Junts per Catalunya ha posat totes les seves esperances per a les eleccions del 12 de maig al Parlament en el president a l’exili, Carles Puigdemont, com a cap de llista. Una estratègia electoral i política que, per darrere, implica una enginyeria jurídica que requerirà els acords dels juntaries amb republicans, socialistes i comuns. Es tracta d’una reforma impulsada per derogar l’article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal per neutralitzar l’estratègia que el poder judicial, amb col·laboració amb la major part de la fiscalia del Tribunal Suprem i de la Guàrdia Civil, han articulat per impedir que Puigdemont pugui ser candidat aprofitant la llei processal penal. “És l’exemple del dret processal de l’enemic”, apunten fonts dels defensors de l’esmena.
L’article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal preveu la suspensió de la funció o càrrec públic que ostenti qualsevol persona relacionada amb l’activitat de bandes armades o actuacions terroristes o rebels en el moment en què la interlocutòria de processament sigui ferma i s’hagi decretat (i materialitzat) l’ingrés a la presó provisional. Una interpretació extensiva d’aquest article implicaria que els processats per terrorisme, com Carles Puigdemont, el secretari de la Mesa del Parlament Ruben Wagensberg o la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en la causa del Tsunami Democràtic, poguessin veure bloquejat el seu nom en una papereta electoral.
Un historial d’article
De fet, l’article ja es va apuntar durant el judici del Procés, quan candidats com ara Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva tenien pendent l’acusació de rebel·lió. Val a dir que va ser una pista clau que serien condemnats per sedició, quan el president del tribunal que els jutjava, Manuel Marchena, els va deixar recollir l’acta de diputat al Congrés mentre durava el procés judicial, perquè si una cosa havia deixat clara el tribunal és que amb un procés per rebel·lió no podrien ostentar la categoria de càrrecs electes. Tanmateix, després, un cop condemnats, ja es va aplicar la llei per als que tenen sentència i la Mesa del Congrés va acceptar la retirada de l’acta exigida per Manuel Marchena amb els vots del PSOE, PP i Ciutadans. Només s’hi van oposar Gloria Erizo i Gerardo Pisarello, d’Unidas Podemos. Ara, a la vista de la causa del Tsunami Democràtic, Junts prem l’accelerador per revertir l’amenaça batallant al Congrés per la derogació d’aquest article.
No és tampoc la primera vegada que s’intenta eliminar la vigència de l’article. Ja el 21 de febrer del 2021, Junts va presentar una proposició de llei per derogar-lo, però no se’n va sortir. El PSOE es va oposar en aquell moment a la petició dels juntaires. Va ser un debat en què Junts i els comuns es van enganxar perquè els de Jaume Asens reclamaven també la solidaritat dels juntaires contra el lawfare que, al seu criteri, patia Ada Colau. En els pròxims dies, i amb una aritmètica parlamentària que dona la clau a Junts, la història pot tenir un altre final. “Ho tenim clar, això s’ha de derogar”, comentava Míriam Nogueras, en conversa amb El Món dijous a Elna, a la Catalunya Nord, just abans que Puigdemont anunciés la seva candidatura i les condicions del seu retorn.
Una esmena molt argumentada
En aquest context, l’equip de Míriam Nogueras, amb Gonzalo Boye i Josep Pagès com a juristes de guàrdia, han presentat una esmena aprofitant el projecte que es deriva del decret llei òmnibus de reforma de la llei d’agilització de la justícia, que es va convalidar el passat mes de gener. En el text, al qual ha tingut accés El Món, els juntaires aporten el dictamen del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides del 12 de juliol del 2022 sobre aplicació de l’article 384 bis duta a terme pels tribunals espanyols. Un document on els experts de l’ONU asseguraven que aquest article no complia el requisit de previsibilitat que exigeix l’article 25 del Pacte pels Drets Humans. És a dir, corregia el fet que aquest article permetés “suspendre de funcions públiques” quan encara no hi havia sentència. En el mateix informe, demanava a l’Estat corregir aquesta disfunció amb el dret internacional. Una raó que ara ha apuntalat Junts en la seva esmena.
En l’argumentari, Junts també aportava un informe jurídic del Govern de la Generalitat, presidit per Pere Aragonès, del setembre del 2023. El text incidia especialment en el fet que l’ús del 384 bis no complia les obligacions que tenia l’Estat amb el Pacte dels Drets Humans. Fins i tot, hi afegeixen un informe de la Comissió de Venècia, del 13 de març del 2017, que carregava els neulers contra aquest article perquè afectava de ple un “dret civil” i no complia amb les garanties de protecció d’un dret polític de representació i elecció. En tot cas, l’esmena posa en relleu que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, en el dictamen aprovat el 12 de juliol del 2022, assegurava que la suspensió automàtica de funcions de càrrecs electes per presumptes delictes sobre la base de fets públics i pacífics, abans d’una condemna, vulnera tot principi de proporcionalitat, previsibilitat, raonabilitat i objectivitat”.
Inconstitucionalitat de l’article
Per altra banda, l’esmena recorda que, des del punt de vista constitucional, la suspensió de l’exercici de les funcions inherents al càrrec representatiu afecta el dret fonamental previst a l’article 23 de la Constitució. Un article que “protegeix el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà dels seus representants, lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal, i així mateix a accedir i a romandre sense pertorbacions il·legítimes, en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics, amb els requisits que assenyalin les lleis”. “Sense aquestes condicions l’accés a aquest article podria esdevenir un dret merament formal”, argüeix junts en la seva esmena.
En aquest context, l’esmena recorda que la doctrina del Tribunal Constitucional va limitar la remissió als “requisits que assenyalin les lleis”, perquè “no és il·limitada”. A parer de Junts, l’article 384 bis desvirtua “la connexió entre el dret de participació política dels càrrecs representatius (art. 23.2 CE) i el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics (art. 23.1 CE)”. El raonament és que bàsicament l’activitat política es porta a terme a través de la representació dels càrrecs electes.
Un article amb altres funcions
La història de l’article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal va néixer en el context de la lluita desfermada de l’Estat contra ETA. La voluntat de l’article era apartar temporalment i durant la instrucció i la tramitació d’una causa penal els qui “exerceixen la violència en la forma més extrema, creant o integrant-se en una banda armada que té per finalitat sembrar terror per soscavar els fonaments d’un règim democràtic”. Una situació que no perviu. El canvi de context, segons Junts, ERC, PNB o Bildu, ha fet que la norma hagi quedat “obsoleta”.
Aquestes formacions també defensen que el 384 bis ha estat ha utilitzat de manera “malintencionada per tal d’impedir el legítim exercici dels drets polítics dels qui simplement professen determinades ideologies que no són del gust dels sectors dominants en les més altes instàncies del poder judicial”. Així, conclouen que ha tingut efectes perversos i que ha topat de ple amb la vulneració del principi fonamental de la presumpció d’innocència, perquè aplica una condemna abans de la sentència. Amb tots aquests arguments i el pes de la necessitat dels vots dels partits independentistes, el PSOE avalaria la derogació d’aquest article, a diferència del que va passar el 2023.
