L’Advocat General Szpunar del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que s’ha d’anul·lar la negativa de l’expresident del Parlament Europeu a reconèixer al president a l’exili Carles Puigdemont i Antoni Comín la condició de diputat europeu el juny del 2019. Una decisió que va ser revocada el desembre de 2019. La decisió no és vinculant pels magistrats, però normalment acostumen a ser assumides pel Tribunal.
Aquestes conclusions són el primer pas del recurs de cassació presentat davant el TJUE per Puigdemont i Comín, contra la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que donava la raó al Parlament Europeu per no haver-los donat l’acta d’eurodiputats en el moment de ser elegits. El 6 de juliol de 2022, el TGUE va dictar una resolució amb què avalava el primer veto, de juliol de 2019, de l’Europarlament a l’entrega de les actes de diputat, de l’aleshores president de l’Eurocambra, Antonio Tajani.
Un veto que es va aixecar amb David Sassoli després de la decisió del TGUE d’aplicar la doctrina Junqueras, la resolució d’una qüestió prejudicial presentada per Manuel Marchena, que establia que la immunitat parlamentària s’adquiria un cop es declarava el resultat electoral, sense necessitat de cap jurament o cap pas administratiu. Ara l’advocat general retreu la decisió.
Anul·lar la sentència
Així, Szpunar estima que les al·legacions contra la instrucció de 29 de maig de 2019 “no tenen fonament”. En canvi, proposa al Tribunal de Justícia que anul·li la sentència del Tribunal General pel que fa a la negativa de Tajani ordenada a l’escrit de 27 de juny de 2019. Segons l’Advocat General, el principal error en què va incórrer el Tribunal General consisteix a no haver considerat que el Parlament Europeu no va fer cas de la proclamació de 13 de juny de 2019 per la qual, de conformitat amb la sentència Junqueras, Puigdemont i Comín havien adquirit la condició de membres del Parlament.
Fins i tot, l’advocat general apunta que Tajani va posar en qüestió els resultats electorals oficialment proclamats, malgrat que el Parlament estava vinculat per la proclamació del 13 de juny del 2019, que era la proclamació oficial dels resultats. “Per contra”, afegeix, “el seu president va optar per donar curs a les notificacions posteriors de les autoritats espanyoles, que no reflectien de forma fidel i completa aquests resultats”. D’altra banda, assegura que “va donar efectes a la suspensió de les prerrogatives dels dos eurodiputats que els hi corresponien de la seva condició de membres del Parlament Europeu, en violació del Dret de la Unió”. “Efectivament, cap precepte d’aquest dret autoritza un Estat membre a suspendre les prerrogatives dels membres del Parlament Europeu”, conclou l’advocat general.
