La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha declarat la invalidesa de totes les diligències que el jutge instructor Manuel García Castellón va acordar en la causa de Tsunami Democràtic amb posterioritat al 29 de juliol de 2021, data en què va dictar una interlocutòria de pròrroga de sis mesos de la investigació que va signar l’endemà, fora de termini. Aquesta decisió de la sala deixa en l’aire les imputacions per terrorisme acordades pel jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, el de García Castellón, l’any 2023, en què implicava el president a l’exili, Carles Puigdemont, la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, el diputat d’ERC Rubén Wagensberg –també tots dos exiliats, el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, i una desena de persones més.
En una interlocutòria feta pública aquest dilluns, el tribunal accepta el recurs de la investigada a la causa de Tsunami Democràtic Marta Molina, d’ERC, i conclou que la pròrroga va ser extemporània. Així, ordena a García Castellón que dicti la resolució establerta a l’article 779 de la Llei d’enjudiciament Criminal, segons el qual l’instructor ha de decidir si continua amb la causa o dicta el sobreseïment, però només amb les diligències fetes abans del 29 de juliol de 2021.
Entre les diligències que passen a ser invàlides hi ha diversos informes de la Guàrdia Civil, les peticions d’informes del jutge a la seguretat aèria europea i els informes mèdics sobre la mort del turista francès a l’aeroport del Prat el dia de la primera manifestació de Tsunami per protestar per la sentència del Procés. En el cas d’un altre dels recurrents, l’investigat Josep Lluís Alay, el tribunal rebutja el recurs en què demanava el sobreseïment a conseqüència de l’expiració del termini d’instrucció.
La pròrroga és “extemporània”
La sala dona la raó a la recurrent Marta Molina quan assenyala que la pròrroga ordenada per la interlocutòria de 30 de juliol de 2021 del jutge instructor és “extemporània”. El jutge considerava que el termini d’instrucció no havia arribat a expirar per la interlocutòria de 30 de juliol de 2021, en què va acordar la pròrroga i li “va donar continuïtat sense que es produís cap interrupció”.
No obstant això, per a la Sala Penal aquest raonament de l’instructor resulta contradictori. “No es pot sostenir sense detriment de la congruència que un termini finalitza el 29 de juliol de 2021 i, alhora, que no ha finalitzat el dia 30, l’endemà. Encara que tots dos fets, l’expiració i la seva pròrroga siguin propers -estan separats per menys de 24 hores- és palmari que el primer s’havia produït quan es va acordar el segon”, diu. Per tot això, el tribunal conclou que la proximitat temporal d’expiració de termini i pròrroga no indica continuïtat a la instrucció, sinó precisament el contrari: la solució d’aquesta continuïtat.
