La Sala Segona del Tribunal Suprem no ha fallat a l’expectativa. Els magistrats han decidit rebutjar la querella interposada per un grup de juristes, en exercici de l’acció popular, contra el rei emèrit espanyol, Joan Carles de Borbó, per presumptes delictes contra la hisenda pública. La interlocutòria, a la qual ha tingut accés El Món, ha estat redactada pel magistrat Manuel Marchena, que n’ha acordat l’arxivament seguint el mateix criteri que la fiscalia. L’argument, ras i curt, és que els fets denunciants no són il·lícits de caràcter penal per dos motius: o bé estan prescrits o bé es van regularitzar davant l’agència Tributària. La sala que firma la resolució de Marchena la componen Andrés Palomo, Ana Maria Ferrer, Vicente Magro i Javier Hernández.
La querella sostenia que el rei emèrit espanyol hauria comès cinc delictes fiscals relacionats amb rendes i donacions no declarades a través de fundacions com Zagatka i Lucum. Segons els querellants s’haurien comès en les declaracions de la renda corresponents al període 2014-2018 i, per tant, no haurien prescrit sinó que no entraven en les regularitzacions presentades el 2020 i el 2021. L’argument, bàsicament, era que les regularitzacions tributàries practicades no complien els requisits legals per exonerar la responsabilitat penal i que els delictes no haurien prescrit, en tractar-se de fets agreujats per la utilització d’estructures opaques a l’estranger.
Anticorrupció ja ho va arxivar
La resolució, de 26 pàgines, recalca que els fets denunciats van ser objecte “d’arxiu raonat per part de la Fiscalia Anticorrupció”. A més, retreuen que la querella no aporta cap nova dada, ni cap prova ni cap document que justifiquin reobrir una investigació sobre els mateixos fets. Els togats retreuen que la querella fan una “selecció fragmentada i interessada” del decret d’arxiu de la Fiscalia que “no pot ser ara la causa determinant de l’obertura d’un procés penal contra l’aforat”. “En termes jurídics, res no ha canviat tres anys després per alçar la raonada i congruent decisió de la Fiscalia i acordar l’obertura d’un procés penal”, alerta la sala penal.
En la interlocutòria renyen els querellants per la seva interpretació del decret d’arxiu de la fiscalia anticorrupció. “No pot ser reformatat per fer-li dir el que no diu, per transmutar les raons del tancament d’una investigació exhaustiva en motius per a l’obertura d’una causa penal”, alerten els jutges. Fins i tot, la resolució utilitza la ironia en el sentit que si la querella s’admetés a tràmit, “suposaria convertir els querellants en entusiastes valedors d’uns interessos tributaris que ja han estat satisfets -així ho ha confirmat la Hisenda Pública-, i fer-ho per a la persecució d’uns fets que el Ministeri Fiscal considera que conceptualment ja no són constitutius de delicte”.
A més, els magistrats defensen l’arxivament del cas per part de la fiscalia amb motius que són “raonables, coherents amb el resultat de les investigacions i tanquen la porta a l’obertura d’una investigació judicial sobre uns fets que no són constitutius de delicte i que estan prescrits”. Tot i això, el tribunal admet errades “formals” en les declaracions complementàries presentades per Joan Carles de Borbó, ara refugiat en una monarquia de turbant, i perquè es van presentar justa abans que “existís un coneixement formal”.
Límits de l’acció popular
Marchena, en el redactat de la resolució, invoca la doctrina consolidada sobre els límits de l’acció popular, que no pot substituir la iniciativa del Ministeri Fiscal ni dels òrgans públics competents quan aquests han descartat l’existència de delicte. Una diferència amb la importància que li va donar el seu lloctinent, Pablo Llarena, a l’hora d’ordenar pròrrogues de presó als processats en el judici del Procés, que, en algun cas, es va fer només a petició de Vox.
