Set anys de malson han acabat pels CDR investigats en el marc de l’operació Judes. La sala penal que presideix el magistrat Félix Alfonso Guevara ha decidit sense més dilacions aplicar l’amnistia a tots els processats en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que va desestimar les seves qüestions prejudicials. És a dir, els dubtes induïts per una de les acusacions al Tribunal sobre si en una instrucció judicial per delictes de terrorisme es podia aplicar l’amnistia sense trepitjar el dret de la Unió. El TJUE ho va avalar el passat 16 de juliol. Més de tres mesos després, la sala penal ha aplicat la llei de l’oblit penal per l’independentisme als encausats.
En la resolució d’arxiu, la sala conclou que a la vista de la resolució del TJUE la llei d’Amnistia “aprovada per reduir tensions institucionals i facilitar un escenari de reconciliació, no compromet l’efecte útil de la Directiva 2017/541 relacionada amb la lluita antiterrorista”. Per tant, no veuen cap impediment per aplicar la llei de l’oblit penal per l’independentisme. De fet, la fiscalia havia defensat l’arxiu de la causa perquè després de la sentència del TJUE eren “faves comptades”.
Set anys de la ràtzia
Ara fa un mes es van complir set anys del que es va nomenar l’operació Judes. Una ràtzia de la Guàrdia Civil en conxorxa amb la fiscalia antiterrorista i l’Audiència Nacional. Era la matinada del 23 de setembre de 2019 quan, a tres setmanes que el Tribunal Suprem dictés la sentència del Procés, es va portar a terme una sèrie de detencions d’integrants del que eren els Comitès de Defensa de la República (CDR), en diversos municipis catalans, especialment a Sabadell, acusats de delictes de terrorisme. De fet, la fiscalia va generar un nou concepte, la figura dels anomenats ERT, acrònim d’uns inèdits “Equips de Resposta Tàctica”. Era un avís amb tota regla a l’espera dels aldarulls que es podrien encendre per la sentència.
La instrucció va continuar endavant. La investigació del cas va anar a parar al Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, aleshores en mans del magistrat Manuel Garcia Castellón, ara ja jubilat, que va dur a terme una instrucció entrebancada i amb diversos calbots per part de la sala d’apel·lacions per vulneració de drets fonamentals. Amb el pas dels anys, un dels acusats va quedar eximit per malaltia, tots van sortir de les presons on romanien provisionalment i fins i tot, alguns van obtenir permís de l’Audiència Nacional per sortir de l’Estat.
L’aval el TJUE
Però les acusacions van continuar tot i que es va limitar el que es podria utilitzar en la incriminació del sumari de la causa. De fet, la fiscalia demanava fins a vint-i-set anys de presó i les acusacions populars fins a trenta-tres anys. La llei d’amnistia va acabar de reblar el clau. Però la sala penal va decidir presentar una qüestió prejudicial per aclarir si el concepte de terrorisme que la llei preveia era d’acord amb el dret europeu.
El 16 de juliol, la gran sala del TJUE avalava la conformitat de la llei de l’oblit penal amb la normativa europea sobre terrorisme i donava el vist i plau a la seva aplicació al cas Judes. Ara en una resolució força contundent, i amb l’aval del ministeri fiscal, els magistrats han arxivat el cas i han aplicat la llei. Un detall gens menor és que el magistrat Guevara és dels pocs integrants del Poder Judicial que pot afirmar que ha aplicat dues amnisties. Em va aplicar una derivada de la llei d’amnistia de 1977.
