Abans s’havien formalitzat equips per investigar el gihadisme o el crim organitzat, però aquesta vegada es va fer un pas més. Els Mossos d’Esquadra van articular parelles de treball amb el Cos Nacional de Policia per investigar activistes independentistes i portar-los davant els tribunals. Ho destapa el sumari dels quatre joves de Tarragona jutjats per participar en les protestes contra la sentència del Procés. Un cas del qual aquesta setmana n’ha sortit la sentència, amb condemna a un any de presó per a tres dels quatre acusats jutjats –el quart va ser absolt– i multes que no superen els 350 euros.
Segons el llarg sumari del cas, al qual ha tingut accés El Món, es van investigar fins a quinze persones, però finalment se’n van processar només quatre. Tots els investigats haurien participat en el segon dia de les protestes, el 15 d’octubre del 2019. Fins aleshores, els Mossos d’Esquadra havien participat en casos que comandava, com a policia judicial, o bé el Cos Nacional de Policia o bé la Guàrdia Civil, aportant informació o elaborant atestats que després es lliuraven a la policia espanyola, que feia de “força instructora”. Fins i tot, amb casos com l’Astor 88, un mosso de la Comissaria General d’Informació que treballava per aportar informació a l‘Audiència Nacional.
Ara bé, el cas de les diligències prèvies 277/220 del jutjat d’instrucció número 6 de Tarragona mostra un altre modus operandi policial en la persecució a l’independentisme. En concret, la creació de parelles mixtes de membres de les Comissaries Generals d’Informació dels Mossos d’Esquadra i del Cos Nacional de Policia. Uns “binomis” que disposaven de recursos ingents per instruir causes contra activistes independentistes amb operatius policials, per fer intervencions de comunicacions, seguiments, monitoratge a les xarxes, anàlisi forense d’imatges o, fins i tot, estudis sobre els tatuatges dels investigats.
Un inspector del CNP i un sergent dels Mossos, els caps de l’equip
En el cas de Tarragona, Mossos i CNP obren una “operació conjunta” i elaboren a quatre mans un primer atestat policial amb data del 17 de gener del 2020, que després ampliaran el 19 de febrer del 2020. Uns informes sobre possibles delictes de desordres públics agreujats de l’article 557 del Codi Penal, d’atemptat contra agent de l’autoritat, també agreujat, de l’article 550 i coaccions per obligar a fer vaga del 315.3 (un article actualment derogat, des del 2021). Els signen conjuntament l’inspector del Cos Nacional de Policia amb TIP 129659, que actua d’instructor, i el sergent dels Mossos d’Esquadra 4078, que actua de secretari, tots dos de les respectives comissaries generals d’informació dels seus cossos policials.
De fet, l’atestat comença deixant clar l’origen de les investigacions, que defineixen com a “fruit del treball conjunt entre la Brigada Provincial d’Informació del CNP i de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra”. En aquest marc ressalten que la “investigació conjunta del CNP i Mossos es forma amb l’objectiu d’aclarir una sèrie de fets susceptibles de ser tipificats com a il·lícits penals”. Uns fets “relacionats amb els greus incidents que van tenir lloc a Tarragona després de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem sobre la Causa Especial 20907/2017 respecte a l’anomenat Procés”.
Els Mossos, doncs, comparteixen l’habitual to i biaix de les policies espanyoles en els informes policials contra independentistes. Així, es refereixen a les manifestacions com una “onada de violència sense precedents en el nostre àmbit d’actuació”. “Milers de persones”, continuen, “es van abocar als carrers en nombrosos punts del territori català, i la província de Tarragona, i especialment la seva capital, va ser testimoni en primera persona dels fets exposats en aquest atestat”. Tant l’inspector com el sergent no s’estan de fer servir termes com “esvalotadors”, “actes vandàlics”, “fets violents”, “actituds hostils”, “mitjans coactius amb alta càrrega de violència”, “formació de barricades”, “llançament d’objectes”, “crema de contenidors” o un “clar ànim de causar dany al principi d’autoritat”, així com una “clara intenció de ferir i lesionar els agents actuants”. Tot plegat explicat amb formes condicionals dels verbs, com ara “haurien fet” o “podrien haver fet”. Els autors de l’informe han de rebre l’ajuda dos agents més, el del CNP 130768 i el dels Mossos 6442, perquè no donen l’abast a fer la paperassa de la instrucció.
Un gran operatiu
Els atestats i els oficis mostren un enorme desplegament de mitjans per empaitar els manifestants independentistes que, finalment, han estat condemnats amb penes més que mínimes, i un ha sigut absolt. En aquest context cal assenyalar que CNP i Mossos van portar a terme seguiments operatius dels investigats i van analitzar amb alta tecnologia forense els seus aparells mòbils. Per altra banda, l’atestat aporta un gruixut informe de visionament d’imatges per identificar els processats en les manifestacions. Un annex que també es completa amb un reconeixement facial dels sospitosos per part d’un sotsinspector de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) de Tarragona -antiavalots de la policia de la Generalitat.
L’informe també inclou una anàlisi dels tatuatges dels investigats així com una llista de les consignes que haurien cridat durant les concentracions. Fins i tot aprofiten i treuen fotografies dels sospitosos amb diputats independentistes del Parlament, com l’aleshores secretari de la Mesa del Parlament Eusebi Campdepadrós, de Junts per Catalunya, que tenia l’escó per Tarragona. Així mateix, relacionen els investigats amb organitzacions com Arran o La Forja, totes relacionades amb la CUP o conegudes com les “joventuts de la CUP”. La policia fins i tot va remetre un ofici al Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili per tal que elaboressin un informe dels danys causats a la seu universitària arran de les protestes.
Una exhaustiva investigació policial i un fiasco judicial
La investigació conjunta que va començar amb quinze sospitosos va acabar amb quatre acusats en el judici. D’aquest, tres van ser condemnats a una pena mínim i un va quedar absolt. I precisament l’absolt és el que ha deixat més en evidència la investigació. En concret, es tracta d’Arnau M., que l’equip conjunt de Policia Nacional i Mossos considera que “no només va formar part dels greus aldarulls registrats a Tarragona, sinó que, a més, hi va exercir en tot moment un rol de lideratge”. “En definitiva”, continuen, “l’Arnau M. és considerat per aquesta instrucció com un dels dinamitzadors, líders i cabdills dels aldarulls a Tarragona”.
En canvi, el titular del jutjat penal 1 de Tarragona que va jutjar els quadre acusats no comparteix en absolut aquesta conclusió policial. Ans al contrari. De fet, Arnau M. és l’únic que ha quedat absolt “en existir dubtes raonables de la participació de l’acusat en els fets”. Fins i tot, el jutge deixa clar que les versions policials no poden desacreditar la veracitat de les explicacions de l’acusat absolt i els retreu que no aporten cap prova de la seva inculpació. Una “investigació conjunta”, però que tot i els ingents recursos, no ha servit de gaire.
