La sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, a 4 anys i mig de presó i 13 anys d’inhabilitació. Una pena fixada en considerar que quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes va prevaricar i falsificar 18 contractes per adjudicar a una mateixa persona les tasques de disseny informàtic. Ara bé, el tribunal incorpora una petició de gràcia en la mateixa condemna, un indult parcial per tal que Borràs eviti l’entrada a la presó.
Aquesta petició al govern espanyol és una potestat que permet l’article 4.3 del Codi Penal quan el tribunal entén que la condemna és “excessiva”. De fet, no és una opció habitual, però tampoc és “extravagant” en el dia a dia jurídic –passa sovint en casos de narcotràfic a petita escala, amb acusats que s’han ficat en el negoci empesos per situacions desesperades–, quan els jutges es veuen obligats a imposar una pena per obligació del Codi Penal però entenen que és desproporcionada per les circumstàncies del cas, del condemnat o socials, per l’escàs dany provocat o bé perquè veuen que seria pitjor el remei que la malaltia.
No hi ha perjudici econòmic
Per a sostenir la seva petició, el tribunal constata “el dany originat per l’acció o omissió típiques” i la seva entitat, així com les circumstàncies personals de l’autor. Els magistrats del cas Borràs exposen que la pena imposada de 4 anys, sis mesos i un dia és el mínim de pena que es pot imposar per la continuïtat delictiva de la falsedat documental. Una condemna que troben “desproporcionada i excessiva per la realitat que suposa els comportaments de Borràs”. En concret, el tribunal aplica el que s’anomena la “mètrica penal”, és a dir, la fórmula per aplicar les penes d’un determinat delicte que marca el Codi Penal, però considera que el resultat surt de mare. Com que els togats no poden retallar la pena, demanen al poder executiu que apliqui un indult parcial fins a fer proporcional la pena a les circumstàncies del cas.
La resolució recorda i subratlla que les feines per a les quals es va contractar Herrero –encara que fos per una decisió prevaricadora– es van dur a terme “a plena satisfacció”. De fet, el TSJC emfatitza que abans de tancar la instrucció el mateix ministeri fiscal va retirar la sospita de la comissió d’un delicte de malversació. És més, la sentència destaca que no es pot desprendre dels fets provats que hi hagués una “obtenció de lucre o benefici econòmic” per a cap dels tres acusats, ni cap perjudici econòmic per a la Institució de les Lletres Catalanes. De fet, interpreten que l’única raó per la qual falsificaven els pressupostos era per “emmascarar-los davant els organismes de control de la prevaricació”. Un delicte pel qual, insisteix el tribunal, Borràs ja rep la conseqüència penal prevista en tota la seva dimensió, 13 anys d’inhabilitació.
“Pena excessiva”
Els magistrals admeten que Borràs té una “suma de les penes previstes per al delicte de prevaricació administrativa amb les dispensades pel delicte continuat de falsedat documental comeses”, que imposen els 4 anys i mig de presó. Una condemna de privació de llibertat que qualifiquen “d’excessiva” en la mesura que no admet cap possibilitat que pugui acollir-se a les fórmules substitutives de compliment que contempla el mateix Codi Penal en l’article 80, com ara, els treballs socials.
En aquest sentit, afegeixen que Borràs ja té una pena de 13 anys d’inhabilitació que “permet raonablement esperar que l’execució de la pena de presó concreta no és necessària per evitar la comissió futura de nous delictes”. Per tant, entenen que no només no hi ha risc de reincidència sinó que a més ja té prou pena amb la inhabilitació. Ara, caldrà esperar que la sentència sigui ferma, un cop es dictamini pel Tribunal Suprem. També es podria demorar en el cas que la sentència sigui recorreguda davant el Tribunal Constitucional, si els advocats aconseguissin que el recurs tingués efectes suspensius de la condemna fins a la sentència del TC. No seria fins aleshores que s’iniciarien els tràmits per al procediment de l’indult davant el ministeri de Justícia.
12
6
