A les oníriques declaracions de Victoria Álvarez o de Javier de la Rosa, que no va gosar ni ratificar, als àudios del comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo, al cas del pendrive, a les desenes de notes d’intel·ligència, la recerca i pagament de falsos delators i a l’extravagant causa dels “tres mil milions del Pujol”, finalment arxivada, ara cal afegir el cas Cristóbal Montoro per reblar el clau. Ni en les apostes més agosarades ningú hauria alimentat la tesi que el gabinet polític del ministeri d’Hisenda també estava darrere la causa oberta contra la família de l’expresident de la Generalitat.
Així ho apunten els dos atestats emesos per la Unitat Especial de la Fiscalia Especial contra la Corrupció i Crim Organitzat de 27 de gener de 2023, als quals ha tingut accés El Món, i que s’han aportat al sumari que el Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona, que ha imputat l’exministre d’Hisenda de Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro, per haver traficat amb lleis i expedients per beneficiar determinades empreses. Els informes elaborats per tècnics de la mateixa Agència Tributària adscrits a la Fiscalia destapen desenes de casos en què el gabinet polític de l’aleshores ministre volia tenir informes confidencials de personalitats investigades per Hisenda o pels jutjats.
Aquestes peticions s’acrediten, per part de la Fiscalia, a través de correus electrònics entre els imputats en la causa i els funcionaris d’Hisenda que tenien accés als documents que els interessaven. En aquests dos atestats, hi ha dues comunicacions on es reclamen els informes “de los Pujoles” per part del gabinet del ministeri, tot i que en teoria eren exclusivament per a la investigació policial i no hi podia tenir accés ningú més que els participants en la instrucció. Eren documents que els analistes de l’agència tributària adscrits a la Fiscalia havien de presentar al jutge instructor de la causa a l’Audiència Nacional, José de la Mata. De fet, seria com si l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, demanés als comandaments de l’UCO de la Guàrdia Civil els informes que fan per al jutge del Tribunal Suprem Leopoldo Puente, encarregat del cas Cerdán.
L’informe que treu a la llum les activitats fosques del gabinet de Montoro recull correus sobre investigacions a Esperanza Aguirre, Luis Bárcenas, la cantant Rosario, les empreses de la parella de la que havia sigut delegada del govern espanyol a Catalunya i després ministra Júlia García Valdecasas, l’exministre Rodrigo Rato o el tenista Rafael Nadal, dels quals envien informacions reservades al cap de gabinet del ministre Montoro, Felipe Martínez Rico.
Els correus electrònics que esbossen la trama
En aquests dos informes, que han servit de base per a la imputació de Montoro i membres del seu gabinet polític, els investigadors recullen una sèrie de correus que assenyalarien les “cadenes de comandament”, el “modus operandi”, els “rols dels intervinents” i les “matrius de decisió”. És en aquest punt on estudien les comunicacions entre membres de la direcció tècnica de la poderosa Agència Tributària que treballaven en casos judicialitzats i el ministeri d’Hisenda.
Entre aquests mails en destaca un de signat per Santiago Menéndez, director general de l’AEAT nomenat el 28 de juny de 2013 i que va ser destituït el juny de 2018, amb l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa. Menéndez, càrrec de confiança de Montoro i imputat en la causa, va cobrar, del 2010 al 2011, de l’empresa Equipo Ecónomico, la consultora del ministre. I formava part de la direcció de l’Agència Tributària quan una de les patronals del gas investigades, AFGIM, va contractar l’assessoria de l’exministre. Menéndez era els ulls i les orelles de Montoro a Hisenda i va escriure un correu electrònic José Manuel de Alarcón Estrella, un dels funcionaris més poderosos de l’entramat de la hisenda espanyola. Alarcón era, des del juny de 2017, el cap de l’omnipotent Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF).
El correu porta com a assumpte: “PUJOL. Nota resum factures JPF.” És a dir, una nota amb informació comptable sobre Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit del president Pujol i diana principal de la Fiscalia en el judici que ha de començar el mes de novembre d’enguany. De fet, el 2018 encara s’estaven elaborant els informes de la ONIF i Jordi Pujol Ferrusola ja havia sortit de la presó de Soto del Real, on havia estat reclòs preventivament. “José Manuel, un resumen, y sólo de los pujoles. Abrazo”, li escriu amb brevetat en referència a la demanda de documentació. La resposta no es fa esperar. A les 9.18 hores del matí del mateix dia, Alarcón respon “D’acord, Santiago. Em fan notes de tots els informes d’auxilis com els del Pujol o els de la Gürtel abans d’enviar-los al jutge. Si no te les envio totes és per no saturar-te de paper. D’ara endavant te les enviaré. Una abraçada, José Manuel”. És a dir, informes confidencials i reservats dirigits als jutges es feien arribar a la taula del ministre.
“Tenir coneixement d’aquests informes”
Al migdia del mateix dia, Menéndez insisteix a Alarcón de la importància de tenir aquesta informació. “Bon dia, José Manuel, és molt important que abans que s’enviïn aquest tipus d’informe d’auxili jo tingui coneixement del seu contingut, una abraçada”. Alarcón li remet un informe que es va emetre el mes de febrer. Un informe que, detalla, es va escriure a través de les “indagacions de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera del Cos Nacional de Policia (UDEF) en la fase d’instrucció i a l’anàlisi de documentació que obra a la causa”. El mail destaca que s’arriba a la conclusió que “les factures emeses per dues societats emparen en realitat serveis prestats directament per Jordi Pujol Ferrusola”.
Per altra banda, Menéndez també posa el crit al cel per un altre informe en aquest cas d’Oleguer Pujol i el cas de la peça separada Drago, que finalment va ser arxivada pel jutge Santiago Pedraz, després de nou anys oberta. En un mail dirigit a Alarcón i a dos funcionaris més, Menéndez s’empipa perquè descobreix un informe confidencial d’Hisenda perquè s’ha filtrat a El Mundo, i demana una explicació “immediata”. El correu té dada de 4 de març de 2017 i pregunta per què s’ha enviat un informe de “transcendència mediàtica” que ell no coneix. I el que considera “pitjor encara” és que “ningú” li havia dit res del criteri fixat quan es tracta d’un delicte fiscal, i titlla “d’indecent” que la direcció de l’agència tributària no tingués coneixement del criteri fixat ,”encara que sigui el de deixar la decisió que s’hagi de prendre en mans del jutge.
En el mateix informe, els investigadors es refereixen a un “trasllat d’informació reservada de l’Agència Tributària al ministeri, informe cas Pujol que és reenviat a Felipe Martínez Rico”, amb mediació de Menéndez. És a dir, que l’informe reservat s’envia directament al cap de gabinet del ministre Montoro, el cap de la seva oficina. Una sèrie d’indicis que apunten com l’Agència Tributària seria una font d’informació per al ministre Montoro per obtenir dades d’adversaris polítics o de personalitats, fins i tot encara que estiguessin judicialitzades, com és el cas Pujol.
