Aquest dilluns comença una nova tongada de sessions del judici contra els Pujol Ferrusola. Una setmana estranya, perquè només seran dues sessions a causa de la necessitat de servei dels espais de l’Audiència Nacional. De fet, només hi ha vista oral prevista per a dilluns i dijous. Dues sessions, però, prou importants i delicades per entendre la dimensió del cas i de com tots els ressorts de poder de l’Estat van tenir el seu paper en el cas Pujol, embrió del que després s’ha convingut a batejar com operació Catalunya.
El tribunal que presideix, ara ja amb més desimboltura, el magistrat José Ricardo de Prada ha citat els NUMA, és a dir, els agents de l’Agència Tributària i de l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF) que van escrutar tots els comptes, finances, béns, patrimoni i rendes de la família de l’expresident. Un autèntic exèrcit d’inspectors de l’Agència Tributària que van escodrinyar els fills de l’expresident. Amb especial èmfasi en les finances i les empreses de Jordi, Josep, Pere i Oleguer, així com a Mercè Gironès, exdona del primogènit de la família. Una vegada més, els advocats de l’Estat que fan d’acusació podran presentar-se com a lletrats de l’Agència Tributària, una fórmula que curiosament només utilitzen quan interroguen testimonis catalans que tenen o han tingut activitats mercantils o financeres.
Totes les inspeccions que es van fer en el seu moment, però, no van tenir el resultat que esperaven. De fet, encara n’hi ha algunes inspeccions pendents d’un recurs contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional, després d’un llarg procés al Tribunal Econòmic Administratiu. Per altra banda, alguns dels informes aportats per l’Agència Tributària admeten la validesa de les operacions de les principals societats mercantils de Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès. Fins i tot, es van aixecar actes de disconformitat per fer liquidacions provisionals per qüestions de confusió de conceptes tributaris –es va pagar un impost quan havia de ser un altre– o bé es van tancar les inspeccions sense cap irregularitat detectada, o altres es van deixar en suspens a l’espera de la instrucció judicial.
La setmana també tindrà com a protagonistes diversos pèrits, que defensaran que les cal·ligrafies de diferents documents no corresponen al president Pujol. Però una altra mena de pèrits tindran la paraula més endavant, per contrastar el que diuen els agents de l’ONIF amb el que opinen tècnics tributaris que s’han passat a l’activitat privada. Precisament un dels grans caps d’inspecció d’Hisenda va elaborar un precís informe que afavoreix clarament la tesi dels Pujol Ferrusola.
Jornades tècniques
Les dues jornades, i les que encara s’han de programar amb dos agents de l’ONIF que encara no han estat citats, són especialment esperades per les defenses. En realitat, són jornades d’un altíssim nivell tècnic on es contraposen, com en tots els expedients davant l’Agència Tributària, dues maneres d’interpretar les normes o una activitat econòmica concreta. De fet, Hisenda, en els informes aportats a la causa –com ara el recopilatori de 18 de desembre de 2014, al qual ha tingut accés El Món–, contradiu obertament la tesi de la fiscalia, sobretot en les operacions societàries i inversions de Pujol Ferrusola a l’Argentina i Mèxic.
Per tant, la vista serà un escrutini gairebé científic dels informes, on les defenses aprofundiran en les diferències entre les especulacions de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera del CNP (UDEF) sobre les activitats professionals i comercials dels fills de l’expresident i el prisma de l’Agència Tributària, més acostumada a les enginyeries financeres i el món societari de les inversions i les dobles imposicions entre estats on operen les societats. D’aquí que les sessions es preveuen complexes i que es preveu que s’entri en detalls per discernir si hi va haver activitats que van escapar del suposat control de la hisenda pública o bé si alguna de les activitats investigada per la UDEF i l’Agència Tributària es reduiria a un delicte fiscal i aquest ja ha prescrit, com argumenten les defenses amb insistència des del primer moment de la instrucció.
Un informe força clar
Un dels informes emesos per l’Agència Tributària serà una de les estrelles de la vista oral. És un informe que recopila totes les inspeccions obertes a Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès i a les societats que administraven, és a dir, Iniciatives, Màrqueting i Inversions, SL, Project Marquèting, SL i InterRosario Port Services. En aquest informe, el “cap regional d’Hisenda a Catalunya” explica al jutge instructor que van trobar disconformitats en la declaració de l’IRPF de l’exercici 2008, però que en cap cas podria ser qualificat de delicte fiscal i que es portaven a terme liquidacions provisionals per regularitzar la situació. A més, explicaven al jutge que si de la investigació judicial es trobessin “altres contingències per ara ignorades” també es portaria a terme una liquidació complementària de regularització.
Aquest informe es detalla en un altre informe més concret sobre l’IRPF de tots dos, que concloïa una errada en el concepte tributari declarat que podria comportar, fins i tot, la devolució de tributs pagats per tots dos. Ras i curt, l’Agència Tributària entenia que Jordi Pujol i Ferrusola hauria d’haver cobrat més del que havia cobrat durant el 2008 de les societats investigades perquè “essencialment” era qui feia la feina. Per tant, més retribució salarial per a Jordi Pujol suposava incrementar la despesa patrimonial de les societats que havien declarat com a impost de societats. Un excés pagat en aquest concepte que es va retornar.
També aquesta inspecció va revisar les despeses declarades a les societats obrint l’etern debat entre l’Agència Tributària i els autònoms -règim especial pel qual cotitzaven els dos- sobre quines són deduïbles i quines no. Com a exemple, els tiquets de dinars, un regal de Nadal a clients, la cafetera i les càpsules de l’oficina, els VIA T, o compres de càtering d’una cafeteria al costat de la seu del carrer Ganduxer, o unes entrades per al Barça regalades. Hisenda va una per una, descartant quines poden estar justificades i quines no, en base l’activitat facturada, amb el benentès que no accepta l’argument “que s’anaven a buscar clients”.
I l’Argentina
Un dels punts forts de les dues jornades serà l’anàlisi tributària d’una de les inversions que més obsessionen la fiscalia: Inter Rosario Port Service. Un projecte portuari a l’Argentina amb empreses i societats que ja operaven al Port de Tarragona i que, fins i tot, la policia patriòtica va intentar manipular, amb fons reservats, per intentar aconseguir-hi testimonis clau per embolicar encara més Jordi Pujol Ferrusola.
En aquest cas, el desacord entre l’Agència Tributària i la UDEF o la Fiscalia és clamorosa. Per una banda, l’informe recopilatori accepta que “no s’han trobat irregularitats tributàries”. De fet, un informe específic sobre aquesta operació que signa la NUMA 56383 admet que la venda va ser tributàriament legal perquè va validar la comptabilització de la venda d’accions de la societat argentina Terminal Puerto Rosario, SA i que es podia acollir a l’exempció tributària de la doble imposició. És a dir, que no havia de tributar plusvàlua, tal com raonava en un principi la Hisenda espanyola. Val a dir que aquest informe va proposar, però, continuar la investigació arran de les declaracions al diari El Mundo de Gustavo Sanahan, el “testimoni” que va pactar, amb el comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo, testificar contra Jordi Pujol Ferrusola a canvi de mig milió d’euros. Una setmana, per tant, en què caldrà fer punta al llapis perquè els números, si els castigues prou, diuen el que es vol, sobretot si els fa la UDEF o Hisenda.
