La dinovena jornada dels judici contra els Pujol Ferrusola havia de ser el gran dia de les acusacions. La citació Álvaro Ibáñez, l’inspector en cap del grup 24 de la UDEF amb 89140, era desitjada com manà per part del ministeri fiscal i de l’advocacia de l’Estat. És l’instructor del sumari, qui signa la majoria dels atestats, tot i que, la seva funció va quedar esquitxada per l’escàndol del pendrive, que ha suposat l’única condemna, per ara, per l’operació Catalunya a un dels seus dirigents, el comissari Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu del CNP.
El fiscal Fernando Bermejo esperava la seva testifical fos com el Raig Superláser de Parabòlica Còncava de l’Estrella de la Mort. És a dir, una superarma capaç, fins i tot, d’esberlar planetes en mil bocins. De fet, la seva presència havia de servir per corregir les 18 jornades anteriors que han anat com oli en un llum per a les defenses. Però, només entrar i seure a l’estrada, l’inspector, amb un to estufat que ha sorprès al president del Tribunal, el magistrat José Ricardo de Prada, ha tacat tot el llarg testimoni incriminatori que explicaria.
L’inspector ha reconegut, a les preguntes generals de la llei obligades a cada testimoni, que tenia “animadversió cap els Pujol” perquè l’havien processat per culpa d’una querella interposada per la família de l’expresident. La sorpresa ha fet saltar com una molla a José Ricardo de Prada que li ha recordat la importància jurídica de la seva resposta. Ha reblat la seva afirmació tot i que hores després ha matisat que tenia “animadversió als advocats”. Una excusa que encara ha empitjorat la seva honestedat en el sentit que els advocats, tenen per costum -com els mecànics de cotxes o els dentistes- de no fer coses sense que li encomani el seu client. En tot cas, l’expressió desvirtuaria la testifical massa preparada pel fiscal i pel binomi que configuren l’advocacia de l’Estat. Un testimoni que ha tingut assegut tota l’estona al seu clatell, la seva bèstia negra, Jordi Pujol Ferrusola.
Hi ha altres experts en dret
Assegut amb les cames obertes, l’inspector s’ha encarat amb una de les defenses sense volta ni solta, un fet recriminat de manera educada i pertinent per José Ricardo. El dubte ha estat si en una sala presidida per magistrats com Félix Alfonso Guevara, Teresa Palacios o Manuel Marchena s’hagués permès un comportament d’aquestes característiques. En començar la seva declaració, el president del tribunal ha tornat a aturar el testimoni per recordar-li que “els experts en dret són els jutges” i no el testimoni. Un avís, amb poca amabilitat, per advertir al policia que no se les donés de catedràtic d’economia ni de dret penal. En definitiva li ha recordat que en un estat de dret, les conclusions en un judici les fan els jutges i no els policies.
L’interrogatori per part del fiscal Bermejo -que ha hagut de beure fins a dues llaunes de Coca-cola a la sala- ha estat llarg i relativament fàcil. El policia ha ratificat els seus atestats i tots dos s’han concorxat per explicar a grans trets les suposades conductes delictes de Jordi Pujol Ferrusola i altres membres de la família. Fins que el president del Tribunal ha tornat a aturar l’interrogatori i, amb el rostre de no estar per brocs, els ha reclamat fer preguntes concretes i no es perdessin en coses “genèriques”. “Vagin al detall, si us plau”, ha recomanat amb traça el jutge. La intenció del togat era evident: no convertir la testifical en una acusació genèrica, amb números i societats, opinions, raonaments, qualificacions, percepcions i prespectives personals. En cap cas, s’ha pogut explicar o cosir una relació entre les percepcions de Jordi pujol Ferrusola i comissions per adjudicacions públiques, com sosté la tesi de l’acusació.
“Faci que sigui més espontani!”
El jutge no se n’ha acabat de sortir, perquè, el policia, seguint el compàs del fiscal ha continuat pronunciant adjectius amb confusions notòries de societats, de negocis, i amb algunes falsedats en les seves explicacions que les defenses ja es freguen les mans per evidenciar-les en el seu torn de preguntes. Un cop ha acabat el ministeri fiscal, ha estat el torn dels dos advocats de l’Estat, que avui han obviat la seva famosa crossa de presentació de “per l’agència tributària”. Una targeta de presentació que posa en guàrdia a qualsevol testimoni amb un negoci que s’enfili a l’estrada del judici contra els Pujol. Aquest dimecres no ha fet falta.
Però l’interrogatori, pel que fa al contingut, anava pel camí del ministeri fiscal entortolligar xifres i operacions des de l’any 1991 fins el 2008, per projectar una imatge de jugades i operacions dineràries sinó il·legals, il·legítimes. Però les defenses apuntaven, sobretot, quan l’inspector i l’advocat de l’Estat volia entrar en el detall. Un moment on, amb el sumari a la mà, s’ha picat els dits. De fet, el jutge president li ha demanat al lletrat de la Moncloa que no fos “reiteratiu” i que “no calia ser tan minuciós”.
Però, la continuïtat d’un interrogatori ha fet la sensació que estava més guionat que una sitcom nord-americana. Quan Ricardo de Prada no ha pogut més ha tornat a interrompre l’interrogatori per demanar-li, amb certa condescendència, que “millor que fos una mica més espontani”. Als lletrats de les defenses se’ls hi ha escapat el riure, tenen prou hores de vol als tribunals per haver entès el missatge. Els testimonis, sovint, es preparen amb les parts que els proposen, però la norma no escrita és que no s’ha de notar. I, aquesta vegada, se li ha vist massa el llautó i més quan el president del Tribunal s’ho ha fet venir bé per recordar al tribunal que a la sala de l’Audiència Nacional “tot són veterans”, fins i tot, la Pilar, l’agent judicial que endreça les vistes.
Els cotxes del primogènit
La ira de la UDEF no ha anat tant bé quan, en la part de l’interrogatori, s’han vist abocats a treure una de les qüestions que ja s’enyoraven, el garatge de cotxes esportius de Jordi Pujol Ferrusola que han definit com a “símbol de riquesa”. L’inspector ha assegurat que els comprava per 20.000 euros vehicles que podien tenir un preu de 300.000. Però en aquesta història dels cotxes hi ha una cosa que grinyola molt i més a l’Audiència Nacional, acostumats a casos de narcotràfic, amb cotxes de gran luxe com a indicis. Vehicles posats a noms de societats instrumentals o d’altres persones alienes a l’organització investigada. El que no és habitual que per blanquejar diners es comprin cotxes de segona mà, es reparin i es posin a nom del que acusen de blanquejador, en aquest cas de Jordi Pujol Ferrusola. Com diria la policia, “circul·lin”.
