Plataforma per la Llengua ha revelat aquest dijous que la justícia belga investiga l’espionatge amb Pegasus de cinc mòbils de la seva junta directiva. És l’enèsima causa oberta per ciberespionatge a l’independentisme. L’escàndol del Catalangate, és a dir, de l’espionatge a ciutadans relacionats amb el Procés, ha entrat als jutjats en gairebé totes les instàncies, així com en el debat polític institucional i com objecte de comissions d’investigació tant al Parlament de Catalunya com al Parlament Europeu. Els processos són lents i, fins ara, d’efectivitat relativa per a les víctimes. Però, políticament, ja ha costat el càrrec a tota una directora dels serveis d’intel·ligència espanyols, Paz Esteban, i una estirada d’orelles del Parlament Europeu a l’Estat espanyol, encara que moderada.
Actualment, el cas es troba judicialitzat en diversos jutjats d’instrucció de Barcelona i Madrid i també al Tribunal Suprem. I, d’altra banda, a l’Audiència Nacional el magistrat José Luis Calama instrueix la causa de l’espionatge de Pegasus contra membres de l’executiu espanyol, des del seu president, Pedro Sánchez, als ministres de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska al ministre d’Exteriors. Curiosament, en aquest procés el jutge no ha deixat personar-se la Generalitat.
Òmnium Cultural, l’ANC, l’expresident de la Generalitat Quim Torra, advocats com Benet Salellas, Andreu Van den Eynde i Gonzalo Boye, el conseller Roger Torrent, l’exvicepresident del Parlament Josep Costa i els diputats de la CUP al Congrés, Albert Botran i Mireia Vehí, són algunes de les víctimes que han impulsat la investigació del ciberespionatge als jutjats.
Torrent i Maragall, els ‘pioners’
Les dues primeres víctimes identificades per l’ús de Pegasus contra l’independentisme van ser Torrent i Ernest Maragall, cap de files d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, exconseller d’Exteriors i, aleshores, diputat del Parlament. Segons els informes tècnics de CitizenLab, els seus mòbils van ser interceptats amb el programari espia durant la primavera del 2019. Una entrada al terminal a través d’una vulnerabilitat de l’aplicació de missatgeria Whatsapp. El juliol del 2020 tots dos van interposar una querella que va recaure en el jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona. El jutge va reactivar el cas el maig del 2022, gairebé un any després de les primeres actuacions, i va ser per arxivar provisionalment la investigació per falta de col·laboració d’Israel, perquè no tramitava les diligències que reclamaven les autoritats espanyoles a l’empresa NSO titular de l’spywire.
La defensa de Torrent i Maragall, dirigida per Andreu Van den Eynde, van presentar un recurs tot al·legant que no hi havia motiu per al sobreseïment tot i la lentitud de la instrucció. En tot cas, s’havia dictat una pròrroga de la instrucció, sis mesos després de la incoació de les diligències, amb l’informe favorable del ministeri fiscal. Ara la causa continua aturada després que el jutge reclamés als denunciants els mòbils per examinar-los, una opció que els afectats han rebutjat amb l’argument que no poden lliurar un terminal presumiblement infectat a membres de cossos i forces de seguretat de l’Estat que podrien ser responsables de la intromissió. L’arxiu provisional s’hauria d’aixecar quan Israel respongui a la comissió rogatòria, cosa que, de moment, no ha fet. Amb l’excusa de l’arxivament, el jutge manté bloquejada la possibilitat d’acumular la resta de causes obertes per l’espionatge.
Més diputats, el mateix jutjat
Al mateix jutjat 32, però amb un altre número de procediment, hi ha la causa oberta per l’espionatge als diputats cupaires Albert Botran i Carles Riera i l’exdiputat David Fernàndez. Un cas que encara està empantanegat després d’una dura batalla de la seva defensa, dirigida per Benet Salellas. L’Audiència de Barcelona va donar la raó a les víctimes de l’espionatge el passat mes d’abril quan hi van recórrer perquè el jutge d’instrucció havia desestimat part de les diligències demanades i aportades i ni tan sols havia admès el recurs contra la seva negativa. Ara, el cas resta pendent d’un nou recurs sobre les diligències demanades per les parts i els peritatges aportats.
El jutjat d’instrucció número 20 de Barcelona és l’encarregat d’instruir les querelles presentades per l’eurodiputada d’ERC Diana Riba i el diputat del mateix partit Josep Maria Jové. Una instrucció on la justícia també arrossegava els peus, però que les darreres setmanes s’ha girat com un mitjó. D’entrada, també va ser l’Audiència de Barcelona la que va donar la raó a Riba i Jové per citar l’actual directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro, així com desclassificar els documents de l’espionatge. Fa dues setmanes el jutge va complir l’ordre dels seus superiors i resta a l’espera de la documentació i la declaració de la responsable dels serveis d’intel·ligència espanyols. També és en aquest jutjat on Òmnium Cultural i l’ANC han presentat les seves respectives querelles.
Expresidents i advocats
En el llistat de querelles també s’han de computar les presentades per advocats espiats amb aquesta mena de programari. Per una banda, el mateix Andreu Van den Eynde com a víctima directa, que té la seva causa al jutjat número 24. De fet, també ha tingut suport de l’Audiència perquè la setmana passada li va donar la raó i va obligar l’instructor a prendre declaració al CNI. Però, la resolució, a més, permet al lletrat d’Oriol Junqueras no aportar els mòbils amb què va ser espiat i dona per bo que només aporti la pericial de l’espionatge que va patir el maig del 2020.
Una situació diametralment oposada a la de Gonzalo Boye, l’advocat de Carles Puigdemont, que també va ser espiat com a lletrat. El seu cas es troba al jutjat d’instrucció número 29 de Madrid i la decisió de l’Audiència de Madrid ha estat aturar les seves intencions. De fet, l’advocat ha denunciat la doble vara de mesurar que ha patit respecte a l’espionatge. Un fet que l’ha obligat a presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Madrid per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva i a un tribunal imparcial. De moment, continua el seu viacrucis particular als tribunals de Madrid.
Per la seva banda, Quim Torra i Josep Costa també han patit un calvari processal. Primer van interposar el recurs a l’Audiència Nacional, on van tenir una batussa jurídica amb l’advocacia de l’Estat i el ministeri fiscal. L’Audiència es va treure el cas de sobre, i van presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem on es manté embarrancat.
A l’Audiència Nacional, el govern espanyol
El jutge José Luis Calama, al comandament del jutjat central d’Instrucció número 4 de l’Audiència Nacional, és l’encarregat de la investigació de l’espionatge amb Pegasus a membres del govern espanyol fet públic com a reacció a la denúncia pública de l’independentisme, que assenyala l’Estat com a culpable. Per combatre aquesta tesi de les víctimes del Catalangate –confirmada almenys parcialment per l’exdirectora del CNI en una compareixença al Congrés–, l’executiu de Pedro Sánchez va assegurar que també era víctima d’un cas similar. Aquesta investigació roman secreta. Fonts judicials, però, apunten que ja ha ordenat desclassificar els documents i els informes pertinents del Centre Criptològic Nacional, el braç informàtic del CNI, sobre la intromissió als telèfons de Pedro Sánchez, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles.
Calama és el mateix jutge que ha rebutjat dues vegades la querella de la Generalitat i del president Pere Aragonès. De fet, va remetre les actuacions al jutjat central d’instrucció número 2 de la mateixa Audiència Nacional. L’ofensiva de la Generalitat encara està pendent d’admissió a tràmit.
Fora de l’àmbit judicial, el Parlament continua les tasques d’investigació a la comissió, tot i que amb els entrebancs que les autoritats espanyoles rebutgen participar. Una situació que ha portat el Parlament a denunciar-ho a la fiscalia. Per altra banda, la comissió al Parlament Europeu sobre l’espionatge massiu a independentistes catalans va acabar amb un sonor empat.
6
1
