La feble pau que viu el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) des que és presidenta la catalana Isabel Perelló, torna a la guerra de trinxeres. Perelló s’ha hagut d’arremangar abans que una nova crisi faci saltar pels aires la pau armada entre els magistrats progressistes i conservadors. Fonts del Consell asseguren a El Món que aquest dimecres s’ha convocat un plenari amb una petició expressa de Perelló als seus integrants: que facin el favor d’esforçar-se per tal d’acordar els presidents de les poderoses sales penal i contenciós del Tribunal Suprem. Una sala que té la competència exclusiva dels aforats -com ara investigacions obertes al Fiscal General- i una sala que controla la legalitat de les decisions del poder executiu.
És a dir, la presidenta del TSJC ha esperonat al plenari a escollir els substituts de Manuel Marchena, el ponent de la sentència del Procés, i de Pablo Lucas de Murillo, responsable del control del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Dos noms de molt potents en l’estructura del poder judicial espanyol. Perelló considera que les dues presidències són prou rellevants perquè estiguin vacants ocupades en funcions per Andrés Martínez Arrieta, en el cas de la sala Penal, i Lucas de Murillo, en la contenciosa. Perelló, però, ha volgut emfatitzar que els dos nomenaments no poden dormir el son dels justos. I tot que un principi havia donat de marge tot el mes de maig, ara pressiona per tancar la tria aquesta setmana en el plenari del 7 de maig. Els dos sectors tenen deu vots cadascun, per tant, calen 13 per poder tirar endavant un nomenament.
Negociacions dels dos fronts
La darrera trobada del plenari el passat 1 d’abril va servir per constatar que l’elecció i el consens eren molt verds. Malgrat les diferències, el bloc conservador i el progressista van continuar enraonant però sense que, a hores d’ara, hi hagi algun indici d’acord immediat. Els conservadors volen mantenir Andrés Martínez Arrieta, que formava part del tribunal del Procés, -que ara ostenta la presidència en funcions per ser el magistrat amb més edat- i la continuïtat de Pablo Lucas, magistrat que ha condemnat en costes els que van interposar recurs contra els indults dels condemnats per referèndum del Primer d’Octubre. Els progressistes, en canvi, aposten per Ana Ferrer, que va signar la condemna per sedició però, en canvi, va defensar l’amnistia, i Pilar Teso, per presidir la Contenciosa.
Després d’això, els dos blocs van reprendre les negociacions, que havien quedat en punt mort després de l’últim intent, de l’1 d’abril. Tanmateix, les citades fonts asseguren que les posicions es mantenen fermes, amb l’ala conservadora enrocada en els nomenaments d’Andrés Martínez Arrieta i Pablo Lucas, i el sector progressista, en els d’Ana Ferrer i Pilar Teso, per a les sales de Penal i Contenciós Administratiu, respectivament. De fet, semblava que hi podria haver acord amb un nom per a cada sector, Martínez Arrieta a la Penal, i Teso a la Contenciosa, però la proposta, que va arribar arrossegant els peus per part del sector progressista que té ganes de fer un gir a la sala penal, va ser finalment rebutjada frontalment al darrer plenari.
Quatre relleus i la paritat
En aquest context, cal assenyalar que el passat 26 de febrer el plenari va nomenar Ignacio Sancho, dels conservadors, president a la sala Civil. De fet, Sancho va ser l’únic candidat. Però alhora va triar Concepcion Ureste, progressista, per presidir la sala social, deixant a la banqueta el conservador Joan Molins. Una aposta que va deixar mal gust de boca, segons recull Europa Press, en el sector progressista, perquè els conservadors s’enfortien, en tant que els progres només ostentaven la presidència de la sala social i, en canvi, la dreta judicial ostentava -encara que fos de manera interina- les sales Civil, Penal i Contenciosa. De fet, fonts del sector progressista entenien que havien fet el negoci del Robert i les cabres, encara que fos de manera temporal. D’aquí la pressa de Perelló de rellevar els presidents com més aviat millor.
Per altra banda, cal tenir presents les diferències aparents entre blocs per escollir un nom o un altre. Per part dels conservadors, defensen que Martínez Arrieta i Lucas són prou veterans per exercir amb solvència i rigorositat les seves funcions. Els progressistes recorden que cal complir amb la paritat. D’aquí que defensin dues dones -Teso i Ferrer- per presidir les dues sales. A més, totes dues es vanten de tenir un projecte més obert i més innovador que els seus companys de toga.
