El judici a l’Audiència Nacional contra Gonzalo Boye, l’advocat de Carles Puigdemont, per un suposat blanqueig ha començat coix després d’una instrucció amb dubtes, incidències, proves sobrevingudes i canvis de versió dels implicats. Tot plegat en el marc del cas Mito, un cas de narcotràfic de manual, amb Manuel Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco, com un dels grans protagonistes. Un cas que la fiscalia ha aprofitat per buscar les pessigolles a Boye, la persona que s’identifica amb el fiasco d’Espanya en una batalla per extradir el president a l’exili que ja fa set anys que dura.
La derivada per la qual s’implica Boye és la recuperació d’uns diners confiscats a l’aeroport de Barajas, en què ni el Sepblac ni el Tribunal Superior de Justícia de Madrid van veure en el seu moment cap indici de criminalitat. Però la fiscalia, amb la connivència de la poderosa Unitat de Delinqüència Fiscal i Econòmica del Cos Nacional de Policia (UDEF) i de la magistrada instructora, Maria Tardón, van orientar la instrucció per aconseguir seure Boye al banc dels acusats.
Un total de 48 acusats en un macrojudici
Després de rebre el suport d’advocats catalans i de la plana major de Junts davant la façana de l’Audiència Nacional, aquest dilluns s’ha vist la foto de Boye assegut a la sisena fila d’una llarga llista de processats, 48 persones i cinc entitats mercantils. De fet, ha rebutjat seure a l’estrada amb la toga, com podria haver fet per la seva condició d’advocat. Des d’aquesta posició, molt diferent de la que ocupa habitualment, ha vist com les defenses dels encausats esmolaven les eines per al que serà un judici llarg –la previsió és que hi hagi sessions fins al febrer–, dens i complex.
Totes les defenses han esbossat quina serà la seva estratègia judicial i ha permès visualitzar que Manuel Puentes Saavedra, l’home utilitzat per la fiscalia per embolicar Boye, quedava aïllat del gruix de la resta dels acusats. El primer dels testimonis, l’inspector del CNP amb TIP 81586, –en condició de protegit– ha aguantat bé el fiscal, però la defensa de Prado Bugallo portava els deures fets i ha tingut sort que el president de la sala, Félix Alfonso Guevara, com és el seu costum, ha clos la sessió a les dues en punt de la tarda.
El magistrat Guevara marca els temps, les formes i els fons
Els lletrats que avui omplien l’estrada de la funcional sala dos de la seu de San Fernando de Henares de l’Audiència de Madrid no acabaven de fer la passantia. Ni de bon tros. Un bon catàleg dels habituals d’aquest tribunal especialitzat –que no especial– tenien molt present on eren. En una sala difícil, però rigorosa, amb un president, el magistrat Félix Alfonso Guevara, disposat a lligar curt les parts perquè la vista no surti de mare. De fet, Guevara no ha decebut, i, amb exemples sovintejats que durant la vista para l’orella i té el sumari al cap, ha ventilat les qüestions prèvies en una hora i tres quarts, retallant marge, no caient en el parany de les suspensions i obligant els advocats i acusacions a jugar amb la pilota curteta i al peu.
Tot i això, les defenses no han sortit insatisfetes. Especialment, la de Boye, que ha pogut colar un document clau per al disseny de la seva defensa. Un informe de caràcter reservat del ministeri d’Exteriors de Colòmbia que deixa en evidència un atestat de la UDEF. Un informe policial que obvia una entrada a Colòmbia de Manuel González Rubio, el client de Boye, acusat de blanquejar diners de Sito Miñanco.
La tesi inculpatòria de la policia és que entre el 22 de febrer i el 29 de març de 2017 es va celebrar una reunió entre Boye, el seu client i Miñanco per elaborar lletres a fi i efecte de recuperar gairebé 900.000 euros confiscats a Barajas. Segons el ministeri colombià, aquesta reunió no es va poder celebrar, perquè el client de l’advocat de Puigdemont era a Colòmbia. Un document que rebla el clau de l’informe de les geolocalitzacions que la defensa de Boye va presentar fa mesos a la instructora on, a través dels telèfons mòbils dels investigats, es constatava que no podien estar reunits perquè estaven a milers de quilòmetres uns dels altres.
La utilització d’uns documents que va contra el dret a la defensa
L’altre punt aconseguit per l’advocat de Boye, un Eduardo García Peña especialment inspirat, ha permès fer obrir els ulls a la sala respecte de tres documents aportats per la fiscalia, procedents dels escorcolls al despatx i domicili del lletrat ara acusat, que enterboleixen la investigació i el dret a la defensa. Així, han recordat que hi ha un document de deu pàgines, obtingut en l’escorcoll al domicili, amb la sinopsi de la seva estratègia de defensa, que va anar a parar a mans del fiscal quan el sumari encara era secret. A més, d’un llapis de memòria i un altre document que servien per bastir el contraatac de la fiscalia.
Amb aquest preavís, la sala ja estava amatent i només ha faltat la intervenció de l’actual advocat de Manuel González Rubio, que ha defensat que els diners que va recuperar gràcies a les gestions de Boye són seus. De fet, ha explicat al tribunal, com ja fa temps que va exposant, que els diners els havia de recuperar per pagar les indemnitzacions als policies que van resultar ferits en una entrada en un camp de tir que explotava una de les seves empreses a Madrid.
El bonus track
Diversos elements, doncs, que s’afegeixen als dubtes que la defensa de Boye posa sobre la taula des de fa temps. Amb un bonus track que no s’imaginaven tenir. Es tracta d’un àudio de l’advocat Jesús Prieto Molina. Aquest lletrat defensa Manuel Puentes Saavedra, que va inculpar Boye en una declaració molt posterior a l’inici de la instrucció.
En aquesta gravació, i seguint el contingut de l’escrit de defensa, el lletrat admet que el seu client ha declarat contra Boye “falsament” per obtenir la seva llibertat de manera més immediata. Un àudio que fa grinyolar la ja per ella mateixa dubtosa prova incriminatòria d’un canvi de declaració sobtat un cop avançada la instrucció, amb l’únic objectiu de carregar els neulers a Boye. De fet, Manuel González Rubio, en veure els beneficis de Puentes Saavedra, també va canviar la versió, però la fiscalia no va ser tan generosa i va demanar mantenir-lo empresonat. Ara ha tornat a canviar la versió i sosté la mateixa que des d’un bon principi, que els diners que va recuperar Boye eren seus i no provenien del narcotràfic.
Un primer policia com a testimoni protegit
Un cop examinades les qüestions prèvies respecte a la nul·litat d’algunes actuacions -que es resoldran en sentència- Guevara ha anat per feina i ha fet testificar el primer policia. En concret, l’inspector del CNP 81586, coordinador dels atestats. És a dir, el que cosia les intervencions telefòniques amb els seguiments i els indicis recollits. La seva exposició, molt valorativa i opinativa de les proves quan l’interrogava el fiscal Angel Bodoque, li ha costat alguna estirada d’orelles del tribunal.
Però en arribar el torn de la defensa, les opinions ja han estat més curoses i Guevara l’ha salvat d’alguna situació incòmoda amb dues declaracions d’impertinència de les preguntes o bé advertint el testimoni que ja ho havia explicat o que no podia dir segons què, perquè simplement no hi era o no ho va veure. A mesura que avançava l’interrogatori, el policia perdia la seguretat que havia lluït amb la fiscalia. Fins que ha arribat el moment final, quan l’advocat li ha preguntat per què als informes hi ha “graus de més de 60 minuts i minuts de més de 60 segons”. Una manera prou múrria de retreure-li que les coordenades on suposadament recollien la droga no existeixen. Però, la manca de rigor nàutic no ha acabat aquí. Quan l’advocat ha entrat a demanar explicacions sobre les llanxes de transport que podien fer fins a “1.300 quilòmetres”, el policia ha admès que es feia un embolic amb les milles. Ha estat aleshores quan Guevara ho ha tallat tot etzibant al testimoni: “Ens ho explica demà”.
