L’exconseller de Cultura a l’exili i diputat al Parlament per Junts, Lluís Puig, ha presentat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra les dues decisions del Tribunal Suprem de rebutjar-li l’aplicació la llei d’amnistia. El recurs, dirigit pel lletrat Jaume Alonso-Cuevillas, al·lega tres vulneracions de drets fonamentals tant de la resolució del magistrat instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, així com de la sala penal del Tribunal Suprem, que va avalar no només la inaplicació de la llei de l’oblit penal per l’independentisme sinó el rebuig a aixecar les mesures cautelars com ara l’ordre de detenció.
En concret, el recurs argüeix que s’ha vulnerat l’article 24.1, 24.2 i l’article 25 de la Constitució. És a dir, la vulneració a un jutge predeterminat per la llei; la negativa a aixecar les ordres de detenció i vulneració del dret a la legalitat penal i el mandat que determina la llei d’amnistia. El recurs també argumenta la transcendència constitucional del recurs, motiu per ser admès a tràmit, amb el benentès que és la primera llei d’amnistia des del 1978 i que, sobretot, que els magistrats es “pronunciïn i delimitin l’existència o no d’arbitrarietat” davant de decisions que afecten el dret de defensa.
Uns arguments recurrents
De fet, el recurs d’empara endreça les raons esgrimides en els diferents recursos interposats per la defensa de Puig en la instrucció judicial de Llarena. En concret, que segons la sentència va contractar Unipost, però van ser contractacions que es van desdir, sense cap mena de despesa per part de l’administració catalana. És a dir, sempre ha negat que la seva conducta es pogués considerar un delicte de malversació en qualsevol de les seves versions.
Per altra banda, insisteix en la vulneració del dret a un jutge predeterminat per llei. El recurs, de 66 pàgines i al que ha tingut accés El Món, incideix en el que qualifica “d’indeguda competència del Tribunal Suprem que ha estat buscada expressament, amb manifesta arbitrarietat”. “Lamentablement, la realitat determina que ha existit un manifest interès subjectiva a la manipulació arbitrària competencial”, conclou el recurs. Per això defensa que, com a mínim, des que la sentència del Procés va esdevenir ferma, la competència per continuar el procés contra l’exconseller no és del Suprem.
Per altra banda, afegeix que el Suprem ha incorregut en “incongruència omissiva o ex silento” per no justificar el no aixecament de les ordres de detenció. Així mateix, denuncia que la inaplicació suposa que “topem amb una clara resistència al compliment del mandat de la llei d’amnistia” i retreu el “suport metodològic o axiològic” del Suprem que “condueix a solucions essencialment oposades a l’orientació material de la norma, convertint-se aquesta aberració interpretativa en imprevisible per als seus destinataris”.
