La Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra van ser els primers a denunciar al jutjat i a la fiscalia la plataforma Tsunami Democràtic. Així es desprèn del sumari del cas, al qual ha tingut accés El Món, arran d’un ofici remès el 16 d’octubre del 2019 amb el número 951454/19, signat pel sotsinspector 6113, que va ser posteriorment ampliat amb una dotzena d’atestats policials, profusos estudis d’imatges i bolcats de telèfons mòbils de detinguts o identificats. Tots aquests informes van ser remesos a l’Audiència Nacional quan va encetar les diligències 85/19. De fet, el passat 14 de novembre el cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos, l’intendent Carles Hernández, va remetre un atestat de resum amb tot el material, atestats i minutes signades per agents del cos durant les protestes contra la sentència del Procés.
L’ofici se centra en els dos primers dies de manifestacions posteriors a la publicació de la sentència i implica Tsunami Democràtic, els Comitès de Defensa de la República (CDR), Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Arran, La Forja, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), el Sindicat d’Estudiants i Pícnic per la República. Curiosament, també hi afegeixen la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’entitat per l’habitatge que havia sigut liderada per Ada Colau abans de dedicar-se a la política. L’atestat els considera tots plegats com a convocants de la protesta de l’aeroport del Prat, la concentració a la plaça Catalunya o la protesta de “28.000 persones davant la Prefectura del Cos Nacional de Policia el dia 14 a la tarda”. L’ofici proposava, però, que els fets podrien ser constitutius dels delictes de desordres públics, atemptat contra l’autoritat, desobediència, resistència a l’autoritat i a tot estirar, lesions. En cap cas es parlava de terrorisme i no hi ha referència a cap mort.

Agressions i estris contundents
L’informe policial inclou actes arreu de Catalunya, com el cas en què “una dona va ser agredida per un home quan exhibia una bandera espanyola a la ciutat de Tarragona” o el “llançament d’objectes contra la línia policial a les concentracions de Lleida, que va comportar detinguts”. També inclouen un tall de carretera, amb 200 persones, a l’N-II, al seu pas per Mataró, que va acabar amb una detenció. Fins i tot, emfatitzen que els manifestants que “van anar caminant fins a l’aeroport van provocar un greu col·lapse circulatori”. També retreuen talls de circulació als voltants de la plaça Catalunya o l’avinguda Diagonal arran de la concentració prèvia a la plaça Catalunya.
L’instructor de l’atestat subratlla que els manifestants –”molts dels quals encaputxats”– a l’aeroport “ruixaven amb aigua el terra per dificultar l’acció dels efectius d’ordre públic”, “feien barricades” i “llançaments d’objectes contundents” que es concreten amb “llambordes, pedres, pals, ampolles, vidres o carretons porta maletes”. Remarquen el buidatge d’extintors i el seu llançament posterior contra la línia policial, així com “creuar contenidors i tanques per fer barricades” a les portes de la terminal. Els Mossos qualifiquen els fets de “greus desordres” des del principi i van reclamar a Renfe, TMB i Aena càlculs sobre les afectacions al transport públic i en els vols previstos.
“Els enfrontaments amb els cossos de seguretat van ser una constant durant tota la tarda del 14 d’octubre, amb llançaments d’objectes contundents contra els agents de l’autoritat, buidatge d’extintors i llançament d’aquests contra la línia”, insisteix l’instructor de l’atestat. La policia calcula que durant la jornada es van aplegar unes 8.000 persones a l’aeroport del Prat. Els atestats ampliatoris indiquen “càrregues intermitents” i que el llançament d’objectes “afectava tant policies (18 agents) com manifestants”.

Veuen polítics darrer de Tsunami
Especialment interessant és l’apartat de l’ofici que defineix, explica i detalla –segons el parer dels Mossos– les entitats convocants de la protesta. Sobre Tsunami Democràtic es remunten a la seva presentació pública el 2 de setembre del 2019. Remarquen que “segons ells [Tsunami] tenia la intenció d’organitzar una resposta democràtica per tal de defensar els drets individuals i col·lectius de les persones que es veurien afectades per la sentència del Tribunal Suprem“. Tot per “tornar a generar esperança dins del moviment independentista”.
“Aquesta campanya”, opinen, “des de l’inici s’ha caracteritzat per l’absència de persones visibles al capdavant de la iniciativa ciutadana”. Ara bé, els Mossos ho contraposen al fet que “des del primer moment va rebre el suport de diverses personalitats polítiques catalanes i diverses organitzacions i col·lectius socials”. És a dir, deixen clar que sospiten de la participació dels polítics en l’entramat de la plataforma. Un detall que posteriorment van utilitzar els agents de la Prefectura del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil per implicar polítics com ara el president a l’exili, Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també exiliada, i els exdiputats de la CUP com David Fernàndez i Quim Arrufat, investigats a les diligències del cas de l’Audiència Nacional.
Els policies també detallen els perfils a les xarxes socials que empra la plataforma, així com la seva web. Parlen del perfil de Twitter, el canal de Telegram -del qual destaquen els seus 235.396 membres–, el compte a Instagram i el correu electrònic que tenia l’entitat, a través del gestor ProtonMail. Els Mossos consideren indispensable per a l’acció de Tsunami l’ús de perfils de les xarxes com a part de la campanya.
CDR, Òmnium i… Plataforma d’Afectats per la Hipoteca
L’ofici policial sembla un catàleg d’entitats sobiranistes o de “plataformes de lluita social”. Així, el sotsinspector instructor considera convocants i organitzadors de les protestes els CDR. Uns col·lectius que varien la seva configuració segons “la seva ubicació geogràfica” i “actualment amb la finalitat de reivindicar la proclamació d’independència aprovada pel Parlament de Catalunya el 27 d’octubre del 2017”. Fent encara un pas més enllà, aquest atestat dels Mossos ubica els CDR en “l’òrbita de l’autodenominada esquerra independentista i d’organitzacions en pro de la independència de Catalunya com l’ANC i Òmnium, o de plataformes de lluita social com per exemple la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca”. Els agents alerten que hi ha més de 250 CDR arreu de Catalunya que es comuniquen per Telegram.

El mateix atestat aprofita per descriure Òmnium i l’ANC. Sobre Òmnium Cultural, aporten la definició que difon la seva pàgina web com a entitat sense ànim de lucre, però emfatitzen la seva relació amb un dels condemnats. “Cal fer esment que el president d’Òmnium Cultural és Jordi Cuixart Navarro, una de les persones processades per la causa del Tribunal Suprem”, recorden. En la mateixa línia, expliquen a la fiscalia i al jutge detalls de l’ANC, i esmenten que “el senyor Jordi Sànchez Picanyol va ser president de l’organització des del 2015 fins al 2017, any que va ser processat per la causa del Tribunal Suprem”. De totes dues entitats, els policies aporten un estudi de xarxes i perfils. La mateixa fórmula apliquen a Arran i a La Forja. Sobre Pícnic per la República, fan una especial menció al fet que aquest col·lectiu celebra “concentracions en grup, asseguts a terra i amb prou menjar per passar moltes hores”. Una definició que s’assembla molt al que tradicionalment s’ha entès com un aplec.