“És un altre any rar”. Així titlla l’exili les festes de Nadal d’enguany, tot i que les circumstàncies polítiques, socials i jurídiques són ben diferents de les dels Caps d’Any celebrats des del 2017. La tramitació de la llei d’amnistia; la resolució de les qüestions prejudicials presentades pel jutge instructor del Procés, Pablo Llarena, en el recurs pendent davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat; i la previsió de les eleccions europees previstes el maig de 2024. Les diferents circumstàncies facilitaven la possibilitat que el president a l’exili, Carles Puigdemont, pogués tornar en l’any que ara encetem. Ara bé, una maniobra política del PSOE de darrera hora podria entrebancar aquesta possibilitat.
En concret, és l’aprovació del Reial decret llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s’aproven “mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge”. De fet, és una normativa que molts consideren com una mena de reforma del sistema jurisdiccional per la porta del darrere. Un article d’aquest decret, però, ha aixecat les alarmes entre els partits independentistes que han signat la Proposició de Llei Orgànica d’Amnistia. En concret, es tracta de l’article 43 Apartat dos bis que regula les qüestions prejudicials que els jutges i magistrats poden presentar davant els Tribunals Europeus. Un article que suspendria qualsevol procediment iniciat per reclamar l’amnistia de qualsevol persona processada que es consideri amb dret a reclamar-la.
Més enllà de dos mesos
L’article que ha aixecat les sospites determina que quan es trobi pendent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea una qüestió prejudicial directament vinculada amb l’objecte del litigi, i que ja hagi estat plantejada per un altre òrgan jurisdiccional de qualsevol estat membre de la Unió Europea, es pot suspendre el procediment. És a dir, si el Tribunal Suprem o qualsevol altre òrgan judicial remet una prejudicial al TJUE, tots aquells procediments en què s’hagi d’aplicar la llei d’amnistia poden quedar suspesos a l’espera de la decisió. Per tant, qualsevol procediment judicial en què un processat, condemnat, encausat o investigat demani l’aplicació de l’amnistia pot veure les portes tancades a l’espera del que decideixi la justícia europea. Així decau la previsió que en dos mesos, després de l’aprovació, l’amnistia faria net de casos i en els càlculs més optimistes es podria anar més enllà de l’any.
De fet, en la vida processal europea, els estats membres que plantegen una qüestió perjudicial suspenen el procés. Però ha de ser una decisió del jutge o magistrat motivada amb interlocutòria. Ara bé, és una decisió que sovint els jutges s’han abstingut de prendre. Per exemple, la qüestió perjudicial presentada per Manuel Marchena durant el judici del Procés sobre la situació processal d’Oriol Junqueras com a eurocandidat. El president de la Sala Penal i del tribunal que va condemnar els líders civils i institucionals va demanar aclariments sobre la situació personal del president d’ERC, però no va aturar el termini per dictar sentència. Tres mesos després de la sentència, el TJUE donava la immunitat a Junqueras. Una decisió que, de retruc, va permetre recollir l’acta de diputat al president Puigdemont i l’exconseller Toni Comín.
De fet, la previsió de registrar qüestions prejudicials ja estava descomptada pels partits independentistes que han signat i promogut la llei d’amnistia que ja està en tràmit. Però aquest article fa que gairebé esdevingui una obligació i entrebanqui la dispersió de causes que es poden obrir arran de l’aprovació de l’amnistia. Un primer cas és la peça oberta contra el president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové; el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó; i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El començament del judici està previst pel 10 d’abril d’enguany, i l’acabament, el 29 de maig. Són faves comptades, passi el que passi, i ara més amb aquesta qüestió prejudicial, que el judici s’haurà fet i, segurament, hi haurà sentència.
Esmerilar les esmenes
Aquest decret ha sorprès els grups parlamentaris independentistes a Madrid. Tot i que hi treuen ferro, presentaran esmenes per intentar perfilar i corregir la reforma d’aquest article. De fet, els partits tenien previst presentar quatre esmenes “d’orfebreria jurídica” per tal de garantir l’aplicació de la llei amb rapidesa i, sobretot, incorporar els casos de lawfare. Precisament, en aquest punt, entra a debat una nova perspectiva de treball. La idea és no posar el focus en els membres del Poder Judicial, sinó en aquells que instrueixen els casos.
En aquest sentit, la voluntat és intentar incorporar a la llei els casos de lawfare relacionats amb l’operació de la policia patriòtica. És a dir, donar elements per considerar que els jutges també han estat víctimes de la guerra judicial, enredats per atestats i informes policials, amb proves manipulades o metainterpretades, plens de falsedats o tergiversacions interessades. És a dir, que els principals executors del lawfare no serien els magistrats sinó membres de la Guàrdia Civil, del Cos Nacional de Policia o, fins i tot, dels Mossos d’Esquadra que han instruït els casos. I les victimes, persones que hagin estat investigats il·legalment.
La cura davant el Tribunal Constitucional
En aquest context cal tenir present el paper que pot interpretar el Tribunal Constitucional, preparat per posar la directa en l’aval de la llei. Per això, els grups han d’anar amb cura per no complicar la vida als magistrats del TC. Prioritàriament, hi ha dos mecanismes judicials: el recurs d’inconstitucionalitat, que podria presentar un grup polític, i la qüestió d’inconstitucionalitat, que podrien presentar els jutges que es trobin que un condemnat o un imputat demana ser amnistiat, esdevindrien l’arma del Poder Judicial per entrebancar l’aplicació de l’amnistia.
El recurs d’inconstitucionalitat el poden presentar 50 diputats o senadors. Aquest recurs també el pot interposar el govern o una comunitat autònoma que vegi afectades les seves competències, però en el cas de l’amnistia ni la Moncloa voldria esmenar una llei pròpia ni una autonomia estaria legitimada. En tot cas, hi ha un termini de tres mesos per interposar-lo des de la seva publicació al BOE. Però seria poc efectiu, amb el benentès que la seva interposició no aturaria l’aplicació de la llei ni la seva vigència, malgrat que pugui tenir repercussions irreversibles. La possibilitat de suspendre l’aplicació trencaria la doctrina aplicada en aquesta mena de recursos.
La qüestió d’inconstitucionalitat l’hauria de demanar cada tribunal o jutge de cada cas qui tramités l’amnistia. En principi, cada persona que consideri que ha de ser amnistiada ho haurà de reclamar al jutge o els magistrats. Un cop feta la petició, els jutges poden d’ofici (per voluntat pròpia) o a petició d’una de les parts, com ara el ministeri fiscal o una acusació particular, presentar una qüestió d’inconstitucionalitat. Un mecanisme especial per a togats que atorga la possibilitat als jutjadors de paralitzar unes actuacions fins que el Tribunal Constitucional no resolgui el dubte plantejat.
És un recurs fins ara molt poc utilitzat. Com a exemple, l’any 2022 i segons la memòria del mateix TC, es van presentar 27 qüestions d’inconstitucionalitat —l’any abans se n’havien presentat 35— quan el tribunal va registrar 8.591 afers jurisdiccionals nous, 8.528 recursos d’empara i 36 recursos d’inconstitucionalitat. Tot plegat, també alentiria qualsevol procés d’aquestes característiques. En tot cas, res ara per ara garanteix una aplicació immediata ni que el president Puigdemont pugui tornar a Catalunya en un termini relativament ràpid, fins i tot, dins aquest 2024. Amb tot, l’exili està convençut que malgrat els entrebancs, pugui tornar a casa abans de Nadal de 2024.
