Moviment interessant per evitar el que la majoria d’experts titllen del “despropòsit” del trasllat de les pintures murals de Sixena que són al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) cap al monestir de l’Aragó. En aquesta ocasió, és l’advocat Josep Costa, exvicepresident del Parlament, el que ha iniciat una nova via legal per tal d’aturar el trasllat, la via del contenciós administratiu. En concret, Costa que és advocat de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i professor de Dret a la UPF, ha presentat un escrit davant el ministeri de Cultura per iniciar la “declaració d’espoli” de les pintures.
De fet, és un pas més i aporta més pressió al ministeri que dirigeixen dos catalans, Ernest Urtasun i el seu secretari general i alhora vicepresident del MNAC, Jordi Martí, que tenen la clau per frenar el trasllat. De tots dos, depèn l’Institut del Patrimoni Cultural de Espanya (IPCE), que hauria d’emetre un informe per tal d’advertir del risc de destrucció de les pintures si se sotmeten al trasllat. És l’entitat pública encarregada de vetllar per la conservació dels bens d’interès cultural i patrimonials de tot l’Estat i l’única que podria fer repensar a la jutgessa d’Osca la manera de complir la sentència.
Una primera declaració
El camí es va iniciar aquest dilluns 4 d’agost, quan Costa, va registrar una petició de declaració d’espoli de les pintures de Sixena, a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts del ministeri de Cultura. Un document, al qual ha tingut accés El Món, que inicia la via administrativa i, per tant, el contenciós administratiu judicial. En aquesta petició, Costa reclama “declarar formalment, als efectes de l’article 4 de la Llei del Patrimoni Històric Espanyol i amb caràcter d’urgència, que el trasllat de les pintures murals de la sala capitular del Monestir de Sixena conservades al MNAC determina l’espoli d’aquest bé”. Una declaració que, atès l’escrit, es fonamenta “en el perill real, objectiu, imminent i verificable de destrucció o deteriorament irreversible que l’execució del seu trasllat comportaria”, atesos els informes presentats.
En aquest sentit, exigeix l’aplicació de l’article 6 de la mateixa llei amb el que obliga a actuar al Ministeri de Cultura. Així, recorda que és l’administració de l’Estat qui ha de demanar “immediatament al govern d’Aragó, com autoritat que promou el trasllat, per tant, el risc de destrucció, i a la Generalitat de Catalunya, sota la jurisdicció de la qual es troben actualment les pintures, que s’abstenen de promoure, autoritzar o executar qualsevol acció de trasllat d’aquestes pintures murals”.
Una “abstenció” que s’haurà de mantenir “fins que no hagin acreditat de manera fefaent, mitjançant informes tècnics independents i avalats per experts en la matèria, les condicions òptimes i garantides per a la seva preservació física, ambiental, museològica i científica en qualsevol ubicació”. En aquesta línia, reclama al ministeri “adoptar les mesures provisionals necessàries per salvaguardar la integritat de les pintures murals, incloent-hi, un títol enunciatiu i no limitatiu”. És a dir, “suspendre qualsevol actuació que pugui implicar un risc per a les obres” i que en tingui “la seva tutela provisional”. Unes mesures basades en el principi de “precaució” i en “l’obligació primordial de preservar la integritat física i la seguretat del patrimoni cultural en condicions òptimes i estables, sense que prejutgi la resolució definitiva del procediment de fons sobre la titularitat o el destí final del bé”.
IPCE, en acció
En base el principi de “precaució”, Costa reclama mesures per garantir “l’obligació primordial de preservar la integritat física i la seguretat del patrimoni cultural en condicions òptimes i estables, sense que prejutgi la resolució definitiva del procediment de fons sobre la titularitat o el destí final del bé”.
En definitiva, és un “procediment d’urgència” que inclou ordenar de manera “imminent” a l’IPCE “l’emissió d’un informe tècnic urgent i vinculant sobre l’estat actual de conservació de les pintures murals; els riscos reals i concrets derivats del seu trasllat i les variables; la idoneïtat de la ubicació al MNAC per a la seva conservació a llarg termini” i la “idoneïtat de la ubicació prevista al monestir de Sixena per garantir la preservació de les obres en cas de trasllat amb una anàlisi detallada de les condicions ambientals, estructurals i museològiques del lloc”.
