Aquesta setmana ha estat marcada pel retorn dels dos dels tres exiliats arran de la repressió espanyola contra el Procés i l’aplicació de l’amnistia als condemnats per malversació al Tribunal Suprem en el marc del procés pel Primer d’Octubre. Tots dos són efectes directes o indirectes de l’aplicació de la llei d’amnistia. Ara bé, no són ni de bon tros, la resolució definitiva. De fet, encara resta un exiliat per retornar i encara hi ha un bon grapat de persones, de les 1.384 persones susceptibles de ser beneficiades per la llei -segons el recompte d’Alerta Solidària- que esperen l’aplicació de la llei de l’oblit penal per l’independentisme.
Dos dels exemples més clamorosos són, per una banda, el cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, amb el seu cas embarrancat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Però, sobretot, encara continuen processos oberts a independentistes que van participar en diverses protestes relacionades amb el Procés, com les que van esclatar arran de la sentència del Suprem o commemoracions del Primer d’Octubre. De fet, els processats en l’operació Judes han sabut aquest divendres al migdia que estaven amnistiats tot i que esperaven la resolució de l’Audiència Nacional des del passat 15 d’octubre. Val a dir que la fiscalia insistia a aplicar-la perquè, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del passat 16 de juliol, a preguntes del mateix tribunal, eren “faves comptades”.
Amnistia que arrossega els peus
La tornada del conseller Lluís Puig a Catalunya, per prendre físicament el seu escó al Parlament després d’una calorosa benvinguda a Terrassa i el pas de Toni Comín per Madrid, a fi i efecte de prometre la Constitució per agafar l’acta d’eurodiputat, han estat dos gestos de cert simbolisme. Ara bé, cap del dos ha tornat per l’aplicació directa de la llei d’amnistia a les seves causes personals. Tant és així que el líder de l’exili, el president Carles Puigdemont, encara no s’ha bellugat de Waterloo. Tots tres esperen que el seu cas clogui per l’amnistia definitiva i l’arxiu i sobreseïment de la causa. La pilota ara la té el magistrat instructor del Procés, Pablo Llarena, tot i que en la seva interlocutòria per la qual retirava de manera definitiva les ordres de detenció, semblava deixar la decisió en mans de la sala penal del Suprem. Llarena va aixecar les ordres fent una aplicació analògica de la sentència del Tribunal Constitucional que estimava el recurs d’empara de la consellera Dolors Bassa. Ara bé, deixava ben clar que la decisió no pressuposava l’aplicació de l’amnistia i anunciava que restava pendent del que decidís la sala penal.
Des de dimecres els dubtes s’han esvaït, ja que la resolució de la qual va ser ponent Manuel Marchena aplicava l’amnistia -amb retrets al Tribunal Constitucional- als condemnats per malversació en el judici del Procés. Així, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa ja tenen l’amnistia al sarró i poden tornar a la circulació de la política institucional, gràcies a l’aval definitiu de l’amnistia de la sala penal. Els advocats de Puigdemont, Puig i Comín esperen la darrera decisió de Llarena, que es fa esperar. Per una banda, seguint el text de la llei, la podria aplicar perfectament aplicant el criteri del tribunal sentenciador. Si s’ha exonerat de responsabilitat els condemnats, amb més raó s’ha d’aplicar als que encara no han estat jutjats. I, per altra banda, hi ha la remota possibilitat que Llarena prepari un incident d’execució o practiqui indagatòries per tal de cloure el sumari i elevar-lo a la sala penal perquè sigui el tribunal sentenciador el que acabi aplicant la llei.
Jové i Salvadó, amb Barrientos enfront
Un dels casos més clamorosos, que fins i tot per a alguns juristes fregaria l’escàndol, és el procediment contra Josep Maria Jové, actual líder d’ERC al Parlament, i Lluís Salvadó, gerent d’ERC. Tots dos van ser investigats pel Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona en la causa mare del Procés, que, un cop van ser processats com a diputats, es va elevar, per aforament, a la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Un cop es va aprovar l’amnistia, l’aleshores president del tribunal i de la seva causa, Jesús María Barrientos, un dels més desacomplexadament bel·ligerants contra el Procés i amb l’amnistia, va aturar-ne l’aplicació plantejant qüestions prejudicials davant el TJUE. Una decisió acordada amb els magistrats Fernando Lacaba i Carlos Ramos, que completaven el tribunal.
El 16 de juliol, el TJUE només es va pronunciar sobre els dos dels quatre casos que té sobre la taula. El de l’operació Judes -per la gravetat dels delictes- i el presentat pel Tribunal de Comptes, que afectava una quarantena de processats i englobava tots els conceptes i matisos de la malversació a través d’un judici per responsabilitat comptable. Dels dos casos es va celebrar vista oral. Però, en canvi, del cas de Jové i Salvadó, i el cas impulsat Jutjat Penal 3 de Vilanova i la Geltrú –un cas d’una desobediència per negar-se a treure’s el llaç groc mentre formava part d’una mesa electoral– encara no tenen resposta. De fet, el TJUE esperava que amb la sentència a les dues primeres qüestions prejudicials, amb què avalava que la llei d’amnistia no contrariava el dret europeu, l’aplicació de l’amnistia seria automàtica a totes les causes pendents.
Mantenir la causa oberta
Immediatament després de la sentència del TJUE, Barrientos va demanar a les parts la seva opinió sobre la resolució que avalava la llei de l’oblit penal per a l’independentisme en l’àmbit europeu en el cas de Jové i Salvadó. El 31 de juliol, el tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya, Pedro Ariche, presentava un escrit on no s’oposava a l’aplicació de l’amnistia i entendria que es retiressin les prejudicials, però ho deixava en mans del jutge, per si considerava que el cas no es podia aplicar per analogia. Ras i curt, es quedava en una posició equidistant.
L’escletxa d’Ariche la va aprofitar Barrientos –que ja no és ni president del TSJC i va perdre les opcions a vestir la toga del Tribunal Suprem– per negar l’aplicació de l’amnistia, de moment, i mantenir les prejudicials. En la seva interlocutòria del passat 4 de setembre, argumentava que la “naturalesa dels procediments dels tribunals estatals que van plantejar les qüestions prejudicials ja resoltes pel TJUE difereix radicalment de la naturalesa d’aquest procediment”. Per tant, mantenia el sumari obert.
Ara les defenses plantegen que cal aportar al TSJC la sentència del Tribunal Constitucional del passat 6 d’octubre, així com les interlocutòries de Llarena i la de la sala penal del Tribunal Suprem, que fins i tot raonen que l’amnistia hauria de ser gairebé automàtica pels càrrecs intermedis acusats de malversació. Al capdavall, la malversació per la qual van ser condemnats és la mateixa per la qual han quedat exonerats els seus superiors polítics i els processats pel Tribunal de Comptes. Tenint present que Junqueras era el càrrec institucional del qual penjaven, com a secretaris generals de Vicepresidència i d’Economia, Jové i Salvadó, l’arxiu hauria de ser immediat. A més, el Suprem ho ha aplicat a la resta de processats seguint el cas de Dolors Bassa, no pas amb el recurs d’emparament de Junqueras. De fet, una de les opcions que es contempla és presentar les resolucions també davant del TJUE per tal d’accelerar la seva decisió sobre les prejudicials si el cas continua dormint el son dels justos.
Els casos soterrats
Segons la darrera estadística d’Alerta Solidària que al llarg dels darrers dos anys ha anat fiscalitzant l’aplicació de la llei cal fer dos grups: manifestants i activistes i polítics. Pel que fa a manifestants i activistes, tenien comptats 1.227 persones susceptibles de ser exonerats. Però cal posar-hi la lupa. D’aquests, a 889 no els cal l’amnistia per diversos motius. En concret, 638 han estat arxivats; 166 han tingut una sentència absolutòria; 77 han estat condemnats però han rebutjat l’amnistia i 8 que tenen pendent la sentència o el judici però rebutgen demanar-la.
En el mateix grup, tenen reconeguda l’amnistia 189 persones que es trobaven en diferents situacions processals: o bé en instrucció, pendent de judici o bé ja condemnats. En canvi, en 77 casos s’ha negat l’aplicació, d’aquests curiosament, n’hi ha hagut cinc que han estat jutjats i finalment absolts. En canvi, en 29 ocasions ha estat negada abans del judici i ha acabat en condemna; en 15 casos que ja havien estat condemnats s’ha rebutjat la seva aplicació com els dos casos de dos empresonats. Encara resten 13 casos pendents de resoldre i 51 per instar.
En el grup dels polítics, s’han atorgat 121 amnisties i se n’han denegat 26. Encara queden pendents 5 peticions: Josep Rull, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Entre les denegades s’inclouen els tretze processats de la causa Volhov; els tres condemnats per la consulta del 9-N -Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau- en considerar que tenien la pena exhaurida i, per tant, no eren amnistiables; Eulàlia Reguant, que tot i rebutjar-la, la fiscalia la va instar i el Suprem la va negar. I, en darrera instància, Roser Clavell i Albert Royo, els dos últims de la causa del Jutjat 13, que els mantenen sense amnistia per un contracte de neteja. La perspectiva és que l’amnistia els sigui concedida en un tribunal superior.
