Florian Henckel von Donnersmarck (Alemanya, 1973) és un director de cine que va triomfar amb una pertorbadora pel·lícula titulada La Vida dels altres. El film s’ubicava a la República Democràtica Alemanya de l’any 1984, a les darreries del règim comunista. Un capità de la Stasi, la poderosa policia secreta, ha d’espiar una parella i finalment acaba desenvolupant una addicció a saber i conèixer tot el que envolta la seva vida. L’argument de la pel·lícula bé podria ser el que viuen els oficials de la Unitat Central Especial Tres (UCE 3) de la Prefectura del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil, que han dut a terme una profusa investigació, a través de les comunicacions i programaris espia, de desenes i desenes de persones que compartien un tret comú: eren independentistes. El canal per a aquest espionatge massiu ha sigut la instrucció judicial del cas del Tsunami Democràtic.
De fet, el sumari reflecteix com els agents van anar construint històries paral·leles entre activistes, empresaris, periodistes, polítics o simplement ciutadans que algun dia havien interactuat amb els investigats. Tot, amb l’excusa de la sedició, aleshores encara vigent com a delicte al Codi Penal espanyol, i terrorisme. La tecnologia va ser el gran aliat dels analistes que dirigeix el comandant L-04282-W en el marc de les diligències 85/19 del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. De fet, l’UCE 3 és la tercera unitat especial del servei d’Informació i es dedica a les “amenaces desestabilitzadores de l’Estat”, com ara els grups “antisistema, racistes o xenòfobs”, i a “activitats contràries a la normativa vigent”. L’UCE-1, que atenia el seguiment d’ETA, continua treballant en l’àmbit del terrorisme intern. L’UCE-2 és l’àrea que s’ocupa de l’amenaça gihadista.
L’UCE 3 actua amb el segell de “secret d’estat” i en el cas de Tsunami Democràtic els seus agents no es van limitar a punxar telèfons i geolocalitzar trucades. De fet, van utilitzar un programa, batejat com a “Troyano”, que defineixen com “un software que permet, de manera remota i telemàtica, l’examen [de les comunicacions] a distància o sense coneixement del seu titular o usuari”. És a dir, una mena de Pegasus en tota regla –atesos els criteris tècnics especificats en els oficis inclosos en les diligències– que va ser adquirit el 23 de febrer del 2018 per part de la Subdirecció General de Sistemes d’informació i Comunicacions per a la Seguretat del Ministeri de l’Interior. Una llicència que va ser renovada i ampliada el juny del 2021.
Tot el que el jutge va autoritzar
Segons es desprèn de diverses interlocutòries, com ara la signada el 8 d’abril del 2020 pel jutge de reforç Fernando Abascal amb l’aval de la fiscal del cas, Rosana Lledó, aquest “software enviarà informació a través de commutació de dades encriptades per mantenir la confidencialitat”. Totes les dades recollides dels terminals mòbils es van emmagatzemar al Sistema d’Interceptació de Telecomunicacions de la Guàrdia Civil amb l’etiqueta “d’informació necessària per a la investigació”. La majoria d’intervencions van ser autoritzades com a “actuacions urgents” per donar agilitat a les intervencions.
En concret, es van captar, de desenes de terminals intervinguts, “l’agenda de contactes, els registres de videotrucades, el compte de correu electrònic de cada terminal, accés a les comunicacions, historial de navegació, comunicacions en xarxes socials, aplicacions de missatgeria i xats, així com el seu històric -WhatsApp o Signal–, arbre d’arxius i fitxers emmagatzemats al sistema d’arxiu del terminal mòbil en qualsevol format que es presentin”. A més, l’autorització judicial permetia “l’activació del micròfon instal·lat al dispositiu, amb la finalitat de captar i gravar les comunicacions orals”. És a dir, tot el que es pot trobar en un terminal mòbil, sense discriminació. En tot cas, si hi ha una discriminació serà a posteriori, un cop els agents actuants tenen tota la informació recollida, que després trien i interpreten per remetre al jutge instructor amb els seus atestats i conclusions.
De quin ‘Pegasus’ es tracta?
El programari espia utilitzat per part de la Guàrdia Civil es va adquirir en la licitació del 23 de febrer del 2018. En aquest contracte, el document de 42 pàgines, al qual ha tingut accés El Món, permetia “de forma telemàtica i sense cap intervenció de l’objectiu investigat, el monitoratge i descàrrega remota, discreta i segura del contingut de dispositius electrònics o sistemes informàtics per així donar compliment als manaments judicials“. Al capdavall, consistia a “registres remots sobre equips informàtics”. L’adquisició es va pagar amb el capítol 588 dels pressupostos general de l’Estat.
L’argument per comprar aquest programari era per lluitar contra organitzacions criminals, terrorisme, delictes contra menors o persones amb capacitat modificada judicialment, i delictes contra la Constitució, de traïció i relatius a la defensa nacional: és a dir, els aplicats contra els independentistes condemnats per sedició i acusats de rebel·lió i terrorisme. També s’hi afegeixen els delictes informàtics. En tot cas, els tècnics d’Interior van considerar que el sistema adquirit el 2018 quedava curt i es queixaven que per activar-lo calia “una necessària actuació prèvia de l’objectiu intervingut”. Això vol dir que havien de fer que l’espiat obrís un SMS o un mail. Així, la renovació del sistema que utilitza l’UCE 3 tenia com a objectiu que el sistema funcionés com Pegasus per poder accedir a les dades a través de vulnerabilitats dels mòbils per poder entrar-hi sense cap acció per part de la persona espiada. De fet, el plec de clàusules era un copiar i enganxar del prospecte tècnic de Pegasus, on es recollien els diversos serveis de missatgeria a què podien accedir i com fer-ho.
L’adquisició del primer Pegasus per part d’Interior va ser del 9 d’octubre del 2018 a DARS TELECOM, per valor de 6.229.080 d’euros. La renovació, amb les millores previstes, es va negociar sense publicitat, i va ser adjudicat i formalitzat per cinc milions d’euros, també a DARS TELECOM, per 6.050.000 euros amb impostos inclosos, el 28 de setembre del 2021. Per part del ministeri de l’Interior va signar el contracte el secretari d’Estat Rafael Pérez, el número dos i absoluta mà dreta del ministre Fernando Grande-Marlaska. Un spyware del qual la Guàrdia Civil n’ha tret el suc per investigar desenes d’independentistes amb l’excusa que podrien cometre suposats actes terroristes o sediciosos. Aquest sistema també és l’utilitzat pel Cos Nacional de Policia.
