Plataforma Educativa és l’entitat que integra les entitats implicades en el cas DGAIA, com ara la Fundació Resilis i la Fundació Mercè Fontanilles. De fet, és una gran estructura que aglutina serveis concertats amb el Departament de Drets Socials per atendre els menors tutelats i extutelats del cas investigat per l’Oficina Antifrau i per la Fiscalia del Tribunal de Comptes després de les irregularitats detectades per la Sindicatura de Comptes. Un informe que es troba en anàlisi al Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona arran d’una querella presentada per l’associació Guardianes de la Inocencia. Plataforma Educativa és, a més, l’entitat que va encarregar una auditoria interna amb la qual, com va publicar El Món, culpava el Govern del desori en la fiscalització de les ajudes denunciades per la Sindicatura.
Però no és la primera vegada que Plataforma Educativa és investigada per com fa servir els recursos públics. Així ho acredita un informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera del Cos Nacional de Policia (UDEF), al qual ha tingut accés El Món, sobre les subvencions que l’entitat havia rebut del departament d’Exteriors i Cooperació de la Diputació de Barcelona. L’atestat, de 33 pàgines, descriu el que, a parer de la policia, eren “activitats delictives” de la fundació amb les subvencions. L’informe va formar part de les profuses diligències de l’operació Estela del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, que l’Audiència va ordenar arxivar després d’una procel·losa investigació del magistrat Joaquín Aguirre.
De fet, la investigació de la UDEF va topar amb el mateix jutge instructor quan va passar la causa a la policia judicial de la Guàrdia Civil, en mans de l’aleshores tinent Daniel Baena, que els agents de la Policia Nacional consideraven que malbarataria la feina feta. La UDEF apuntava presumptes irregularitats en l’atorgament de les ajudes públiques i el magistrat les volia barrejar amb el finançament del Procés a l’exterior. L’informe de la UDEF analitzava una subvenció a la fundació, dirigida aleshores per Jordi Pascual, que ha comparegut dues vegades al Parlament, per un projecte al Marroc que, per a la policia, no es va justificar ni tenia activitats “prou tangibles” i que “no hauria assolit l’objectiu marcat a la planificació”.
Una incubadora d’emprenedors al Marroc
Els analistes de la policia van analitzar una subvenció al projecte batejat com Incuba – Marroc – Incubadora d’Empreses Innovadores i Creatives. La convocatòria es va aprovar el 28 de juny de 2012 i, el 12 de setembre, Plataforma Educativa, a través de l’aleshores el director general de l’entitat, Jordi Pascual, hi va concórrer. El projecte tenia com a objectiu “oferir un espai de creixement controlat perquè emprenedors, especialment joves i dones, poguessin construir la seva pròpia empresa o negoci de la mà d’una empresa catalana, fer-la
perdurable en el temps i promoure el desenvolupament humà sostenible del territori”.
Segons la memòria tècnica de l’expedient, el projecte tenia dues raons bàsiques. En primer terme, “consolidar el treball conjunt entre els membres del partenariat, i crear-ne una metodologia aplicable de llarga durada entre empresaris de Tordera i rodalia, i empreses de nova creació al Marroc”. I, en segon lloc, “oferir una formació de qualitat a emprenedors amb capacitat de fer possible la seva empresa amb un any d’acompanyament intensiu”.
Amb la fundació Plataforma Educativa com a cap del projecte, s’establien socis cooperants: l’Ajuntament de Tordera –aleshores amb alcalde, ara de Junts, Joan Carles Garcia Cañizares–, entitats marroquines a Catalunya i al Marroc i una empresa de bidons, BIDONES JP GARCÍA S.L., que va acabar de despertar les sospites de la policia. De fet, en les conclusions de l’informe, l’inspector en cap de grup de la UDEF, amb el número de TIP 85.972, afirmava que “no queda clar el paper que juga la mercantil BIDONES JP GARCÍA S.L.10 com a soci del partenariat i la carta de compromís del qual s’inclou a la sol·licitud de la subvenció, atès que a l’expedient no s’inclou cap font de verificació que deixi constància de la seva participació en el desenvolupament de les activitats executades”.
67.391 euros
El pressupost inicial del projecte va ser de 106.346.47 euros, però Plataforma Educativa demanava un import subvencionable de 74.647,97 euros, i la resta de l’import corresponia a aportacions pròpies (20.698,50€) i de la resta de socis del partenariat (11.000€). Finalment, la Diputació va atorgar 67.391 euros. La policia destaca que la comissió que va aprovar la subvenció estava integrada, entre d’altres, per l’alcalde de Tordera –llavors diputat provincial–, quan l’Ajuntament era soci del projecte.
Ara bé, a la vista de la subvenció, Plataforma Educativa va modificar a la baixa el pressupost inicial i el va recalcular a 96.442.89 euros. Uns números que tornen a despertar la curiositat dels investigadors que afirmen: “Crida l’atenció que mantenint exactament les mateixes activitats, variïn significativament l’import destinat per adaptar-lo a la quantitat adjudicada”. Tot i això, el 19 de desembre de 2012, només tres mesos després, la Diputació va ingressar el primer pagament, de 40.434,60 euros en un compte del Banc Sabadell, del qual era titular la fundació i constaven com a autoritzats Jordi Pascual, Ricard Calvo -exdirector de la DGAIA- i Pilar Bosch, històrica de la fundació i d’entitats com Resilis, integrada a Plataforma Educativa.
La fundació havia de presentar la primera justificació parcial de la subvenció el 30 d’octubre de 2013, però no es va presentar fins al 5 de novembre, i va presentar documentació per justificar 35.918,45 euros. La “primera comprovació formal” va concloure que la “justificació no compleix els requisits formals”. La resolució de la Diputació advertia que faltaven números de NIF en rebuts de pagaments, “comprovants que no corresponien amb els imports o les dates” o bé que no s’indicava el tipus de moneda amb què s’havia fet la despesa. L’entitat va respondre amb noves explicacions, però una segona “comprovació formal” va tornar a concloure que “no complia els requisits formals”. Una tercera resolució de la Diputació va insistir de nou en “l’incompliment dels requisits formals” de comprovació.
Més requeriments
El dos d’abril de 2014, la Diputació va enviar un “requeriment formal” a la fundació per justificar el primer pagament de la subvenció després del fiasco de les tres anteriors. Serà a la quarta que la Diputació dona per bona la justificació formal i paguen, al mateix compte, 20.217,30 euros. Ara bé, entra en joc la “justificació material”· El 30 de setembre de 2014 s’acaba el termini per presentar la justificació definitiva de 31.084.80 euros del 30 d’abril del mateix any.
Uns mails entre els responsables de la Diputació i els de la fundació destapen que “no els consta que hagin presentat la justificació final del projecte a través del registre general de la Diputació de Barcelona”. A més, incideixen que el segell d’entrada de la justificació “no val”. Els tècnics de la Diputació asseguren que ho parlaran amb una reunió amb el responsable del servei de Cooperació i al final, la fundació presenta la justificació el tres de novembre de 2014.
El 12 de desembre de 2014 es porta a terme una “comprovació material final del projecte que conclou que no es consideren les despeses imputades subvencionables des del punt de vista material”. A més, la resolució aportada per la policia destaca que “no es pot avaluar l’execució per manca de documentació acreditativa”. Des de la Diputació no veuen clares despeses, entre altres, de “dinars amb 13 persones” o “l’ús del vehicle de Pascual”. La policia detecta nous mails on els tècnics de la Diputació assessoren Plataforma Educativa sobre com han de “fer les correccions”. Un indici amb què, per a la policia, “queda palesa l’existència d’una comunicació informal entre la fundació i l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament” per justificar les subvencions abans de les resolucions definitives.
Tres comprovacions finals
La Diputació va dur a terme fins a tres comprovacions finals. Les dues primeres concloïen que hi havia despeses que no es podien subvencionar perquè faltava acreditar despeses o factures pendents de la Fundació Resilis, integrada a Plataforma Educativa, o pel desquadrament entre les despeses i la justificació. En les tres resolucions, la Diputació advertia que “la suma dels totals justificats a la justificació parcial i la final no coincideixen amb la subvenció atorgada”.
No serà fins al 23 de juliol de 2015 que s’aprova definitivament el pagament final, només pendent de justificar una factura de Resilis. Al setembre del mateix any, la Intervenció General de la Diputació torna a revisar l’expedient i torna a reclamar factures no prou justificades. La Fundació Plataforma Educativa renuncia a 2.135,80 euros. Tot i això, es torna a fer una quarta comprovació final de la subvenció per liquidar tot l’import de la subvenció, un romanent pendent de 5.540,67 euros. Una comprovació que es porta a terme en una reunió entre la direcció tècnica de la Diputació i la de la fundació.
“Possibles activitats delictives”
Les conclusions dels analistes de la UDEF són força contundents. En primer terme, ressalten que l’expedient està confeccionat de manera desordenada, sense un ordre lògic en la seva estructuració, donant lloc al fet que la documentació presentada en resposta als diferents requeriments realitzats per la Diputació es trobin barrejats entre si, de manera que fa molt difícil establir un ordre cronològic”. També destaquen que “els resultats són poc tangibles i falten fonts de verificació que acreditin la realització de les activitats, com ara actes de reunions, programa formatiu, informació sobre les empreses incubades”.
Per altra banda, alerten que “no s’hauria assolit l’objectiu marcat a la planificació, en què es preveia que almenys 10 emprenedors es trobessin en situació d’iniciar la seva empresa”. “Cal assenyalar que la participació de la Fundació Resilis al projecte no queda prou clara”, ressalten, tot i la facturació interna de Resilis a Plataforma Educativa. La policia va avisar el jutge que tot i les irregularitats aquestes es van resoldre en “reunions” amb el departament de Relacions Internacionals de la Diputació. Per tot plegat, la UDEF va arribar a la conclusió que tots aquests “fets podrien suposar la comissió d’activitats delictives; cal finalitzar amb l’anàlisi de tots els expedients per poder comunicar a sa senyoria la implicació concreta de cada persona investigada”. Tanmateix, com a part d’una instrucció més àmplia dirigida de manera peculiar pel jutge Aguirre, tot plegat es va arxivar per ordre de l’Audiència de Barcelona sense acabar d’aclarir-se.
