Un dels teloners d’or de les campanyes electorals de Pedro Sánchez i Salvador Illa ha estat l’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. La seva presència –notòria en campanyes com la de les eleccions al Parlament, en les quals va participar a Lleida, Tarragona i Girona– s’ha trobat a faltar a les eleccions a l’Aragó, que se celebren el pròxim diumenge 8 de febrer. Zapatero no passa pels seus millors moments perquè en els darrers mesos ha passat a ser una peça de caça major cobejada per la dreta espanyola.
De fet, no es poden passar per alt dos factors claus per entendre la persecució a l’expresident socialista espanyol. En primer terme, que Zapatero s’ha erigit en un referent del sanchisme –tot i que, en un primer moment, un i l’altre no amagaven les seves divergències estratègiques. I, en segon terme, que ha estat els ulls i la boca de Pedro Sánchez a la taula de negociació a Suïssa amb Carles Puigdemont, que ara ha quedat aturada. En aquest context, la porta d’entrada per buscar les pessigolles a l’expresident espanyol ha estat el cas Plus Ultra. La dreta mediàtica i política espanyola fa gruar a Zapatero la seva entesa amb Puigdemont aprofitant un rescat de l’any empresarial del 2021.
De Aldama, Ábalos i Veneçuela
La pressió contra Zapatero ha augmentat, sobretot mediàticament, arran de la intervenció nord-americana a Veneçuela i pel cas Koldo. I han reblat el clau les declaracions de l’empresari Víctor de Aldama, que col·labora amb la Fiscalia Anticorrupció i la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO), i les afirmacions de Víctor Ábalos –fill de l’exministre de Transports empresonat, José Luis Ábalos– que relacionen l’expresident amb el polèmic rescat, l’any 2021, arran de la crisi provocada per la pandèmia, de la companyia aèria Plus Ultra, amb 53 milions de diners públics, a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI).
Les pressions contra Zapatero han continuat les darreres setmanes amb la difusió dels seus suposats cobraments a través d’un assessor de la companyia aèria. De moment, la justícia no ha volgut obrir diligències. Per altra banda, la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia està investigant el rescat, on sí que hi ha com a imputat una figura central del cas, Julio Martínez Martínez, propietari de la societat Análisis Relevante SL, de la qual Zapatero n’era “proveïdor principal” amb “consultories globals” que cobrava com a “autònom”.
De moment, Zapatero ha pogut esquivar el primer tret disparat per una de les fiscalies a l’ombra habituals, l’associació ultra Hazte Oír, que va presentar una querella contra l’exlíder del PSOE per delictes de blanqueig de capitals, tràfic de drogues i pertinença a organització criminal en relació amb la seva vinculació amb Nicolás Maduro i el règim de Veneçuela. Dilluns d’aquesta setmana, el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Antonio Piña, va arxivar la querella per la poca consistència dels fets exposats, la seva irrellevància penal i per la matusseria amb què estava presentada. De fet, la querella es basava en l’esperança dipositada en el cas Pollo Carvajal, l’excap dels espies veneçolans que encara ha de declarar més sobre activitats suposadament il·legals de Maduro i que esperaven que impliqués Zapatero.
Plus Ultra
El setge a Zapatero s’enceta a mesura que creix el cas Koldo a l’Audiència Nacional i en el moment precís que l’empresari Víctor de Aldama, que es trobava engarjolat pel cas Hidrocarburs, decideix col·laborar amb l’UCO i la Fiscalia a canvi de sortir de la presó i de la reducció d’una eventual condemna. Serà en les seves declaracions on relaciona Zapatero amb el rescat de Plus Ultra amb diners espanyols i amb les pressions que suposadament va rebre el llavors ministre de Transports, José Luis Ábalos, per part del mateix expresident i per part de Pedro Sánchez. De fet, De Aldama va assegurar fins i tot que havia sentit una “acalorada i tensa discussió” entre Zapatero i Ábalos des d’un despatx que hi havia al costat del que ocupava el ministre.
Però hi ha una declaració que fa aixecar les orelles al llop. Va ser el 27 de novembre passat davant del titular del Jutjat Central d’Instrucció número dos de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, en el marc del cas Mascaretes, que està pendent de data de vista oral. En aquesta declaració, l’empresari va apuntar que el llavors president de les Canàries i actual ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, volia que Plus Ultra transportés mascaretes a les illes durant la pandèmia. Una petició que va emmarcar en presumptes pressions de Zapatero perquè es rescatés l’aerolínia. Aldama fins i tot va detallar al jutge que s’hi va negar, perquè en aquells moments era membre del consell d’administració d’Air Europa i “l’haurien pres per gilipolles“.
En aquest context, De Aldama va subratllar al jutge les suposades “pressions de Zapatero a favor de Plus Ultra” i que va entendre després que va ser rescatada per la Moncloa. L’empresari va assegurar al magistrat que li constava que Ábalos va ser pressionat per al rescat de Plus Ultra no només per Zapatero, sinó també per Pedro Sánchez. Aquesta versió va ser ampliada per Víctor Ábalos, el fill de l’exministre, que en una entrevista pocs dies després a Telecinco va acusar Rodríguez Zapatero de fer “negoci” i “enriquir-se” amb el rescat de 53 milions d’euros a l’aerolínia Plus Ultra. Fins i tot, va detallar que el secretari d’Estat de Transports, Pedro Saura, també havia estat pressionat. Un fet que va negar el mateix Saura defensant “la legalitat i el rigor del rescat”.
Onze de desembre, detencions
L’onze de desembre passat l’aigua comença a bullir amb més vehemència. La UDEF arresta Julio Martínez i Roberto Roselli, president i CEO de Plus Ultra, respectivament, per presumpte blanqueig de capitals. Una investigació en mans del Jutjat d’Instrucció número 15 de Madrid, el mateix jutjat que va investigar i arxivar el rescat de Plus Ultra, denunciat el 2023 per irregularitats. Quatre dies després, el diari El Debate publicava el vídeo d’una trobada entre Julio Martínez i Zapatero a El Pardo, només 72 hores abans de la seva detenció. La premsa de dretes hi va sucar pa i va començar una ofensiva en tota regla per trobar relacions concretes entre Martínez i Zapatero.
El mes de gener comencen a aparèixer informació de Julio Martínez i la seva relació amb Zapatero i Plus Ultra. Martínez havia estat contractat per Plus Ultra per exercir d’intermediari davant càrrecs de Nicolás Maduro per resoldre problemes burocràtics, polítics, duaners i administratius de la companyia –que és espanyola però amb part dels accionistes veneçolans– així com per trobar més negocis dins el sector aeri. En aquest sentit, la premsa difonia amb fruïció que en l’escorcoll de la UDEF al domicili de Martínez havien trobat entre 300.000 i 400.000 euros en metàl·lic. Uns diners que el consultor va al·legar a la policia que provenien d’operacions “familiars” i d’una venda d’un immoble que no havia declarat a Hisenda.
Un testaferro de l’expresident espanyol?
Martínez ha negat amb tot moment ser el “testaferro de Zapatero” i únicament ha reconegut que “sortien junts a córrer”. Ara bé, sí que ha admès que l’ha contractat com a consultor i lobista per la seva activitat i la seva agenda. En concret, Zapatero facturava a l’empresa Análisis Relevante, de Martínez, “consultories globals”. A través d’aquesta societat Martínez també va cobrar de Plus Ultra gestions fetes a Veneçuela. Comptat i debatut, la persecució se centra a relacionar Zapatero amb el rescat de Plus Ultra a canvi de cobrar aquestes comissions a través de l’empresa de Martínez. Zapatero ha negat els fets, però sí que ha reconegut les feines com un “expert en geoestratègia” arran de la seva experiència i dels seus viatges per participar en fòrums en més de 90 països.
Però la pressió mediàtica i policial continua. Per una banda, fonts pròximes al cas asseguren que la UDEF i la Fiscalia Anticorrupció continuen les perquisicions i sobretot han posat la banya en les factures –i les tasques que les suporten– emeses per Zapatero a l’empresa de Martínez. El Mundo publicava aquest dilluns les dades del Registre Mercantil d’Análisis Relevante –una empresa sense cap treballador–, que mostren com Zapatero va cobrar el 45% dels ingressos de la companyia de Martínez. És a dir, una mitjana de 75.000 euros l’any des del 2020 al 2023. Ara la UDEF i la Fiscalia Anticorrupció continuen les perquisicions i, sobretot, han posat la banya a investigar les facturacions de Zapatero i de l’empresa de les filles de l’expresident, Whatthefav, que constaria com una de les contractades per Martínez. La comissió Koldo del Senat té pendent d’assenyalar cita per fer comparèixer Zapatero i el fill d’Ábalos, i ara ja s’apunten informacions de la relació de l’expresident amb el cas Delcy. La pressió continuarà.
