La sala de vistes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és l’escenari del revival d’un dels judicis claus contra el Procés. A les deu del matí s’ha encetat la repetició de la vista per desobediència contra els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell. Tot i que la vista sembla el dia de la marmota, i que fins i tot el ministeri fiscal sembla que arrossegui els peus, la vista ha començat a oferir algunes sorpreses. D’entrada, l’al·legat de les defenses sobre la manca de legitimació de l’Advocacia de l’Estat i, en segon terme, el cas del cinquè beatle de la Mesa del Primer d’Octubre, l’exmembre de Catalunya Sí Que Es Pot, Joan Josep Nuet, condemnat pels mateixos fets però pel Tribunal Suprem, perquè després va ser diputat al Congrés.
Precisament, va ser la sala penal del Suprem, que presideix Manuel Marchena, la que va ordenar repetir el judici dels exvicepresidents de la cambra catalana, Lluís Corominas i Anna Simó, i els exsecretaris Ramona Barrufet i Lluís Guinó. En aquest cas, a diferència del primer judici, n’ha quedat fora la cupaire Mireia Boya, que va ser absolta en primera volta. La resta van ser condemnats a 20 mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros, però el Suprem va admetre que s’havia vulnerat el principi d’imparcialitat dels magistrats i ha obligat a repetir el judici sense que hagi canviat ni un mil·límetre l’acusació tant del ministeri fiscal, com de l’advocacia de l’Estat o de Vox, que actua com acusació popular.
Una querella on Nuet no hi era
Tan bon punt s’han exposat les qüestions prèvies de les defenses i després d’un recés de 30 minuts, els advocats han iniciat els interrogatoris als quatre acusats que no han contestat a cap de les acusacions. Un dels punts més destacats és el cas del seu company de files, Joan Josep Nuet, que aleshores era el líder d’EUiA que formava part de la coalició de Catalunya Sí Que Es Pot i que era secretari de la Mesa. La querella de la fiscalia que ha donat lloc a aquest procediment no va incloure Nuet perquè no era independentista i perquè “va creure que només podia fer un control formal de les iniciatives parlamentàries que es presentaven a la Mesa”. El fet que es discriminés Nuet d’aquella querella evidencia que la resta van ser objecte de la denúncia per la seva condició d’independentistes i, per tant, el caràcter polític de la seva acusació.
Precisament aquest és l’argument que han expressat els quatre processats de manera reiterada en les seves declaracions. Tots quatre han insistit que com a membres de la Mesa només podien controlar el compliment formal de les iniciatives que presentaven els grups. En aquest sentit, hàbilment, han recordat que la jurisprudència al·legada per les acusacions, que interpreten que les meses de direcció de les cambres també han de mirar la “coherència constitucional” és posterior als fets. En definitiva, els fets que se’ls acusa és per les admissions a tràmit de declaracions polítiques i de les lleis de transitorietat de l’any 2017. En canvi, s’aporta el canvi de criteri legislatiu i constitucional amb sentències de l’any 2019, 2020 i 2021. Un canvi de doctrina que els hauria deixat desamparats.
El judici de la Mesa de Torrent, de rerefons
Un altre dels fronts exposats ha estat la recent absolució dels membres sobiranistes de la Mesa que presidia Roger Torrent. De fet, una de les tàctiques de les defenses ha estat assimilar els dos casos. Fins i tot, han assenyalat que els requeriments del Tribunal Constitucional eren més clars els destinats a la Mesa de Torrent que no pas els que va rebre la Mesa de Forcadell durant la tramitació de les lleis de transitorietat i les declaracions de sobirania de la cambra parlamentària. En aquesta línia, tots han defensat que la seva prioritat era garantir el dret d’iniciativa política dels diputats tal com aleshores defensava la mateixa doctrina del Tribunal Constitucional.
També han tret de l’armari un dels arguments estrella del judici passat. En concret que algunes de les resolucions que es van portar a votar es van portar directament al plenari, on la Mesa ja queda dissolta en el conjunt de la cambra i no té cap potestat per vetar els debats. Així han recordat que la llavors presidenta, Carme Forcadell, va llegir en veu alta els requeriments del TC a tota la cambra. Un argument per ressaltar que si el TC no volia que se celebrés el debat hauria d’haver enviat el requeriment a tots els diputats del Parlament.
8
