Aquest dijous arriba l’enèsima oportunitat de l’Estat per donar explicacions sobre la relació entre l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, considerat el cervell dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, i els serveis de seguretat i intel·ligència espanyols. Serà aquest dijous, a la comissió de control de crèdits destinats a despeses reservades. Coneguda en l’argot polític com la comissió de ‘secrets oficials’ del Congrés, que se celebra a porta tancada i sense acta. De fet, és una segona ronda després d’una primera sessió celebrada abans de les vacances de Nadal, a principis de desembre. Segons l’ordre del dia de la comissió, està prevista la compareixença de la ministra de Defensa, Margarita Robles, per la informació apareguda arran de la “desclassificació dels documents que acrediten que el Centre Nacional d’Intel·ligència va tenir contacte amb el cervell dels atemptats de la Rambla de Barcelona i de Cambrils l’any 2017”. Val a dir que Robles compareix perquè el CNI penja directament del Ministeri de Defensa.
De fet, la compareixença respon a la petició d’ERC i de Junts, que ja van collar la ministra en l’anterior sessió. En concret, Robles ha d’aclarir un gruix de documents, als quals ha tingut accés El Món, entre els quals hi ha l’avaluació que es va fer de l’imam quan va estar a la presó, el procés de demanda d’asil polític i la permissivitat de l’Estat per tal que se li retirés l’ordre d’expulsió dictada arran d’una condemna per tràfic de drogues. Tot plegat, després que membres dels serveis d’intel·ligència i del servei d’Informació de la Guàrdia Civil s’entrevistessin amb Es-Satty al centre penitenciari on estava internat. Sobretot, el que busquen els grups parlamentaris amb la compareixença de Robles és esbrinar per què es va decidir deixar fora del radar de la seguretat de l’Estat Es-Satty precisament quan va ser destinat a Ripoll, on hauria articulat la cèl·lula. De tota manera, poca esperança mantenen els grups d’acabar de treure l’aigua clara d’aquesta relació.
Operació Chacal
Segons els informes presentats per la Moncloa a la comissió d’investigació de Congrés sobre els atemptats, l’interès per Es-Satty per part de la seguretat de l’Estat es va despertar perquè el “seu nom va aparèixer a l’anomenada operació Chacal”. Una operació que es va desenvolupar el 2006 per part del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil, amb el suport del CNI, i que “tenia com a objectiu la desarticulació de dues cèl·lules dedicades des de l’any 2003 a activitats d’enviament de combatents al conflicte de l’Iraq per integrar-se a les files d’Al-Qaeda”. Una de les cèl·lules estava implantada a Vilanova i la Geltrú (el Garraf) i va estar relacionada amb un atac contra una caserna de militars italians a l’Iraq que es va saldar amb 35 morts.
Tot i que el CNI admet que Es-Satty mai va ser detingut ni imputat en aquesta operació, en aquell moment va despertar un “interès genèric per al CNI per les seves possibles vinculacions amb entorns radicals”. De fet, l’informe explica que van controlar la seva activitat i els seus “continus viatges al Marroc”, on portava a terme negocis relacionats amb la venda de ferralla que transportava des d’Espanya al Marroc. Tot i aquest control, el CNI insisteix que “durant aquest temps no va rebre cap informació procedent de fonts pròpies, dels cossos i forces de seguretat de l’Estat o de serveis estrangers que alertés sobre la seva radicalitat ni que Es-Satty suposés un perill per a la seguretat nacional”.
El 2010 canvien les coses
Atès el mateix informe, que incorpora el segell de “confidencial”, el CNI admet que, “tenint presents els antecedents d’intel·ligència d’Es-Satty”, per la seva proximitat amb l’entramat de l’operació Chacal, l’any 2013, arran del procés judicial que se li va obrir en ser enxampat amb 136 quilos d’haixix a la frontera de Ceuta, el CNI va “mostrar interès per les circumstàncies i activitats que desenvolupava”. Val a dir que els serveis secrets remarquen que tenen “un equip específic destinat a fer un seguiment de les persones que entren a la presó i estan vinculades amb entorns radicals”.
En aquest marc, el CNI admet que van fer-li “seguiments durant els caps de setmana que tenia permisos penitenciaris”. És a dir el van estar controlant, si bé detallen que aquest control no va aportar “dades mínimament interessants sobre la seva possible relació amb entorns jihadistes, però sí amb persones amb antecedents penals de narcotràfic”. Tot i que no aportava dades “interessants”, curiosament el CNI va decidir “augmentar el coneixement sobre aquest individu, amb objecte de determinar si era un risc per a la seguretat, i en cas negatiu, avaluar el seu possible reclutament com a font del CNI un cop abandonés la presó de Castelló”.
Entrevistes a la presó
D’aquesta manera, oficialment hi va haver tres entrevistes d’Es-Satty amb CNI, totes el 2014, i tres més amb la Guàrdia Civil. De fet, l’informe recorda que “no només el CNI va tenir contactes amb Es-Satty durant la seva estada a la presó”. I afegeix que les visites o contactes que va rebre són un “procediment estàndard que practiquen de forma rutinària forces i cossos de seguretat de l’Estat, així com els serveis d’intel·ligència d’Europa”. Però, les xifres que aporta el mateix CNI no quadren amb aquesta rutina, perquè entre el 2012 i el 2017, ambdós inclosos, la Casa -nom dels serveis d’intel·ligència espanyol en l’argot de la seguretat – va tenir contactes amb 46 interns. En concret, 2 el 2012; 6 el 2013; 10 el 2014; 3 el 2015: 10 el 2016 i 15 el 2017. D’aquestes, 32 van tenir “interès” en relació amb la lluita antiterrorista.
En aquest marc, el CNI fa un resum de les entrevistes seguint les actes posteriors realitzades pels seus agents i analistes. Els agents afirmen que no van apreciar cap indici que indiqués que estava radicalitzat. Però, tot i això, “se li va proporcionar un número de telèfon de contacte per mantenir la relació”. Paral·lelament, i aprofitant que en la darrera entrevista Es-Satty havia escrit a mà un informe sobre la informació que li havien demanat els agents, la divisió de Contra Terrorisme del CNI va emetre un informe el 12 de maig de 2014 que en feia un perfil psicològic.
“Tendència a l’engany”
En aquest perfil s’emfatitzava la “tendència a l’engany i a la no subjecció al compliment de directrius” d’Es-Satty. De fet, advertien de la seva “intel·ligència”. Malgrat aquesta informació, el CNI va concloure que estava “invalidat” per a “qualsevol activitat informativa en benefici de les missions del CNI”. Però aquesta conclusió contrasta amb el seguiment de “control de les seves activitats” quan va sortir de la presó. Casualment, va ser aleshores que la delegació del govern espanyol a Castelló i el jutge van revocar la seva expulsió de l’Estat i van començar els tràmits de l’asil, del qual s’havia informat favorablement.
Segons l’informe desclassificat, es va seguir i controlar Es-Satty durant set mesos, però “no es va observar de les seves converses, activitats i contactes res que permetessin deduir l’existència d’un pla per executar atacs terroristes a Espanya, ni a qualsevol altre lloc”. Tot i això, van mantenir “contactes telefònics esporàdics buscats per Es-Satty”. “Era evident que tractava de mantenir un canal obert i constatar que a l’altre costat del telèfon hi havia algú”, argüeix el CNI. “En cap cas va proporcionar informació de mínim interès”, afegeixen. Així, admeten que el febrer de 2015, just dos mesos després que deixés de “constituir un objectiu d’interès pel CNI”, Es-Satty es va traslladar a Ripoll, on va preparar la cèl·lula dels atemptats de Barcelona i Cambrils. “Efectivament, el CNI va mantenir contactes amb Abdelbaki Es-Satty”, admet l’informe obviant, però, els avisos dels agents que el van entrevistar, que en destacaven la “desconfiança cap als seus interlocutors” i que era “bastant intel·ligent”.
