Òmnium Cultural i els ajuntaments del municipi de la Catalunya Nord han presentat un recurs al Consell d’Estat francès en contra de la prohibició de parlar en català en els plens municipals. El recurs s’ha elevat a la màxima instància després que el prefecte dels Pirineus Orientals i els tribunals administratius de Montpeller i Tolosa hagin mantingut la decisió d’impedir l’ús de la llengua catalana en primer terme. El recurs s’ha presentat en defensa de la protecció de la llibertat d’expressió dels càrrecs electes, tant d’allò que es diu com de la llengua utilitzada.
El president de l’entitat, Xavier Antich, assegura que està preparat per “confrontar l’estat francès”. A més, Antich afegeix que aquesta decisió “alimenta les tesis del populisme i l’extrema dreta” que estan creixent a la Catalunya Nord, a França i la resta d’Europa. Per això el president de l’entitat ha assegurat que “seguiran combatent els discursos d’odi” que volen “minoritzar la llengua i cultura catalanes”.
Les llengües regionals de França en la seva constitució
En el recurs que ha presentat Òmnium Cultural en nom dels ajuntaments s’al·lega que l’article 2 de la Constitució francesa diu que la llengua de França és el francès, però no estipula cap obstacle per fer servir el català ni en limita la llibertat de parlar-lo.
A més, l’entitat afegeix a l’escrit judicial que hi ha un article a la mateixa constitució (el número 75) que determina que les llengües regionals formen part del patrimoni de França, i per això creuen que no hi ha cap disposició legal que prohibeixi la coexistència del català i altres llengües minoritzades.
El cas es remunta al 2022, quan els ajuntaments d’Elna, Portvendres, Tarerac, Sant Andreu de Sureda i Banys d’Arles van modificar els reglaments municipals per tal de fer servir el català en les seves intervencions als plens. Això va provocar que s’obrissin recursos judicials, fent que el Tribunal Administratiu de Montpeller donés la raó a l’estat francès i declarés el 2023 inconstitucionals els reglaments municipals que permetien als regidors expressar-se en català –sempre amb traducció simultània al francès– per vulnerar la “primacia de la llengua francesa”.
