Feia temps que als advocats Josep Rosell i Lluís Gibert, rumiaven la idea. De fet, havien tingut casos reeixits com ara la impecable persecució judicial a Pablo Casado, exlíder del PP, per un delicte d’odi contra els docents catalans aprofitant les mentides sobre la immersió, que va arribar al Tribunal Suprem o bé, la defensa dels bombers de Reus per la seva actuació durant el Primer d’Octubre, el sumari Canelons, o una querella admesa a tràmit contra Carlos Mazón pel desastre de la gestió de la DANA així com portar el cas Xarli, de defensa a un inculpat d’atemptar contra el jutge instructor del Procés, Pablo Llarena.
Aquests només són uns quants exemples de la varietat i diversitat de casos, molts amb discreció i allunyats dels mitjans però que amb molta persistència han portat a través del “Grup d’Advocats Independents”. Ara han decidit fer un pas més i crear “Acció Cassandra”, una entitat que impulsen els dos lletrats en defensa “de la nació catalana en l’àmbit judicial europeu”. El seu objectiu és dur a terme “els procediments judicials oportuns en defensa de la minoria nacional catalana així com la creació de les entitats amb personalitat jurídica necessàries per assolir els objectius del projecte”.
L’entitat ja ha agafat prou gruix i es presentarà formalment el pròxim dia cinc de febrer a dos quarts de vuit del vespre en un acte a l’Ateneu. Serà la primera etapa formal de presentacions perquè Rosell i Gibert tenen pensat explicar la seva bona nova arreu del país. Per a Gibert i Rosell, “la nació catalana, actualment, no té institucions legítimes que la representin” per això impulsen la creació “d’una personalitat jurídica que ens permeti actuar a tots els nivells”.
Uns objectius clars
L’entitat jurídica s’ha marcat tres objectius clars amb una “vocació de renovació en els plantejaments de resistència de la nació, que són contradictoris amb les línies d’actuació de l’ANC, Òmnium o el Consell de la República”. Així posen com a primer objectiu el “reconeixement jurídic d’una nació minoritzada sense la protecció d’un Estat a través de sentències on es faci explícit aquest fet”. En segon terme, la “defensa del català com a llengua a protegir així com el seu sistema educatiu”. I, en tercer lloc, la “denúncia i persecució de delictes d’odi contra les persones per la seva condició de catalans”. “Salvant molt les distàncies, hem de ser un Manos Limpias català”, apunta Rosell en conversa amb El Món.
En el mateix sentit, els dos advocats impulsors han dissenyat una “estructura jurídica internacional que empari el resultat del Primer d’Octubre com a exercici del dret d’autodeterminació de la nació catalana”. Per assolir-ho, tenen la idea de constituir un “organisme internacional privat que procurarà el seu reconeixement com a tal per part de l’ONU”. Un primer pas per reclamar la presència de la nació catalana en qualitat “d’observador fins a la total constitució de Catalunya com a Estat de ple dret”. Una entitat que “promourà totes aquelles funcions pròpies d’un Estat i que no necessitin una implementació territorial”.
“Contundència”
Gibert i Rosell han establert un marc de duresa argumental però rigorosa. D’aquesta manera remarquen el seu “compromís és reaccionar amb total contundència davant qualsevol atac contra els nostres drets fonamentals com a nació“. En aquesta línia, subratllen que “no només amb un ànim sancionador d’aquestes actituds sinó de reconeixement internacional de la nostra realitat com a minoria nacional oprimida”. És a dir, aprofitar l’energia del contrari en favor del reconeixement nacional i acreditar “la nostra absoluta impossibilitat de desenvolupar els nostres drets polítics dins del marc normatiu constitucional espanyol”.
L’entitat busca també finançament per afrontar les despeses judicials i han obert un compte de donatius siguin puntuals o d’associat en la seva pàgina web. Un lloc on també animen a denunciar casos que considerin que s’encabeixen en els objectius de l’associació. Per exemple, un dels darrers casos que han agafat és la denúncia contra empreses de missatgeria per delicte d’odi per part d’alguns dels seus empleats, que no han fet entrega dels corresponents paquets postals pel fet que els receptors els parlaven en català.
