Hi va haver un temps que l’Estat espanyol considerava “desobediència” qualsevol conducta dels qui posaven en dubte l’estructura política del Regne d’Espanya. Fins i tot es va modificar la llei orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) per poder aplicar el delicte de la desobediència als independentistes que feien el sord a les seves resolucions. Ara els papers s’haurien canviat, amb l’única diferència que qui suposadament desobeeix, no només no se l’investiga sinó que justifica les seves decisions polítiques per escrit i al Congrés malgrat les resolucions judicials que ordenen el contrari.
Aquest és el cas del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que justifica la retirada i la confiscació d’estelades dels camps de futbol per vulneració de la llei 19/2007 contra la violència, el racisme i la xenofòbia i la intolerància a l’esport. Així ho posava negre sobre blanc en una resposta parlamentària a la diputada de Junts al Congrés, Pilar Calvo. Ara bé, un cop difós el posicionament oficial de la Moncloa beneint que la policia retiri estelades, l’associació Drets -que defensa jurídicament els drets polítics dels catalans- recorda que Marlaska desobeeix resolucions judicials que defensaven la presència de la bandera independentista als camps de futbol.
Un cas del 2017 i una sentència contundent que avala portar estelades
Drets ha fet arribar a El Món, la sentència del 27 de juliol de 2017 -tot just tres mesos abans del referèndum del Primer d’Octubre- del Jutjat del Contenciós Administratiu número 11 de Madrid. Una resolució arran del cas de Francesc Abad, un barcelonista que va voler brandar una estelada a l’estadi Vicente Calderón, el 22 de maig, amb motiu de la final de la copa del Rei entre el Barça i el Sevilla. La policia, seguin l’ordre de la delegació del govern espanyol, havia de requisar les estelades que les classificaven com a “materials de propaganda política” que generen “controvèrsia política”.
Abad va interposar un procés especial de vulneració de drets fonamentals arran que la delegació del govern espanyol va prohibir l’exhibició d’estelades. El jutge, Jesús Torres, va estimar la pretensió de l’activista independentista i va anul·lar la prohibició i va concloure que qualsevol ordre en aquest sentit era contrària a dret. La sentència, de 32 pàgines, deixa ben clar que “no es pot considerar que l’exhibició de l’estelada pugui comportar o generar violència, racisme, xenofòbia, o intolerància a l’esport”. El togat va concloure que exhibir una estelada és “una mera manifestació de la llibertat ideològica i del dret a difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció que protegeix l’article 20.1 de la Constitució.
En aquest sentit, avala la constitucionalitat i la legalitat del “plantejament del desig d’independència d’una part del territori nacional”. “És una expressió ciutadana de caràcter polític que pot suscitar múltiples opinions contràries, però que exigeixen respecte mutu, com a condició indispensable per aconseguir la convivència democràtica”, arguïa. “Els ciutadans”, prosseguia, “tenen dret a manifestar el seu rebuig a les estructures constitucionals de l’Estat i a la seva organització territorial”. “És consubstancial al nostre estat de dret el valor del pluralisme polític i que aquest valor s’expressa a través de la llibertat d’expressió dels ciutadans, lliures i iguals”, concloïa el magistrat. La resolució també recordava que el Parlament havia reconegut l’estelada com a símbol i que la UEFA no la tenia pas entre els símbols recomanables d’evitar-ne la presència als estadis.
