La darrera jornada del remake del judici per desobediència als independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell ha servit a les parts per presentar els seus informes finals. Després de les acusacions, sobretot de l’exposició del fiscal Pedro Ariche, i el tradicional recés que ordena el president del TSJC, Fernando Lacaba, ha arribat el torn de les defenses. Judit Gené, lletrada de Lluís Guinó, Lluís Corominas i Ramona Barrufet, s’ha fregat les mans -com quan un soldat es posa una cinta al cap- i s’ha disposat a desgranar un llistat de motius tant per respondre al desafiament d’Ariche com per reclamar sense manies al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya una absolució en tota regla. Si semblava que amb Gené ja no quedava res a dir, l’advocat d’Anna Simó, Raimon Tomàs, s’ha encarregat de treure més petroli encara al cas i els fets que s’han jutjat i la seva nul·la relació amb el Codi Penal.
Tant Gené com Tomàs han deixat clar que els fets que s’han tornat a jutjar estaven protegides per la inviolabilitat parlamentària. Però han estat especialment hàbils en explicar que feien els quatre acusats a la Mesa del Parlament, i així s’ha vist en el detall que Lacaba ha començat a prendre notes com si fos un “mèdium” en contacte amb un esperit espitós. “Només van permetre el debat, només el debat, ni van redactar les lleis, ni les van presentar, ni les van executar, només van permetre el debat”, aquesta és la conclusió que han emfatitzat els advocats. Així mateix, Gené ha tocat una tecla que ha fet aixecar les orelles als togats. “El poder executiu que va organitzar el referèndum que tan critiquen han estat condemnats… i indultats! I nosaltres encara estem fent el judici!”, ha exclamat demanant a les acusacions als magistrats que reflexionessin si això és o no una dilació indeguda. Tot amanit amb la crítica assenyada, però contundent a una petició de penes que han titllat de “desproporcionades”.
“Només van permetre debatre”
Gené ha insistit en la idea que tots quatre acusats es van limitar a fer el que els obligava el seu càrrec, és a dir, permetre el debat d’una iniciativa parlamentària. Fins i tot, ha recordat la interlocutòria del jutge instructor del Tribunal Suprem de la causa del Procés, Pablo Llarena, que va subratllar “l’espontaneïtat” de Barrufet en explicar que va fer el que pensava que havia de fer. Un exemple amb què ha demanat a les acusacions i al tribunal que raonin i reflexionin només pel que “van fer i dir” i no per la “interpretació subjectiva” dels acusats que ha expressat el fiscal Ariche en el seu informe.
En aquest context, Tomàs i Gené han remarcat que cap dels acusats va fer cap llei, ni la va registrar, i ni la va executar. “Van deliberar i van autoritzar el debat com es fa en una Mesa d’un poder legislatiu”, han argüit. “Era un acte parlamentari”, han sentenciat al·legant que és l’únic que s’ha demostrat en els dos judicis que ja porta el cas. En aquest sentit, han defensat que els seus clients es trobin entre “l’esgotament i la resignació” per això es van estalviar de respondre les acusacions perquè ja han declarat fins a sis vegades durant la instrucció i les dues vistes, i responent a tothom. En definitiva, que els fets no només estaven protegits per la inviolabilitat parlamentària sinó per la separació de poders i la funció lògica d’un poder legislatiu, és a dir, debatre. “Una condemna no és inocua”, ha destacat Tomàs per advertir dels perills que es penalitzi castigar permetre el debat democràtic.
Desproporció de la pena
Per altra banda, els lletrats han insistit en la desproporció de les penes demanades -20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros- pels fets jutjats. En aquest marc, han recordat que per exemple Guinó només va rebre un requeriment, el 7 de setembre, i només va estar tres mesos al càrrec; o en el cas de Corominas, que només se li recrimina penalment haver permès el debat d’una declaració política. Aixi mateix, han aportat el vot particular de la sentència que confirmava la inhabilitació del president Quim Torr. Un vot signat per Ramon Sáez de Valcárcel, on es demanava diferenciar quin tipus d’inhabilitació i depèn de quin delicte s’aplicava. Un raonament penat per Guinó que fa gairebé 30 anys que és alcalde i només va ser vicepresident del Parlament 3 mesos.
Per altra banda, han afegit que els acusats van ser condemnats l’octubre de 2020 i que el Tribunal Suprem han trigat més de dos anys a fer repetir el judici. Una dilació indeguda perquè durant aquest temps, d’uns fets del 2017, no s’han pogut tornar a presentar a unes eleccions i els que van executar les lleis, com per exemple, l’exconsellera Meritxell Borràs, ja ha extingit la seva inhabilitació per la condemna. “Els membres del Govern han estat condemnats i indultats, i encara no tenim la nostra sentència” ha exemplificat. Els acusats han renunciat al dret de l’última paraula. Lacaba ha pronunciat serenament un vist per sentència.
2
