Nou recurs de l’exconsellera d’Educació Clara Ponsatí davant el jutge instructor de la principal causa judicial del Procés, Pablo Llarena. És la resposta a l’ordre de detenció dictada el passat 21 de juny, amb què el magistrat demana que l’arrestin per portar-la davant seu i prendre-li declaració com a acusada de desobediència per la seva participació en el referèndum del Primer d’Octubre. En el recurs, de 28 pàgines, Ponsatí acusa Llarena de crear un autèntic “sudoku processal” per tal d’argumentar la seva detenció si l’eurodiputada posa un peu a l’Estat espanyol.
En el seu recurs, l’equip defensor de Ponsatí considera que aquest “sudoku processal” l’acaben de configurar la confusió del Tribunal Suprem amb la immunitat europarlamentària i la manca de proporcionalitat que suposaria una virtual detenció. Un arrest que, a parer seu, “no respon a cap objectiu jurídic”. La tesi de Llarena és que no pot continuar el procediment per desobediència fins que no li hagi pres declaració, però l’advocat de Ponsatí insisteix en un vici processal de principi: que la consellera mai va estar querellada per un delicte de desobediència i, per tant, l’acció per aquest delicte hauria caducat, prescrit, en haver passat cinc anys.

Una ordre sense cap requisit
Segons l’escrit, al qual ha tingut accés El Món, “l’ordre de detenció practicada no supera ni el judici d’idoneïtat, ni el judici de necessitat, ni el judici de proporcionalitat en sentit estricte, en relació amb la restricció evident dels drets fonamentals invocats que suposa, singularment del dret a la llibertat personal”. De fet, el text deixa entreveure que amb la resolució no només es vulneren els seus drets com eurodiputada, sinó també l’article 2 del Tractat Europeu de Drets, que garanteix la llibertat de moviments.
El recurs de reforma, signat per l’advocat Gonzalo Boye, detalla que la “confusió” de Llarena partiria del “caos” del procediment, que “s’ha convertit en un autèntic sudoku processal” amb l’ajuda del poder legislatiu, que va derogar la sedició, i a partir de la interlocutòria de processament inicial, ja desballestada, del 21 de març del 2018. “Els fets pels quals en el seu dia es va processar Ponsatí no tenen relació amb els fets pels quals ara es pretén detenir-la ara, amb la finalitat de prendre-li declaració indagatòria”, insisteix el text. Així, ressalta que “ni els fets són els mateixos, ni la seva interpretació penal”. “Passa el mateix que amb el suplicatori, desfasat producte de l’esdevenir processal i legislatiu que han generat, com diem, un escenari tan diferent que impedeixen la continuació de la persecució penal de la meva representada, fins i tot pel camí del procediment sumari ordinari”, puntualitza l’escrit. És a dir, que ni els fets, ni el suplicatori demanat a l’Eurocambra ni la reforma penal tenen res a veure amb un delicte de desobediència.
Mai processada per desobediència
En aquest sentit, el recurs ressalta que Ponsatí mai no es va trobar processada pel delicte de desobediència des que Llarena instrueix el cas. Tampoc es troba processada per sedició, que ja ha estat despenalitzat. Tot i això, insisteix, el “sudoku processal” ha “comportat que s’estigui continuant un procediment en contra d’una persona que mai, tampoc ara, ni ha estat querellada ni ha estat processada pel delicte de desobediència”. “Ni hi va haver querella contra Ponsatí per desobediència ni va haver-hi processament per aquest delicte”, adverteix el recurs aportant la interlocutòria del 31 d’octubre del 2017 dictada per Carmen Lamela, magistrada de l’Audiència Nacional, per la qual admetia a tràmit la querella de l’aleshores fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza.
Ordre de detenció “il·legal” i que “no respon a cap objectiu legítim”
Per altra banda, el recurs al·lega que “l’ordre de detenció practicada no només és il·legal, perquè vulnera les immunitats parlamentàries garantides Ponsatí en virtut de l’article 343 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, sinó que no respon a cap objectiu legítim, a més de ser manifestament desproporcionada”. En aquest sentit, l’escrit recorda que Llarena, en tot cas, hauria de demanar un nou suplicatori al Parlament Europeu sobre aquest nou processament per desobediència, perquè són fets nous i una interpretació penal nova. Ara bé, sense oblidar que el delicte hauria caducat i que el delicte de desobediència no comporta presó.
