Tota decisió judicial té efectes jurídics, encara que sigui a 600 quilòmetres de distància. Així ho demostra la nova fase oberta contra els mossos que suposadament acompanyaven el president a l’exili, Carles Puigdemont, el dia del seu retorn fugaç a Catalunya, el 8 d’agost de 2024. La jutgessa va arxivar el sumari, però l’Audiència de Barcelona va obligar a reobrir-lo arran dels recursos de les acusacions. Ara bé, la decisió del jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, de retirar les ordres de detenció, ha obert una nova fase que obligaria, segons les defenses al sobreseïment de la causa.
La instructora del cas ha entomat el repte i ha dictat una providència de resposta al recurs de reforma que van presentar les defenses contra la interlocutòria de processament. La jutgessa demana a les parts que “informin sobre la vigència del recurs i sobre l’eventual arxiu de la causa, atesa la possible falta sobrevinguda d’objecte d’aquest procediment”. Tot plegat per la decisió de Llarena de retirar unes ordres de detenció en aplicació del doble aval de la llei d’amnistia per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Constitucional, cosa que deixaria sense ordre vulnerada els acusats.
La defensa dels processats ha presentat un nou escrit en què sol·licita el sobreseïment lliure de la causa perquè en el moment dels fets, el 8 d’agost de 2024, la llei d’amnistia ja estava en vigor. En aquest sentit, l’escrit remarca que les resolucions del TJUE, el TC i el Suprem, aixi com de l’instructor Llarena, “reconeixen una situació jurídica que ja existia aleshores”. Per tant, la causa s’ha d’arxivar, però per no pas per pèrdua d’objecte, sinó per sobreseïment lliure “perquè no són els fets constitutius de delicte“. A més la defensa subratlla un dels arguments clau durant la instrucció i que va servir per, en un primer moment, arxivar el cas, “l’atipicitat originària de la conducta atribuïda als investigats”. És a dir, que els fets no eren delicte.
Una ordre en “aparença”
Seguint aquest fil, i amb els arguments de Llarena i del TC, l’escrit argumenta que el 8 d’agost del 2024, l’ordre estatal de detenció subsistia en aparença, però la cobertura legal havia estat desplaçada per la llei d’amnistia. “No existia una responsabilitat penal perseguible ni, per tant, un deure de promoure’n la persecució l’omissió de la qual pogués satisfer el tipus de l’art. 408 CP d’omissió del deure de perseguir delictes. “El dret penal no pot castigar uns agents per no haver practicat una detenció que el mateix ordenament considera avui sense fonament”, conclou l’escrit. Ara Llarena, atès l’escrit, no fa res més que reconèixer “una situació que neix amb l’entrada en vigor de la llei”. Per tot això, la defensa demana tancar el cas.
