt important, que és que el ministeri de l’Interior no ha autoritzat encara el servei d’escorta per al líder de Junts per Catalunya, com ha sol·licitat el Departament d’Interior de la Generalitat.
Amb el paisatge una mica més aclarit, és a dir, amb la negativa de la sala penal del Tribunal Suprem a aplicar l’amnistia malgrat la petició de defenses, ministeri fiscal i advocacia de l’Estat, els escenaris de futur es redueixen. A més, el compromís de retorn per a un debat d’investidura, sigui la seva o la de qualsevol altre candidat, també ha esperonat la pluja d’idees. I més tenint present que l’acusació popular de Vox continua sembrant la zitzània al Suprem, fins i tot, reclamant reenviar euroordres aprofitant que Puigdemont no té immunitat.
Ara com ara, la possibilitat més plausible que ha acordat el sanedrí polític i jurídic de Puigdemont no és altra que la de la seva imminent detenció per ordre del Tribunal Suprem. Una detenció, que paradoxalment, podria ser la clau, via el Tribunal Constitucional, per escatir més aviat del previst la situació judicial del líder de Junts per Catalunya. Tot a través d’un procediment especial conegut com d’habeas corpus. De fet, no és la primera vegada que s’utilitza aquest camí en els judicis o processos polítics independentistes. Per exemple, han presentat habeas corpus Oriol Junqueras –que es va tramitar al jutjat de guàrdia de Manresa, quan era pres polític a Lledoners-, l’exvicepresident del Parlament Josep Costa, en un cas que encara cueja, i l’exconsellera Clara Ponsatí.
‘Habeas corpus’, un procediment especial
L’algoritme jurídic amb què treballaria l’entorn de Puigdemont de cara al seu retorn és un procediment especial i extraordinari pel qual un arrestat considera que se l’ha detingut il·legalment. Es coneix en els sistemes de les democràcies liberals com habeas corpus. L’objectiu és que la detenció compleixi amb tots els drets i garanties i no sigui una decisió arbitrària o una coacció. És a dir, es reclama que l’arrestat sigui posat a disposició judicial de manera immediata per denunciar com i quan s’ha produït la detenció. Aquest procediment s’interposa davant el jutjat d’instrucció de guàrdia del lloc on es trobi la persona privada de llibertat.
En el cas que fos detingut a la Jonquera, l’habeas corpus s’hauria d’interposar al jutjat de guàrdia de la zona, que seria el que estigués de torn a Figueres, capital del partit judicial. El jutjat de guàrdia tindria només 24 hores per dictar una resolució sobre si s’han vulnerat o no drets i garanties de l’arrestat. Això és, si la detenció és plenament legal o hi ha dubtes raonables que ho sigui. En tot cas, el jutjat ha de determinar si les condicions de la detenció han estat les legalment establertes. Si resolució del jutjat desestima l’habeas corpus, s’obriria una finestra d’oportunitat, a priori molt més favorable als posicionaments a favor de la llibertat per a Puigdemont: interposar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
El TC tindrà la paraula abans d’hora
Aquest escenari se salta diverses pantalles en el que seria l’itinerari complet per a una amnistia que el Suprem ja ha deixat clar que no pensa aplicar ni a Puigdemont, ni als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, al·legant una tercera interpretació que exclou la malversació de la llei de l’oblit penal. Davant l’actual garbuix processal arran de la posició del Tribunal Suprem, amb l’habeas corpus es posaria el turbo, si el jutjat de guàrdia no l’estima, perquè el cas aniria a parar directament a les mans dels magistrats que presideix Cándido Conde-Pumpido, sense fer parada al Suprem. Ara com ara, el TC un tribunal de majoria progressista i, en principi, favorable a donar l’aval de constitucionalitat a la llei d’amnistia de la qual participa el PSOE. Una oportunitat d’or que l’equip de Puigdemont no dubta a posar a l’equació de l’especulació.
És a dir, a través d’una detenció de Puigdemont, el Constitucional ja podria avançar el seu posicionament sobre l’aplicació de la llei de l’oblit penal per a l’independentisme. La idea és considerar que la inaplicació de la norma s’ha fet vulnerant els drets fonamentals de l’arrestat, com és el principi que basteix el dret processal penal, in dubio pro reo. I, per tant, s’ha sostingut una ordre de detenció amb una decisió del jutge instructor del cas al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, a través d’una resolució que vulnera el dret a la tutela judicial efectiva i a la interpretació més favorable al reu.
Tot plegat faria que un virtual arrest acabés permetent una llibertat poc després o l’aplicació de l’amnistia més ràpidament del que vol l’arquitecte jurídic contra el Procés, Manuel Marchena, president de la sala penal que va condemnar a gairebé cent anys de presó els líders civils i institucionals del Primer d’Octubre.
L’actual situació, sense detenció, implica que el Suprem ha rebutjat l’amnistia i ha obert un procediment ordinari de recursos, amb un primer d’apel·lació. Una operativa que ha posat la mosca al nas a les defenses en veure que, de moment, els recursos dormen el son dels justos. De fet, les defenses han presentat ja dos escrits d’impuls processal i en un d’ells han advertit al tribunal que podrien exercir accions penals contra els togats per la seva inacció, atès l’article 449 del Codi Penal, que tipifica com a delicte les maniobres per dilatar els procediments que vulneren drets. Amb un habeas corpus, la llei d’amnistia es podria avalar entrant per la porta de servei, gràcies a un procés de garanties extraordinari que contempla l’article 17.4 de la mateixa Constitució.
Preparant la detenció i… sense escorta
Més enllà d’aquest càlcul processal, l’equip de l’exili ja dibuixa diversos escenaris físics de detenció. Un retorn basat en dos principis. En primer terme, que sigui un retorn de pes polític i simbòlic i “no pas de partit”. L’altre element, que es faci el possible per complicar, entrebancar o entorpir una possible detenció. Amb aquests dos elements sobre la taula treballen els partits independentistes, l’ANC, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), els CDR i el Consell de la República. De fet, aquest dissabte, també a Elna, es va celebrar l’assemblea territorial del Consell de la República, un parlament on estan representats els 92 consells locals constituïts o en funcions d’arreu del Principat. Un conclave on el president Puigdemont va reclamar la seva col·laboració per aconseguir endarrerir un virtual arrest per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.
Totes les entitats treballen en un esforç de coordinació gairebé inèdit en els darrers anys en el món independentista, després que Puigdemont hagi desestimat algunes peticions expresses que no torni fins que s’hagi assegurat la situació, amb l’argument que “més val tenir un president a l’exili que no pas a la presó”. “El president està decidit a tornar si hi ha investidura”, insisteixen les mateixes fonts. De moment, els Mossos d’Esquadra han preparat una “detenció tècnica” arrossegant els peus, perquè tenen clar que Llarena haurà activat Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia. Un detall gens menor és que a hores d’ara el Ministeri de l’Interior, en mans de Fernando Grande-Marlaska, tot i el compromís adquirit, no ha atorgat l’autorització perquè Puigdemont tingui servei d’escorta, malgrat les insistents demandes del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. “Possiblement, sigui una prevenció per no provocar una batussa de gorres en una hipotètica detenció de Puigdemont a Catalunya, seria veure Mossos protegint Puigdemont de les altres policies”, especula, amb intenció, un comandament de la policia catalana en conversa amb el Món.
