L’esforç interpretatiu de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia en la causa Volhov comença a agafar caire de deliri. Només així s’explica un dels informes, amb el segell de “confidencial”, que han remès al titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, per intentar fer passar el clau per la cabota per tal de fer veure que l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, és, juntament amb Josep Lluís Alay, “autor intel·lectual” de la trama russa del Procés i de les suposades connexions amb Moscou per assolir la república catalana. Un informe que mostra la persecució juridicopolítica de l’advocat a menys d’una setmana que comenci el seu judici a l’Audiència Nacional per blanqueig de diners per un altre afer, la macrocausa de Sito Miñanco, que també mostra moltes febleses en la instrucció.
L’atestat, de 23 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, és un dels que integra el sumari i que els dos inspectors en cap i sotsinspectors, han dut a terme sobre cadascun dels investigats. Com a exemple, l’informe que implicava el periodista Carles Porta, com a responsable d’imprimir els passaports d’una Catalunya independent. En aquest atestat, els policies emboliquen Boye com a suposat arquitecte del suport rus a la causa catalana per quatre converses amb Alay, en les quals parlen frívolament i amb ironia sobre geopolítica, i un tuit del grup de Junts al Parlament Europeu, on comenten una manifestació davant la cambra europea que, precisament, aniria contra els interessos russos, però que els policies entenen que ho fan per “despistar” arran d’una conversa jocosa entre Alay i Boye.
Ni un rus en tot l’informe policia contra l’advocat de Puigdemont
Tot plegat, en cap de les 23 pàgines hi ha cap conversa amb cap ciutadà rus ni cap entitat russa per part de Boye. De fet, l’única conversa amb un rus en tota la investigació és amb Alexander Dimitrenko, un suposat empresari a qui se li va denegar la nacionalitat quan es va saber que tenia contactes amb independentistes i que va assegurar davant del jutge que no és pas independentista. Així com una conversa d’Alay amb el periodista i diplomàtic rus Evgyne Primakov que treballava amb una televisió que va entrevistar Puigdemont. La conversa es limita a enviar-li felicitacions quan va ser ascendit al ministeri d’Exteriors. La seva resposta és un simple “gràcies”.
Malgrat que els policies remenen tots els aparells de telèfons d’Alay i Boye no poden trobar més converses. Una situació que obliga els analistes policials a fer un doble salt mortal, interpretant que “si no hi ha missatges” és que “els han esborrat”. De fet, intueixen que “com a mínim” Boye va estar articulant la trama russa l’any 2020, però que potser feia més temps, fet que consideren que no poden demostrar perquè han esborrat els suposats missatges. El nivell prospectiu de l’informe es constata en el fet que subratllen que, a més de ser el lletrat de Puigdemont, també ha defensat Josep Miquel Arenas, Valtònyc, o que ha format part de l’equip defensor d’Edward Snowden.
Segons els policies, “l’indicador” que Boye formava part d’un entramat per aconseguir el suport rus es “fonamenta en nombroses converses, en què es veu la intencionalitat de cerca contínua i reiterada de contactes russos, mantenint converses en paral·lel entre tots, deixant entreveure la interrelació entre ells i el coneixement que tenen de la il·licitud de les seves conductes”. En aquest “tots”, només s’hi compten Alay, Boye, Puigdemont i, en una de les converses, Dmitrenko, on precisament comenten l’ascens del diplomàtic. La resta de les tres converses serveixen per consolidar que Boye i Alay diuen el mateix al seu Twitter que en les seves converses i s’entretenen enviant-se tuits amb notícies d’arreu del món.
El tuit de càrrec: canten ‘L’estaca’ amb opositors al Kremlin “per despistar”
Conscients de la nul·la consistència de les proves aportades –l’informe conté bàsicament la definició i la jurisprudència dels delictes de traïció com a “perill abstracte” i organització criminal–, els policies fan una passa més enllà. Així, afegeixen com a prova de càrrec un tuit de Junts i Lliures per Europa, és a dir, el nom amb què s’agrupaven Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí com eurodiputats.
El tuit en qüestió mostrava una rebuda en format de manifestació de petit format per l’arribada al Parlament Europeu de Svetlana Tsikhanouskaya, l’opositora a l’etern president de Bielorrússia, Alexander Lukaixenko. De fet, Tsikhanouskaya va ser candidata per l’arrest de la seva parella, Serguéi Tijanovski, un activista democràtic del país. En aquest sentit, Tsikhanouskaya va aglutinar gairebé tota l’oposició i va liderar les manifestacions més importants a Bielorússia en defensa de la democràcia i de l’estat de dret.
“Avui hem tingut l’honor d’acompanyar els bielorussos de Brussel·les en l’arribada de Svetlana Tsikhanouskaya al Parlament Europeu. Hem tornat a cantar L’estaca, del nostre company Lluís Llach, contra la dictadura i repressió de Lukashenka. L’himne dels pobles que cerquen la seva llibertat”, deia el tuit que encara està actiu a la xarxa X. El fet que Alay i Boye s’enviïn aquest tuit és considerat sospitós de traïció per la policia perquè mostraria que “Puigdemont deixava entreveure una postura amistosa per la llibertat de Bielorússia en acudir a una manifestació celebrada davant del Parlament Europeu”. En aquest sentit, la policia considera que això va contra els mateixos interessos de la trama russa, perquè l’opositora bielorussa és adversària dels russos, i Boye i Alay comenten fent conya que aquest gest de Puigdemont és només per “despistar”. D’aquí, els policies conclouen que Alay i Boye “maquinen” per aconseguir el suport del Kremlin.
Avui hem tingut l’honor d’acompanyar als bielorussos de Brussel·les en l’arribada de Svetlana Tsikhanouskaya al PE. Hem tornat a cantar l’estaca del nostre company @lluis_llach contra la dictadura i repressió de Lukashenka. L’himne dels pobles que cerquen la seva llibertat. pic.twitter.com/up4R1Qn6Ad
— Junts i Lliures per Europa (@JuntsEU) September 21, 2020
