Les dues darreres sessions del judici contra la suposada organització liderada per José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco, ha fet brillar amb llum pròpia dues estrelles. Per una banda, el president del tribunal, Fèlix Guevara, i per l’altra, un convidat especial, el concepte de “presumpció de culpabilitat”. La sala dos de la seu de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares ha sentit els testimonis de diversos oficials de policia explicant els seguiments i les “sonoritzacions” -les gravacions- als gairebé 50 imputats, entre els quals s’hi compta, Gonzalo Boye, l’advocat de Carles Puigdemont.
Boye està processat per una derivada de la causa principal per blanqueig, pel seu assessorament suposadament delictiu per a la recuperació d’uns diners a l’aeroport de Barajas. Una acusació derivada d’un testimoni que curiosament va canviar la seva versió dels fets a canvi de sortir en llibertat de la presó, a petició de la fiscalia.
La vista oral ja ha deixat entreveure algun atestat matusser, la combinació de diverses investigacions en una i algun policia que havia participat en judicis on s’acusava clients de Boye i que ara, sense solta ni volta, deixen caure que l’advocat va estar en una reunió amb alguns dels principals investigats. Un recordatori que fins i tot al jutge va estranyar, perquè era un policia que mai s’ha bellugat de la Costa del Sol i, de cop, parlava de reunions Madrid. Just l’endemà que el testimoni d’un altre policia desvirtués aquesta prova de càrrec.
Una hipotètica antena de comunicacions, el càlcul de les milles, la velocitat de les llanxes, baralles entre defensors i el tribunal i bromes sobre el galleguisme o l’andalusisme dels protagonistes han marcat la dinàmica d’un judici en què Guevara només es vol fixar en els fets i les dades. D’aquí que ha agafat molta importància per què van començar les investigacions i quines van ser les raons per decidir a qui s’investigava i a qui no.
La “presumpció de culpabilitat” amb què treballaven els policies contra Boye
Una de les garanties processals que es troba a la pole position d’un estat de dret és la “presumpció d’innocència”. Un marc bàsic d’interpretació del Codi Penal. Per això va sorprendre que un inspector en cap de les investigacions d’aquest cas de narcotràfic, narcotransport, organització criminal i blanqueig, admetés al tribunal, en una resposta a un punyent interrogatori de la defensa, que actuaven per “presumpció de culpabilitat”. És a dir, investigar aquelles persones que consideren que tenen conductes que puguin semblar sospitoses.
Aquestes percepcions policials deriven en una configuració de la tesi del que creuen que és un delicte. És a dir, emmotllar un comportament a una conducta o un objectiu delinqüencial. D’aquesta manera, que vagin a recollir un comercial de motors nàutics a una benzinera per portar-lo a una drassana és un “senyal” de mesura de contra vigilància i d’autoseguretat. Un comportament o unes determinades reunions fan especular a la policia sobre la preparació d’un delicte, sovint reforçat amb la idea que “a Galícia ens coneixem tots”.
D’aquí que els advocats s’hagin agafat a aquesta confessió de com es preparen les investigacions per desvirtuar, encara més, les investigacions, que fa dies que surten malparades en aquesta vista. Les preguntes com ara “per què l’investigaven” o “per què no el van investigar abans” han tingut com a resposta un “crec” o un “suposo” o un “sempre que”. Fins que Guevara, amatent i amb el seu esperit irrefrenable de síntesi, va clamar a la sala la seva conclusió sobre quin era el mètode d’investigació, per no donar-hi més voltes: “Ja ho estan dient, presumeixen”. Una situació que neutralitza avisant cada cop que pot les defenses i les acusacions que tothom pot dir el que vulgui, pot interpretar el que vulgui, però que seran els tres membres del tribunal els que dictaran el que considerin i el que interpretin. I tot apunta que seran tots tres per unanimitat, perquè aquest judici no té aparença, ara per ara, de tenir cap vot particular.
Tensions i males passades: la misteriosa antena per comunicar-se amb vaixells a alta mar
Guevara s’ha hagut d’arremangar en les dues darreres sessions fins al punt d’advertir a les parts que “fa deu dies que el judici està en marxa i no s’ha avançat gens”. Així, aquest dimecres i dijous ha marcat de prop i ha placat en més d’una ocasió algun torn de preguntes. Dues defenses es van quedar sense poder preguntar res als testimonis de l’acusació. Una aposta arriscada de cara futurs recursos per vulneració de drets processals, però amb el component balsàmic que a la sala que presideix Guevara no es fan barrabassades amb les garanties processals a l’hora de dictar sentència.
Dos moments han disparat el sismògraf de la sala, més enllà del desmai d’un dels processats, en la sisena sessió de la vista. En primer terme, l’antena decamètrica en una casa d’un dels processats. Segons el policia que va declarar l’existència d’aquesta antena, l’aparell servia “per tenir comunicacions amb alta mar”. És a dir, amb el vaixell Toran que portava les més de tres tones de cocaïna. Però, ai las!, l’advocat de l’amo de la casa li va preguntar si estava segur de l’existència d’aquesta antena. Li va preguntar com l’havia vista, quina alçada tenia, com era… Les respostes cada cop eren més dubtoses i el president del tribunal, potser sospitant les intencions, va deixar que l’advocat continués el rondo fins que va disparar a porta: “Com és que aquesta antena no apareix en cap de les actuacions, en cap atestat, en cap vigilància, en cap registre?“. Canvi de registre, el policia va quedar entrampat i, finalment va derivar la responsabilitat al seu superior amb un “pregunti-li al 101.166!”. El jutge va aturar la carnisseria amb mala llet admetent que el policia havia colat al judici una prova nova sense que constés al sumari fins a la seva declaració.
Google Earth i reunions a distància?
El segon moment destacat va ser a preguntes dels advocats que van desvirtuar els atestats de la suposada logística al mar del repartiment de la droga. De nou, les coordenades van jugar una mala passada als investigadors. Graus de més de 60 minuts i minuts de més de 60 que segons la policia “si es posen al Google Earth et donen un punt al mar”. Un punt del qual, hàbilment, l’advocat de Sito Miñanco, Jacobo Teijelo, va saber treure’n suc perquè, segons els números de la policia, una llanxa havia recorregut 720 quilòmetres en 7 minuts. Una xifra més que improbable, impossible.
No tot han estat crítiques a la policia. Tot i que el magistrat ha deixat caure que alguns atestats feien olor de socarrim perquè podien semblar “un retalla i enganxa” d’altres atestats d’altres casos, com l’operació Globus, també hi ha hagut moments per treure ferro a la sessió, Guevara ha tirat de veta del seu particular sentit de l’humor, just en el moment delicat en què un policia ha explicat que havia descobert una narcollanxa en un camió quan els narcos gallecs l’havien lliurada als seus col·legues andalusos. Segons ha narrat el policia, els andalusos se’n van anar a un bar de copes a relaxar-se i va ser quan els agents es van poder acostar al camió i veure la narcollanxa. “Veus, en mans dels gallecs no passa res i amb els andalusos…”, ha comentat el jutge mentre la sala ha esclatat a riure. Evidentment, tots són gallecs, i pel que diu la policia, tots es coneixen.
