Cada jornada del judici del cas Mercasa constitueix un màster de com funcionaven (o funcionen encara) les empreses estatals espanyoles, tant internament com en les seves inversions o vendes a l’exterior. El gran endarreriment amb la programació dels testimonis en només quatre sessions de vista oral mostra la complexitat de la investigació. Però sobretot, ensenya l’entramat que, suposadament, els 18 encausats van articular per repartir-se comissions a partir dels contractes que un consorci públic espanyol signava amb Angola, bàsicament, per a la construcció d’un mercat central a Luanda.
De fet, els tres primers dies van declarar només instructors de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) i un sol testimoni. Comptat i debatut, no ha estat fins a la quarta jornada que han començat a desfilar els testimonis claus de l’acusació, amb directius de Mercasa que van servir a la instrucció per bastir el sumari. Uns testimonis que ha fet arremangar la presidenta del tribunal de l’Audiència Nacional, la magistrada Teresa Palacios, per controlar que cap dels interrogatoris del fiscal, de l’Advocacia de l’Estat i de les preparadíssimes defenses no es passi de frenada. O, per altra banda, que els testimonis no es passin de llestos i els analistes de la Guàrdia Civil no facin de jutge i part.
La darrera sessió d’aquesta setmana va comptar amb el testimoni de dos directius de Mercasa, l’empresa pública espanyola dedicada a la construcció i gestió de mercats: Pablo González i Macarena Olona, exsecretària general de Mercasa i coneguda mediàticament com a exdiputada i exportaveu de Vox al Congrés i excandidata de la formació ultraespanyolista a les eleccions andaluses de 2022. Olona, que portava molt ben preparat el seu testimoni, va veure com la magistrada Palacios l’aturava tot recordant una famosa frase televisiva: “No m’ho expliqui ara, ho farem dilluns”. De fet, el testimoni va ser un coitus interruptus incriminatori, amb el benentès que es va aturar la seva declaració quan arribava al moll de l’os de les acusacions.
Els percentatges
El primer a passar per l’estrada va ser el guàrdia civil instructor d’un dels atestats més contundents, el 33/18, que esbossa les comissions que es repartien els comissionistes, els funcionaris i polítics d’Angola. Segons els informes de l’institut armat, la xifra del 3% que ha donat tants maldecaps a Catalunya seria una broma comparada amb la del cas Mercasa, amb comissions que arriben al 9,5% del valor total de les adjudicacions. Un dels exemples explicats pel guàrdia civil va ser el contracte del CLOD de Luanda, el mercat central, per valor de 218.000.000 dòlars, que va suposar una comissió del 9,5% que s’hauria repartit: un 8% per a funcionaris i un 1,5% per al principal comissionista i clau de volta de la trama, De Oliveira Taveira Pinto, pròfug de la justícia internacional i també en recerca i captura per Espanya arran de la seva imputació en l’escàndol del cas Defex.
Segons va detallar l’analista de la Guàrdia Civil, que serà perit en una altra sessió, aquestes comissions del 8% es “dissimulaven als comptes dels projectes del CLOD i mitjançant les sigles ATL (acrònim d’Assistència Tècnica Local) a les actes del consell d’administració de Consorci Mercasa Incatema Consulting, SL (CMIC), a societat amb participació pública que liderava el projecte. Per completar l’operació, es presentaven factures i contractes amb tres societats pantalles: SONADI, SOTER i METAB. Uns documents d’assessories que eren una activitat, atès el criteri dels investigadors, “merament fictícia”. En les actes i documents aportats a la vista oral, es poden constatar, segons l’acusació, els percentatges al detall, perquè hi feien constar “despeses comercials” de l’1,5 % i, per les ATL, un 8%. Fins i tot, els investigadors raonen que la comissió en un principi era del 9%, però que s’hi va afegir un 0,5% per tal d’incloure els impostos que hauria de pagar Oliveira si comprava regals o pagava viatges als subornats.
La curiositat del testimoni va ser la presentació d’un correu electrònic entre els directius del consorci del 12 de maig de 2012, on a l’assumpte es fa constar el concepte “responsabilitat penal”. El contingut, per a la Guàrdia Civil, és contundent: “Per a intranquil·litat de tots us remeto articles del Codi Penal referents al tema de les ATL”. I aportaven el redactat dels articles 286 i 445 bis del Codi Penal de 2003, que determinava els delictes de “transaccions econòmiques internacionals i corrupció en els negocis”. Per a l’acusació, tenien clar el que estaven fent. Tant és així que les comissions es van canviar de nom i, en comptes d’ATL, les van rebatejar com a “despeses locals” i les comissions es van anar reduint: van passar primer al 8,5% i, en les darreres adjudicacions, al 5%.
“També vaig dir fill de puta a Rajoy”
Un cop va acabar el primer guàrdia civil, va ser el torn d’un altre oficial del cos, instructor d’un altre atestat. Una testifical que va ser suspesa per manca de temps i que va regalar a la vista oral un moment divertit. La magistrada Palacios li va demanar disculpes per haver-lo tingut tot el matí esperant i li va demanar “si podria” testificar dilluns. L’agent, tot astorat per la pregunta, li va respondre, amb un “clar”. Possiblement, Palacios va oblidar per un moment que era un agent de la Guàrdia Civil i ella magistrada de l’Audiència Nacional, una autoritat suprema per als uniformats. En veure la cara de sorpresa del guàrdia civil, la magistrada, amb destresa, li va afegir: “Li preguntava per què potser dilluns vostè té una missió!”
Així, en el tram final de la jornada, el primer testimoni civil en declarar va ser Pablo González, director d’estratègies i operacions de Mercasa i germà de l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González, condemnat per corrupció. Pablo González, investigat en la causa Lezo de corrupció del PP també a l’Audiència Nacional, va testificar en presència de la seva advocada. González va admetre que va avisar del tarannà i de la malfiança respecte d’Oliveira membres de la direcció i va advertir que era un “aconseguidor que cobrava en negre”. A més, detallava que altres directius volien augmentar les factures per pagar comissions pendents perquè “això de pagar comissions es feia a tot arreu”. Pablo González va aprofitar per treure valor a les converses amb el seu germà dient que la Guàrdia Civil també n’havia extret una que deia “Mariano Rajoy és un fill de puta”. Una manera de restar valor a les converses que implicaven la majoria de persones que seuen al banc dels acusats.
Un altre dels testimonis, Tomás Horche, un directiu històric amb plaça a Mercasa des que va entrar com a becari l’any 1979, va carregar contra les exigències de la Societat Espanyola de Propietats Industrials (SEPI), on s’integrava l’empresa pública de mercats. Per a Horche, el cas Mercasa neix per l’exigència de la SEPI per tal que la societat de mercats “havia de tenir més beneficis”. Un fet que, a parer seu, era “francament impossible”, i per això van buscar aconseguidors de dubtosa reputació. En el mateix sentit, Macarena Olona va començar a explicar el seu inici com a secretària general de Mercasa el 27 de juny de 2017 i com va descobrir tot el desgavell de factures i va col·laborar amb la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil per aclarir totes les irregularitats que es va trobar arran del cas Angola i també a la República Dominicana. Olona, però, es va quedar a mitges i ara el ministeri públic espera tot fregant-se les mans el seu testimoni. Només cal recordar que Olona és advocada de l’Estat.
