Els integrants a la comissió d’investigació del Congrés sobre els atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils del Congrés de Diputats necessiten una nova pissarra. L’anunci de trencament de Junts per Catalunya amb el PSOE ha desbloquejat, com si fos un truc de màgia, documents pendents de desclassificar que els juntaires feia mesos que reclamaven a la Moncloa i, fins i tot, al Govern de la Generalitat, que presideix Salvador Illa. Però, lluny d’esvair les sospites sobre el passat i la relació de l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, i els altres integrants de la cèl·lula, amb els serveis de seguretat i d’informació de l’Estat, encara desperten més suspicàcies.
De fet, la manca de transparència hi ha va ser des del minut zero, amb el manteniment com a matèria reservada de documents que podrien aclarir el paper d’Es-Satty amb el jihadisme i l’Estat i el fet que el mateix Josep Lluís Trapero –que era cap del cos durant els atemptats– es negui a lliurar, ara com a director general de la Policia, un atestat del 2009 dels Mossos d’Esquadra referent a l’imam, així com la manca de claredat sobre els nous destins que van tenir, en ambaixades fàcils per a Espanya, els agents d’informació encarregats del seguiment de l’imam destinats a Girona. També destaca la negativa, ara negre sobre blanc, a conèixer qui dels cossos de seguretat i informació va entrevistar, i per a què, els dos condemnats pels atemptats que encara rauen a la presó.
Tot plegat, centenars de pàgines, a les que ha tingut accés El Món, que encara fan més tèrbola la figura de l’imam i generen més dubtes sobre els integrants de la cèl·lula, el paper dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, els serveis d’informació i el rol de l’administració de la gestió posterior als atemptats. Peces d’un puzle que, segons fonts de la comissió consultades per El Món, “potser hauria estat més fàcil de resoldre si la informació hagués arribat de cop i des d’un bon principi”. “Possiblement, tot tingui una explicació, però fer les coses a miquetes i bocins i a mitges fa olor de socarrim”, afegeixen.
Amb el segell de reservat
Un dels problemes que persisteixen és que hi ha documents reclamats que continuaran a l’espera perquè la Moncloa encara els manté en secret, al·legant la “sensibilitat de la informació sol·licitada“. En concret, la relació i els informes dels “agents dels serveis de seguretat i d’intel·ligència” que han visitat Mohamed Houli i Driss Oukabir, els dos únics condemnats pels atemptats que encara romanen engarjolats. En aquesta línia, també argumenten que aquesta informació podria afectar els dos reus, així com a “terceres persones”, i afegeixen que també es vulneraria la llei de protecció de dades. En definitiva, la Moncloa es nega a dir quins serveis de seguretat, d’intel·ligència o d’informació s’ha entrevistat amb els dos reus ni amb quin objectiu, però no nega aquestes trobades.
Uns dels altres documents que es mantindran en la clandestinitat dels grans magatzems que són els “secrets d’estat” són els informes originals emesos per Institucions Penitenciàries sobre els internaments d’Abdelbaki es-Satty. En aquest cas, el Ministeri de l’Interior, que regenta el jutge en excedència de l’Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska, es nega a lliurar-los perquè la seva “difusió”, en una comissió parlamentària, requeriria el “consentiment de l’interessat”, quan és públic que l’imam és mort. Per salvar la negativa, el mateix ministeri ha enviat un informe “sobre aspectes generals de l’intern Es-Satty”.
Una altra negativa que per a diferents diputats de la comissió clama el cel és l’expedient de l’asil que se li va tramitar després de sortir de la presó, però que es va aturar perquè la revocació de la condemna que l’obligava a retornar al Marroc el va fer innecessari. La Moncloa es nega entregar una còpia de l’expedient de protecció internacional del dret d’asil que es va tramitar l’any 2014. Segons argumenta la resolució, “tota la informació relativa al procediment, fins i tot, el fet de la presentació de la sol·licitud, tindrà caràcter de confidencial”. Així mateix, justifiquen que tampoc es lliuri part de l’expedient o còpia anonimitzada perquè l’expedient és “unipersonal” i suposaria una vulneració de la llei d’asil. Ara bé, Interior i Justícia sí que informen de l’existència d’aquest procediment i en refereixen el número d’expedient.
Els Mossos també fan el ronsa
Però els ministeris de l’Interior i de Defensa no són els únics que fan el ronsa respecte a la documentació relativa a l’imam, també el fan els Mossos d’Esquadra. Per entendre aquesta negativa cal remuntar-se a un dels fets que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i l’advocat de l’Estat va utilitzar per revocar la condemna que obligava Es-Satty a marxar d’Espanya, per la sentència que el considerava culpable de tràfic de droga. Segons aquella sentència, a la qual ha tingut accés El Món, Es-Satty va denunciar que tres persones relacionades amb una trama de narcotràfic quan era a Cambrils, l’any 2009, el “van amenaçar amb una pistola, el van segrestar i el van portar a una granja on li van propinar una pallissa que el va confinar quatre dies en un hospital”.
El titular del Jutjat Penal 2 de Ceuta, però, no s’ho va empassar perquè no va aportar cap document sobre aquest incident. En canvi, en els informes confidencials elaborats pel CNI arran de les seves trobades a la presó de Castelló, sí que consta aquesta mena de segrest que hauria patit. De fet, els agents treuen aquest relat de l’informe hològraf que els escriu Abdelbaki es-Satty sobre la seva relació amb l’operació Chacal, amb el moviment jihadista a Vilanova i la Geltrú i amb les xarxes de narcotràfic que actuaven des del Marroc cap a l’estat espanyol. En aquest manuscrit, l’imam els detalla fil per randa els fets, registrats el 22 de juny de 2009 a Cambrils, indica que van ser els Mossos qui el van atendre i que va ser ingressat a l‘Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Els Mossos d’Esquadra tenen constància d’aquest segrest i pallissa arran d’una denúncia. De fet, reconeixen que des de la policia se li va fer fins i tot un oferiment d’accions a l’imam com a víctima. Ara bé, el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero –que en el moment de l’atemptat era el cap del cos– es nega a lliurar l’atestat policial que els Mossos havien dut a terme el 2009 i l’acta d’oferiment d’accions a Es-Satty com a víctima. L’argument de Trapero, remès a la consellera Núria Parlon i a la presidenta del Congrés de Diputats, Francina Armengol, és que l’acta dels Mossos forma part “d’un atestat judicial” i que, per tant, hauria de ser el jutjat que va portar el cas el que hauria de remetre la informació policial.
En aquest sentit, Trapero admet que primer ho va investigar el jutjat d’instrucció de Reus i que, després, les diligències van anar a parar al jutjat de Tarragona. La situació encara esdevé més enrevessada, perquè l’Hospital Joan XXIII ha emès un certificat assegurant que mai han atès cap persona anomenada Abdelbaky es-Satty. Un altre detall és que els Mossos d’Esquadra també asseguren que la furgoneta de l’imam, tot i estar quatre dies en una zona de càrrega i descàrrega, no tenia cap multa.
I els controladors que no van controlar l’imam on són?
Un dels altres documents remesos aquesta setmana a la comissió ha despertat curiositat. És la petició dels canvis, relleus i nomenaments del personal de seguretat a les ambaixades espanyoles de Panamà i Colòmbia. La intenció era corroborar la informació que el cap de l’oficina de Girona del CNI durant els atemptats va ser desterrat a l’ambaixada espanyola a Bogotà, a Colòmbia, així com el fet que l’oficial de control que va ser enviat a Panamà. En aquest cas, la Moncloa emet un “informe sobre els agents que es van incorporar a les ambaixades de Colòmbia i Panamà des de l’agost de 2017” i quina justificació tècnica tenien els trasllats. Ara bé, només informen d’agents adscrits al CNP i la Guàrdia Civil, però no pas dels d’adscripció al CNI o militars de carrera. Tampoc aporten cap document de justificació tècnica de la incorporació, ni de les retribucions o les condicions concretes
El Ministeri d’Exteriors i el de l’Interior responen posant negre sobre blanc les condicions i els “tipus d’agregats i consellers d’interior a les legacions diplomàtiques”. Posteriorment, indiquen que des del 2017 fins al 2025 s’han convocat sis places a Colòmbia per a membres del Cos Nacional de Policia, però cap correspon a l’any 2017. Són del 2015, el 2016, el 2020, el 2021, el 2024 i el 2025. En canvi, a Panamà només hi ha hagut quatre convocatòries des del 2017. Una de 29 de novembre del 2017 i la resta, dels anys 2019, 2023 i 2025. Pel que fa als agents de la Guàrdia Civil, sí que un tinent i un sergent de l’institut armat es van incorporar l’agost del 2017 a l’ambaixada de Colòmbia, però no a Panamà. També hi ha incorporacions l’agost del 2018 i la creació d’un oficial d’enllaç davant la policia colombiana des de març del 2020. En cap cas s’aclareix si es van incorporar en càrrecs en les legacions dos membres dels serveis d’intel·ligència, però tampoc es nega.
