La llei orgànica de l’amnistia serà avalada per Sant Joan, en un plenari del Tribunal Constitucional de tres dies de durada. Un pas més en el camí de la seva aplicació, però no pas el darrer. Ans al contrari, el viacrucis de la llei de l’oblit penal continua i ha comprat tots els números per ser més llarg que un dia sense pa. Tot plegat en un marc polític d’alta tensió amb el setge a la Moncloa, al PSOE i, especialment al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que podria entrebancar encara més aquest camí d’espines amb una convocatòria electoral avançada.
La filtració de l’esborrany de la sentència, escrit per la magistrada Inma Montalbán, que n’és la ponent, ha permès veure les costures i el teixit de la resolució. A més, serà la primera sentència sobre la llei enmig de l’allau de recursos d’inconstitucionalitat, qüestions d’inconstitucionalitat i de recursos d’empara que tenen la base en l’amnistia. L’ofensiva política contra la llei ha portat a la circumstància que el primer recurs que es resol sigui l’interposat pel PP, a través dels diputats al Congrés i del Senat.
De fet, la filtració de l’esborrany ha estat una estratègia pensada per facilitar el debat i asserenar la batussa interna entre magistrats conservadors. Un cop publicitat l’esborrany, les crítiques rebudes permetran preparar la rèplica als conservadors i polir els conceptes que reclamen sense tocar el gruix de la resolució que avala l’amnistia. Per altra banda, l’esborrany permet desbrossar el futur de la llei als tribunals europeus, perquè entra també en l’aplicació del dret europeu i es preocupa prou de validar la interpretació dels articles de la Constitució respecte al Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) i el Tractat de la Unió Europea (TUE). D’aquesta manera, les respostes a les qüestions prejudicials presentades davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) tenen més possibilitats d’avalar la llei.
Buidatge de recursos
Amb la sentència prevista per al 24 de juny, cauran de manera gairebé immediata els setze recursos d’inconstitucionalitat i pràcticament, també, les sis qüestions de constitucionalitat presentades. Però encara quedarien quatre qüestions prejudicials admeses davant el TJUE. En concret, la plantejada pel Tribunal de Comptes, instada per Societat Civil Catalana; una d’elevada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), esperonada per Vox en el cas del Primer d’Octubre on es troben processats en Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga; una tercera formulada per l’Audiència Nacional, en el marc del sumari Judes, per part de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), tot i que els guàrdies civils del cas han quedat amnistiats; i una quarta plantejada pel Jutjat Penal 3 de Vilanova i la Geltrú, en el cas d’una desobediència per negar-se a treure’s el llaç groc mentre formava part d’una mesa electoral.
De fet, les qüestions prejudicials va fer témer a part dels futurs beneficiaris de la llei d’amnistia que podrien ser un obstacle perquè el TC es pronunciés sobre la constitucionalitat de la llei. És a dir, era plausible que el TC s’esperés a pronunciar sentència un cop resoltes les qüestions o bé, que el mateix TC presentés una qüestió prejudicial, tot i que era una possibilitat molt remota, perquè el sector progressista havia tancat files per dictar una primera resolució abans d’acabar l’estiu. Ara aquestes possibilitats s’han esvaït, però queda un roc a la faixa dels jutges més reticents a aplicar la llei, més qüestions prejudicials en casos concrets.
I, per altra banda, resta la resolució dels recursos d’emparament. Una via per als ja condemnats o per als processats als quals no s’ha reconegut l’amnistia. És a dir, ara per ara, els encara inhabilitats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull o Dolors Bassa, així com els encara processats i a l’exili Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín. Les possibilitats que es contemplen després de la sentència del TC són bàsicament dues. Una seria que els magistrats deixin en mans dels tribunals ordinaris la interpretació de la llei, el delicte i el cas. En aquest cas, el protagonisme seria per a la malversació, perquè és el delicte pel qual el Tribunal Suprem s’ha negat a aplicar l’amnistia elaborant una sofisticada cinquena reinterpretació. O bé, que els magistrats del TC facin com el cas dels ERO d’Andalusia i sí que entrin a valorar el concepte jurídic pel qual van ser condemnats els que van demanar l’empara.
El dret europeu, l’escut dels jutges reticents
Un dels punts que cal tenir present és que, al capdavall, la sentència del TC exerceix un control abstracte de la constitucionalitat. Fins i tot, les tres correccions que demana l’esborrany -que s’apliqui als que protestaven contra el Procés, la clarificació del termini temporal i com ha de ser el procés d’amnistia al Tribunal de Comptes- no necessitaran, a priori, una revisió parlamentària del text. En aquest sentit, fonts del TC consultades per El Món detallen que s’aplicarà la tècnica que van patentar amb la sentència de l’Estatut, és a dir, limitar la interpretació dels preceptes. Això és, que es considerarà constitucional un article si s’interpreta com expressa el tribunal en la sentència. Una novetat processal perquè, fins a la sentència de l’Estatut, el TC era un legislador negatiu. Per tant, no podia interpretar els articles sinó només declarar-los inconstitucionals. Uns supòsits que implicaven retornar la llei a les Corts per a la seva esmena.
En tot cas, l’aval del TC a la llei -que arribarà abans de les qüestions prejudicials ja interposades- no impedirà que els tribunals i jutges puguin no aplicar la norma, ja que el TC els podrà obligar a complir-la. Aquest escenari és possible perquè qualsevol òrgan jurisdiccional està facultat per no aplicar una decisió d’un òrgan jurisdiccional superior o del mateix TC en un cas concret si considera que la seva decisió és contrària al dret de la Unió Europea. De fet, estan obligats a garantir la plena eficàcia del dret europeu en els casos que jutgin o instrueixin. Així, podrien presentar una nova qüestió prejudicial davant el TJUE, aprofitant el cas concret. D’aquesta manera, la llei seria tècnicament constitucional, però no s’aplicaria de manera immediata, perquè la seva aplicabilitat dependria de les respostes del TJUE.
En aquest algoritme entra el factor temps, és a dir, el termini habitual de resposta de les qüestions. Algunes fonts dels casos, opinen que el TJUE també espera la decisió del TC per acabar de posar fil a l’agulla a les qüestions. D’aquí que el termini es pugui allargar més del compte. Com a exemple, el TJUE va trigar pràcticament de maig a desembre a reconèixer la immunitat de Junqueras, Puigdemont i Comín arran de la qüestió presentada per Manuel Marchena. Una qüestió presentada perquè havien estat elegits eurodiputats però no havien jurat presencialment la Constitució per agafar l’acta. Com que la inaplicació de la llei d’amnistia implica restricció de drets fonamentals, com ara la inhabilitació o la lliure circulació, és factible que el TJUE s’afanyi.
Potser millor esperar
Aquesta possibilitat pràcticament no s’utilitza en la via ordinària, però en un cas polític com el de la llei d’amnistia és una possible sortida per a la sala penal del Tribunal Suprem, un cop es reclami l’aplicació de la llei de l’oblit penal als condemnats o processats que encara no se’ls hi ha aplicat. D’aquí que les 191 pàgines de l’esborrany de la sentència s‘esforci a embolicar el dret de la Unió en la seva interpretació per avalar la llei d’amnistia i facilitar que el TJUE consideri que el text és respectuós amb el dret de la Unió. De fet, el redactat fa constar de manera reiterada la relació entre els articles de la Constitució i els del CEDH i el TUE.
Per això, algunes veus proposen esperar la resposta del TJUE per tornar a reiniciar els casos aturats arran de les qüestions prejudicials presentades, encara que el TC hagi avalat la constitucionalitat general de la llei. Val a dir que si el TJUE no veu vulnerat el dret a la Unió, l’amnistia ja tindria via lliure. Però, s’obriria una nova crisi jurídica i institucional si es té present que el TJUE declara que la llei d’amnistia, en alguns dels casos, no respecta el dret de la Unió. Una decisió que podria fer esberlar el projecte de la llei d’amnistia i s’entraria en una nova fase que implicaria, fins i tot, tornar a reformar el delicte de malversació.
